Alberto Fernández jura com a president de l’Argentina

El peronisme ha tornat al poder a l’Argentina. Alberto Fernández, guanyador de les eleccions del 27 d’octubre davant el fins ara president, Mauricio Macri, va agafar ahir el comandament del país amb promeses d’unitat i un nou contracte social que ajudi a “tancar les ferides” de la política. Durant quaranta minuts, el nou president va assegurar que l’Argentina està disposada a pagar el deute extern, el principal llast que deixa la gestió del seu antecessor, però va afirmar que no té diners per fer-ho. Va anunciar també l’“emergència social” per respondre a la pobresa heretada, superior al 40%, la més gran des de la crisi del corralito de 2001.

“És impossible pagar el deute extern si no hi ha creixement. Volem tenir una bona relació amb el Fons Monetari Internacional (FMI), però sense creixement no podem pagar “, va advertir el president argentí davant l’Assemblea Legislativa. Atendre “la qüestió del deute” serà la prioritat de el nou govern, que haurà d’afrontar el 2020 venciments per 23.000 milions d’euros, una xifra que supera la quantitat de reserves internacionals que hi ha al Banc Central. Apressat per les negociacions amb el FMI, a qui demanarà estendre els terminis de pagament, Fernández va prometre també atendre de manera immediata els sectors més afectats per la crisi econòmica. A l’Argentina fa dos anys que cau el PIB, augmenta la desocupació i la inflació anual és per sobre del 55%.

La presa de possessió de Fernández com a nou president de l’Argentina va ser una suma de gestos estudiats per mostrar proximitat amb la gent. Va arribar a Congrés conduint el seu cotxe particular i en el mateix vehicle es va dirigir més tard a la Casa Rosada, situada a una vintena de carrers de l’edifici legislatiu. A la Plaza de Mayo, l’organització va muntar un escenari on més de trenta bandes de música van tocar per la multitud allà reunida. Va ser evident la presència del peronisme més tradicional, amb centenars de banderes argentines i insígnies sindicals i de moviments socials.

L’arribada al poder de Fernández ha estat també el retorn de Cristina Fernández de Kirchner a la primera línia de la política argentina. L’expresidenta ocuparà ara el lloc de vicepresidenta, i des d’aquest càrrec tindrà la titularitat del Senat. Kirchner es va mantenir tot el temps al costat del nou president, però va procurar no treure-li protagonisme al Congrés. Fernández va tornar el gest advertint que impulsarà una profunda reforma judicial que posi fi al que va considerar “una persecució” a polítics que s’oposen als governs de torn. La gran perseguida, segons la seva opinió, ha estat la mateixa Kirchner, processada en una desena de causes per presumpta corrupció durant el seu anterior govern.

“Anem a convocar la unitat de tots els argentins”, va insistir Fernández durant el seu discurs, alhora que acusava Macri de posar el país “en una situació de virtual default (suspensió de pagaments)”. Fernández haurà ara de bregar amb les expectatives dels seus electors, que han votat pel peronisme confiats que trobarà sortides ràpides a la crisi.