Els EUA van mentir sobre la guerra a l’Afganistan

Una altra vegada el periodisme ha descobert les mentides dels governs dels EUA. En una revelació històrica, comparable als “papers del Pentàgon” que van destapar totes les misèries i falsedats sobre la guerra del Vietnam (1945-1967), The Washington Post va publicar ahir els anomenats “papers de l’Afganistan”, una recopilació de documents fins ara confidencials que demostren l’estratègia sistemàtica de diverses administracions nord-americanes de mentir a l’opinió pública sobre la guerra més llarga de la història del país.

Són més de dos mil documents i gairebé mig miler d’entrevistes a funcionaris i alts càrrecs que descriuen els esforços explícits i sostinguts dels governs dels Estats Units (des de George W. Bush fins a Donald Trump, passant per Barack Obama) per enganyar de forma deliberada, distorsionant estadístiques i fets, en un pla per demostrar falsament que els EUA estaven guanyant un conflicte que encara perdura.

“Estàvem mancats d’entesa fonamental de l’Afganistan. No sabíem què estàvem fent”, confessava el 2015 Douglas Lute, un general que havia supervisat els plans per al país asiàtic per a les administracions de Bush i Obama. “Què intentàvem fer allà? No teníem ni una noció vaga de quin era el projecte”, hi afegia.

Mai fins ara s’havia explicitat un missatge tan franc i contundent sobre el despropòsit del conflicte, ni del pensament intern del govern sobre la pèssima gestió i resultats. “Cada dada era alterada per presentar la millor imatge possible”, va dir en una de les entrevistes Bob Crowley, coronel de l’armada i principal assessor dels comandants del Pentàgon entre 2013 i 2014. “Cap mètrica presentada oferia una imatge acurada del que passava, sempre estaven manipulades”, va completar una altra font anònima del Consell de Seguretat Nacional.

Destapar aquest escàndol ha costat a The Washington Post tres anys de litigis judicials amb l’Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l’Afganistan (Sigar), comitè independent encarregat de la supervisió de la guerra i que des del 2014 publica regularment informes de “lliçons apreses” que ara se sap que amagaven el desencís oficial. John Sopko, el cap del Sigar, va dir que els documents, certament, demostren que “s’ha mentit constantment al poble nord-americà”.

La distorsió entre la realitat i el que es publicava farà despertar una nova onada de crítiques i dubtes sobre una guerra que ja fa divuit anys que dura i que només genera problemes i pèrdues.

Segons el projecte El cost de la guerra, de la Universitat de Brown, els Estats Units han invertit més d’1,81 bilions d’euros entre una reconstrucció que està lluny de completar-se i un conflicte armat encara vigent en què han mort 2.200 soldats nord-americans i, com a mínim, 38.000 civils afganesos.

En paral·lel a la publicació, les converses entre els EUA i els talibans s’han reprès aquest cap de setmana a Doha, tres mesos després que Trump cancel·lés el diàleg de forma abrupta. Els líders talibans estarien disposats a un “alto el foc complet” a condició que els EUA es comprometessin a retirar “totes” les tropes de territori afganès; segons estimacions del Pentàgon, encara queden uns dotze mil efectius a l’Afganistan.