Acord públic dins la Constitució
Sánchez molesta ERC donant per fet un acord “públic” i sotmès a la carta magna
La cita de dimarts, en qüestió
JxCat manté el no, però continuarà reunint-se amb el PSOE
Vehí ataca Rufián
La negociació es dificultarà des del 19-D si la immunitat de Junqueras beneficia Puigdemont
L’hermetisme amb què actuen els negociadors del PSOE i ERC sobre l’opció d’investir Pedro Sánchez està portant a mesurar els avenços no en funció d’un punt polític concret, sinó a partir de les sensacions que desprenen el final de les reunions i els símbols, com ara fer un comunicat propi per afermar el no o bé redactar un comunicat conjunt en què el no inicial ha desaparegut. Un dels passos de la primera nota compartida dimarts al vespre entre els equips de Gabriel Rufián i d’Adriana Lastra era l’absència de la Constitució, una paraula que tampoc no apareixia en la Declaració de Pedralbes, en què els dos governs van fer el salt de dir: “En el marc de la seguretat jurídica.” Ara que havia fet el pas de deixar de parlar del clixé de la “crisi de convivència” per abraçar el concepte “conflicte polític”, des de Londres ahir el president espanyol en funcions va aigualir l’optimisme dels negociadors imposant la Constitució i l’Estatut com a únic paraigua a l’hora de pactar amb ERC. “Puc garantir dues coses: que l’acord estarà sempre dins de la legalitat democràtica de la Constitució Espanyola i que serà públic”, prometia Sánchez.
El fet de posar l’accent en l’statu quo i al mateix temps parlar de l’acord en futur i no en condicional va fer disparar les alertes dels republicans, que no estan sortint de les reunions amb Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa amb pessimisme, sinó tot el contrari. Una conquesta lingüística del comunicat conjunt del dia 3 va ser l’aposta per “activar la via política buscant els instruments necessaris per a la seva canalització”. Quan a Sánchez se li va demanar en una compareixença a Londres amb motiu de la cimera de l’OTAN si podia concretar quins poden ser els “instruments”, ell no va dissimular que no sabia de què li parlaven fins que se li va recordar que eren els termes escollits pels seus negociadors, Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa, per posar-los per escrit amb ERC. “Activar instruments no entenc què vol dir...”, va arribar a dir inicialment fins que es va situar gràcies a la repregunta.
Rebatre l’agenda oculta
A diferència de negociacions precedents del PSOE amb els republicans, com ara la de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, en què ERC votava a favor de la seva investidura i CiU s’abstenia, ara el PSOE i el PSC estan perseguits per la suspicàcia de la dreta pel fet de reunir-se amb un partit que té el líder a la presó amb una condemna de 13 anys per sedició i de si hi pot haver una agenda oculta. Des del PP, Vox i Cs, de fet, hi ha insistència a presentar l’aplicació del reglament penitenciari als presos polítics amb ulleres de presumpte privilegi i el govern espanyol i el PSOE saben que qualsevol mesura com ara el tercer grau –per més ajustada a les normes estatals que estigui– serà immediatament vinculada a la investidura pels de Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas. En aquest context de rebatre l’agenda oculta s’emmarca l’èmfasi posat ahir per Sánchez en el sentit que el que firmi amb ERC serà “públic”. “Sempre hem defensat la transparència i serà públic.”
Acudir o no a la reunió
Malgrat que Sánchez va combinar l’actitud de donar per fet que ERC firmaria l’acord sota el paraigua de la Constitució amb una cautela –“encara no hem arribat a un acord”– i un desig –el de preservar la discreció com fins ara, perquè “les converses van bé perquè son discretes”–, el mal ja estava fet i l’enuig republicà era majúscul. La primera conseqüència és que la tercera reunió dels equips negociadors que s’havia de fer el dimarts 10 de desembre està ara en suspens i els republicans es plantegen la conveniència d’acudir-hi o no. L’abast de la destrossa és tal que de la possibilitat que Lastra i Ábalos es desplacessin a Barcelona per tornar el gest de les visites de Marta Vilalta i Josep Maria Jové s’ha passat ara al dubte de si hi haurà cita o no. “S’ha avançat”, es deia en dues ocasions en el comunicat conjunt compartit només 24 hores abans de l’esglai.
Sánchez es va centrar en ERC després d’admetre que és l’única porta que té per trucar. “Les negociacions amb ERC estan encaminades a aconseguir el desbloqueig en la formació del govern del nostre país, ja que hi ha altres forces com ara el PP i Cs que se n’han desentès absolutament”, admetia. I això que un veterà del PSOE, com és Alfonso Guerra, creu que Sánchez hauria de buscar el PP perquè el pacte amb Podem i ERC “és com si als nens els dones una granada explosiva”. En declaracions a la COPE, va donar per fet que si hi ha acord hi haurà “un cop d’estat com el de Lluís Companys”.
La tempesta amb ERC arribava després que Lastra es reunís durant una hora i tres quarts amb les diputades de JxCat Laura Borràs i Míriam Nogueras, amb les quals va ajornar la cita el dia abans per culpa de l’esquinç de turmell que es va fer a l’hemicicle. “Doncs la reunió ha anat molt bé, hem quedat per continuar parlant”, es va limitar a dir Borràs, que acudia a la cita amb Lastra exhibint el llibre Sobre el feixisme, l’exili i la censura, de Pere Calders. JxCat es manté en el no, però la voluntat de no deixar de reunir-se ja és un pas valorat pel PSOE.
Com decidir i amnistia
Qui no puja al vaixell de la negociació és la CUP. En el seu debut al Congrés en roda de premsa, Mireia Vehí va atacar Rufián per “haver donat un xec en blanc a Sánchez” i “voler desmobilitzar l’independentisme” amb una mesa de diàleg que ella dona per fet que no permetrà l’autodeterminació. “La d’ERC és una maniobra de partit o de país? Això no va de si el PSOE vol o no vol parlar d’autodeterminació, sinó de com es resol i de concretar l’amnistia”, sosté Vehí.
La negociació del PSOE amb l’independentisme es dificultarà a partir del 19 de desembre. Fins i tot el Madrid que més viu la desconnexió informativa del pont aeri comença a mirar amb preocupació una data en què el Tribunal de Justícia de la UE pot reconèixer una immunitat d’Oriol Junqueras que, de retruc, beneficiaria Carles Puigdemont en l’afany d’entrar al Parlament Europeu. Al PSOE li agradaria embarcar ERC i JxCat en el mateix passatge de l’abstenció perquè la rivalitat independentista en el torcebraç amb l’Estat no sigui un neguit afegit a la precarietat de Sánchez.