Política

Els aliats esquiven la crisi

compromís

L’OTAN aconsegueix que Turquia accepti el pla de defensa al Bàltic i admet per primer cop el perill de la Xina

Trump titlla d’hipòcrita Trudeau després que l’enxampessin burlant-se d’ell i marxa abans d’hora de la cimera

Els 29 caps d’estat i de govern de l’OTAN van aconseguir esquivar ahir, en la cimera de Londres, les seves fortes discrepàncies i van signar un acord conjunt en què destaquen el suport al pla de protecció de les repúbliques bàltiques contra Rússia, el compromís per incrementar la seva aportació en defensa i el reconeixement, per primer cop, del perill que comporta el desenvolupament militar i tecnològic de la Xina.

El preludi de la reunió, que commemorava el setantè aniversari de l’Aliança Atlàntica, havia estat marcat per les tensions entre el president francès, Emmanuel Macron, i el nord-americà, Donald Trump. Macron havia dit que l’OTAN estava en “mort cerebral”, i dimarts Trump, que fa un any i mig era el més crític amb l’organització, va qualificar les paraules del cap de l’Elisi de “desagradables” i de falta de respecte cap als altres membres.

Macron estava enfadat per la decisió unilateral de Trump de retirar les tropes de Síria i l’atac de Turquia contra les milícies kurdes al nord-est del país. Els kurds van lluitar amb els soldats dels EUA contra Estat Islàmic. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, havia advertit que no donaria suport al pla de defensa al Bàltic si l’OTAN no reconeixia les milícies turques com a terroristes. També hi havia tensions per la compra de Turquia de sistemes de defensa aèria a Rússia.

Finalment, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va anunciar que Erdogan havia acceptat el pla de protecció dels països bàltics, que inclou l’enviament de més soldats a la regió, que s’afegeixen als que ja hi ha desplegats des de la invasió russa de Crimea el 2014. Stoltenberg va dir que no havien discutit sobre com etiquetar les milícies kurdes. En la declaració conjunta, es limiten a afirmar que el terrorisme, en totes les seves formes i manifestacions, continua sent una amenaça permanent per a tothom.

Stoltenberg va voler treure ferro a les tensions internes i va destacar que “els desacords sempre atrauen més atenció que els acords”, i que “la fortalesa de l’OTAN és que ens fem forts a partir de les nostres diferències”. “Som 29 països de les dues parts de l’Atlàntic amb una història, geografia i partits polítics diferents i el contrari [que no hi hagués discrepàncies] seria estrany”, va remarcar.

També l’amfitrió de la reunió, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va destacar, en la inauguració, que l’OTAN protegeix prop de mil milions de persones i “el fet que visquem en pau demostra el poder del simple propòsit al cor de l’Aliança”. I va recalcar: “Mentre estiguem units, ningú no ens podrà derrotar.”

La cimera va consistir en un ple de tres hores ahir al matí i múltiples reunions bilaterals. A més de la protecció contra Rússia i la lluita contra el terrorisme, també van discutir sobre el perill de les telecomunicacions de 5G xineses i no fer servir tecnologia xinesa com Huawei, que podria ser utilitzada per a l’espionatge.

Un altre dels temes que van tractar és el compromís de cada aliat en la defensa conjunta, una de les queixes de Trump, ja que els EUA són els que més paguen. Trump havia qualificat de “delinqüents” els països que no arriben al 2%. De moment, ja ha aconseguit que vuit països hi arribin. El comunicat diu que això ha permès que, des del 2016, s’hagin invertit 117.000 milions d’euros més en defensa, i que esperen arribar als 360.000 milions l’any 2024.

Aquesta cimera també va estar marcada per les tensions entre Trump i el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, per un vídeo, gravat a la recepció de Buckingham, on Trudeau es burla de Trump en presència de Johnson, Macron, el primer ministre holandès i la princesa Anna. Es veu Johnson preguntant a Macron: “És per això que vas arribar tard?” “És perquè la seva roda de premsa [de Trump] va durar 40 minuts”, es va mofar Trudeau.

Això no va agradar a Trump, que ahir va dir: “Trudeau té dues cares, és un tipus agradable, però li vaig haver de cridar l’atenció per no pagar el 2% i m’imagino que no deu estar gaire content.” Molest, no se sap si per la burla de Trudeau, Trump va decidir suspendre l’última roda de premsa ahir a la tarda, i va tornar abans d’hora a Washington.

El nostre poder és que ens fem forts a partir de les nostres diferències
Jens Stoltenberg
secretari general de l’otan
El fet que visquem en pau demostra el poder del propòsit al cor de l’Aliança
Boris Johnson
primer ministre del regne unit

La princesa Anna no saluda el president dels EUA

La princesa Anna va ser una de les protagonistes de la recepció dimarts al vespre al Palau de Buckingham de Londres. Unes imatges convertides en virals mostren la reina Elisabet II, el príncep Carles i Camil·la alineats saludant Donald i Melania Trump, mentre la princesa contempla l’escena uns metres més enllà. De sobte, la reina li fa un gest impacient com per demanar-li que s’incorpori a la línia i ella respon arronsant-se d’espatlles. Alguns mitjans diuen que la reina li pregunta si queda algun altre mandatari per saludar. No queda clar. La princesa també apareix en el vídeo del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, burlant-se de Trump. Si realment s’hagués negat a donar la mà a Trump, no seria el primer membre de la reialesa a fer-ho. També va evitar que el fotografiessin amb Trump el príncep Enric en l’anterior recepció a Buckingham al juny. Enric estava molest amb el president per haver dit que la seva esposa, Meghan, era “desagradable” per haver donat suport a Hillary Clinton.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.