La destral, arma homicida

Jaume Badiella, l’informàtic veí de Terrassa que va ser arrestat el juny passat quan va ser localitzat a casa seva el cadàver de Mònica Borràs, la dona de qui ell havia denunciat la desaparició deu mesos abans, ha confessat en una declaració al jutjat (quan va ser arrestat va callar) que ell va matar Borràs i que ho va fer a cops de destral. Una destral que, va dir, era al costat de la porta del lavabo del pati, i que ell va agafar mentre es barallava amb Mònica i la va començar a colpejar. La confessió de Badiella concorda amb els resultats de l’autòpsia, que va detectar lesions que es podrien correspondre a cops de destral al cap i el coll de la víctima. La destral suposada arma del crim va ser comissada pels mossos quan van fer la inspecció ocular a l’habitatge, al número 80 del carrer de la Volta de Terrassa, i l’aixecament del cadàver, que estava ocult al pati de darrere. En el moment de la inspecció policial, Badiella va admetre davant dels mossos que ell havia causat la mort de Borràs i que la va colpejar diversos cops fins que ella va caure a terra. No va especificar, però, si havia utilitzat alguna arma per colpejar-la, tot i que els mossos ja van sospitar que la podria haver colpejat amb la destral. A part, aquesta declaració espontània s’havia produït sense que Badiella tingués assistència lletrada i no tenia validesa legal.

Ara el jutjat de violència sobre la dona de Terrassa haurà de convocar la vista perquè la fiscalia i l’acusació particular, exercida per la família de Mònica Borràs, formulin les imputacions contra Jaume Badiella, que durant 10 mesos va viure a casa seva amb el cadàver al pati del darrere, fent vida normal i donant explicacions justes i contradictòries sobre la desaparició de Borràs, que ell mateix va anar a denunciar. Quan Mònica estava desapareguda, Badiella va explicar a aquest diari que el 7 d’agost del 2018 havien tornat junts a Terrassa després de passar uns dies al càmping Riera Merlès del Berguedà i que al vespre, després d’una discussió “per res de l’altre món”, ella havia ventat un cop de porta i havia marxat sense endur-se res: ni el seu telèfon mòbil, ni diners, ni les targetes del banc, ni la documentació... En una segona conversa va canviar la versió i va dir que el dia del “cop de porta” no era el dia que havien tornat del càmping sinó que ja havien arribat feia un dia o dos a casa. La investigació va descobrir que el dia 3 d’agost Badiella i Borràs s’havien discutit i que havien acabat arribant a les mans, fins al punt que ell tenia lesions a la cara provocades pels cops que li va clavar ella. I que, després d’aquesta batussa, Mònica Borràs va fer fora Badiella de casa (l’habitatge que compartien era d’ell) i l’home va anar a dormir al càmping Riera Merlès. Badiella va tornar i el dia 7 al matí és quan la investigació situa l’escena del crim, enmig d’una altra discussió. Se sap que Badiella ja tornava a ser a Terrassa perquè va anar a buscar un cafè per a Borràs al bar. Es fixa l’hora del crim entre les 09.59 h, quan el telèfon de Borràs, després d’estona de molta activitat, va deixar de tenir-ne, i les 10.47 h, quan una amiga va intentar contactar amb ella i ja no li va respondre.