El repte d’entrar en matèria
ERC vol abordar la sobirania i la solució al conflicte i no tem negociar fins al gener
Sánchez exigeix desbloqueig al PP i desitja dur JxCat a una abstenció conjunta de tot el govern
Aguirre agita el PP oferint investir el president en solitari
De la pressa pel calendari que té Pedro Sánchez a entrar en matèria per abordar la solució política al conflicte amb l’Estat. Aquest és el pas que la delegació d’ERC integrada per Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové espera fer avui en la segona reunió amb els socialistes Adriana Lastra, José Luis Ábalos i Salvador Illa. Si bé Sánchez ja suavitza la urgència que es fixava ell de ser investit abans de Nadal i el vicepresident in pectore Pablo Iglesias li fa d’altaveu –“la investidura després de Nadal generaria inquietud”, diu ara el líder de Podem–, els republicans s’espolsen la pressa i no temen allargar la negociació fins al gener. “És preferible un bon acord que un acord ràpid. A nosaltres no ens preocupa el temps, ens preocupen els continguts”, advertia el vicepresident Pere Aragonès a la Porta dels Lleons del Congrés.
El PSOE ha ensopegat en un escull a l’hora de contagiar Rufián, Vilalta i Jové de la pressa per formar govern. “Volem que hi hagi govern com més aviat millor. No hi vull posar cap data, no sé si ha de ser el 12 de desembre, el 20 de desembre o el 8 de gener. No ho sé...”, va concedir ahir Sánchez. És la primera vegada que cita el gener. “El que no hi pot haver ni hi haurà són terceres eleccions”, reblava el president en funcions en la cimera sobre el clima. Sánchez va exigir “desbloqueig” també al PP, tot i que fins ara ignora Pablo Casado i no el cita.
Entre el PSOE i ERC hi ha un xoc d’urgències que no pot ser més asimètric: el mateix Sánchez que va deixar passar noranta dies des del triomf electoral del 28 d’abril abans de negociar –en 48 hores– la investidura finalment fallida del juliol, ara demana a la mateixa ERC que al juliol li oferia l’abstenció gratuïta que senti la urgència quan Oriol Junqueras viu el pas dels dies d’una condemna de tretze anys de presó en una cel·la.
L’executiva va a Madrid
L’excepcionalitat del moment polític va portar ERC a mudar-se en ple per un dia a Madrid per fer una reunió de l’executiva amb els grups parlamentaris al Congrés i al Senat, i amb el vicepresident Aragonès i el president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, al capdavant, per abordar l’inici de la catorzena legislatura, que neix avui al Congrés i al Senat, i la negociació amb el PSOE.
Problema de sobirania
Si la intenció socialista és tornar a l’Estatut retallat el 2010 per la sentència del Tribunal Constitucional i fer un salt en el repartiment de competències, Aragonès va advertir que Catalunya “vol decidir lliurement el seu futur polític” i que el problema és “sobre la sobirania” i no sobre matèries. Rufián, al seu torn, receptava fugir de la transparència i de relatar cada pas a les xarxes. “Si alguna cosa ens ha ensenyat el que va succeir fa sis mesos és que el soroll, la declaració i la contradeclaració, la piulada a Twitter i la contrapiulada, és contraproduent. No ens veuran taquigrafiant les reunions”, avisa Rufián.
Després de celebrar una primera trobada dels dos equips dijous passat al Congrés, avui la delegació de Lastra, Ábalos i Illa es torna a veure les cares amb Rufián, Vilalta i Jové a les cinc de la tarda, i una hora abans, a les quatre, ho farà per primera vegada amb Laura Borràs i Míriam Nogueras (JxCat). En l’ànim del PSOE hi ha que ERC i JxCat pugin al vaixell d’una abstenció conjunta i compartida per tot el govern català, tant pel president Quim Torra com pel vicepresident Aragonès, i no tenir dues veus contraposades en un eventual diàleg bilateral.
Rivalitat ERC-JxCat
Un dels temors d’ERC és que entregar a Sánchez una abstenció únicament republicana podria ser una arma electoral en mans de Torra a l’hora de dissoldre el Parlament per poder presentar JxCat com la força més bel·ligerant amb la governabilitat de l’Estat. És en aquest context que s’emmarca la inclusió a última hora de JxCat per part del PSOE, per al qual seria més còmode navegar per la legislatura amb un independentisme coordinat i no amb un govern de dos socis en oberta rivalitat sobre el diàleg amb Madrid.
“El PP no es dissoldrà”
Si bé Sánchez va fer una última apel·lació ahir al PP i a Cs per contribuir al desbloqueig, el líder dels populars, Pablo Casado, es nega a ser el salvavides que eviti la dependència d’ERC. “No ens dissoldrem com a alternativa al socialisme”, avisa. La por de Casado és que cada cop més mirades el busquin a ell si el diàleg PSOE-ERC no arriba enlloc i ahir ja va irrompre Esperanza Aguirre per agitar el PP oferint investir Sánchez en solitari. “Un govern amb independentistes i comunistes bolivarians és un drama a evitar a tot preu. Caldria oferir a Sánchez els vots necessaris, cinquanta i escaig, perquè governi en solitari i el PP així demostraria que anteposa els interessos d’Espanya”, avisa Aguirre. Des de Cs, Inés Arrimadas va aconseguir per carta que Sánchez la rebi per escoltar l’oferta de buscar l’entesa amb el PP i Cs. “He demanat a Sánchez una reunió a tres: amb ell, Pablo Casado i jo”, va anunciar Arrimadas incloent-s’hi ella i actuant de facto com a líder plenipotenciària de Ciutadans quan teòricament el lideratge de la formació està en mans d’una gestora que presideix Manuel García Bofill. El que Arrimadas proposa ara –“una alternativa de 221 escons”, va dir– és en realitat una entesa que fa innecessari el concurs de Cs, ja que el PSOE (120) i el PP (89) en tindrien prou sense els 10 escons de Cs. Quan Cs sí que tenia la possibilitat de formar una majoria amb Sánchez de 180 escons era després del 28 d’abril, però aleshores Albert Rivera ho va vetar.
Des d’Unides Podem, mentrestant, es manté una mediació discreta per fer de baula de connexió entre el PSOE i eventuals aliats d’un govern progressista com ara ERC i EH Bildu. “Cal molta empatia i capacitat d’escoltar. Crec que el PSOE s’està esforçant i crec que ERC també”, elogiava Iglesias. Mentre que Sánchez ja considera el mes de gener com a possible data d’una investidura, Iglesias és ara l’adepte més entusiasta de la urgència per por d’una rebel·lió dels barons del PSOE que torpedini una coalició amb Podem de la qual recelen perquè viurà el dia a dia en mans d’ERC.
Vox pugna amb el PP i Cs per la mesa
La catorzena legislatura neix avui al Congrés i al Senat amb el ple de constitució de les Corts i ho farà en plena disputa entre les tres dretes per la presència de Vox a la mesa. Amb 52 escons al Congrés que els situen com a tercera força, els de Santiago Abascal es creuen amb dret a tenir dos seients a la mesa del Congrés –un dels quals, un vicepresident– i el PP sols concep que Vox en tingui un i que un altre sigui per a Cs.
Si no obté el que vol, Vox ja ha amenaçat el PP i Cs amb la represàlia en forma de vot en contra als pressupostos de Madrid o Andalusia. El líder del PP nega el cordó sanitari a la ultradreta franquista. “El que sí que ens agradaria és que hi hagués un cordó sanitari legal, constitucional i moral davant els hereus de Batasuna”, manté Pablo Casado.
En l’elecció de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés i de Pilar Llop com a presidenta del Senat, ERC i JxCat es plantegen fer vots nuls com van fer al maig i introduir en els sobres de votació la paraula llibertat en homenatge als presos polítics i exiliats.