Els advocats de l’1-O a Girona acusen la fiscalia de biaix ideològic
Denuncien l’actitud de la fiscalia, que en dos anys no ha demanat cap diligència de prova, a diferència de la celeritat amb què s’ha actuat amb els fets postsentència
Temen que acabi provocant l’arxivament del cas
Assenyalen que l’actitud de la fiscalia es deu a un biaix ideològic
L’actitud obstativa que la fiscalia ha mantingut al llarg d’aquests dos anys i dos mesos des de l’1-O, en els quals no ha demanat cap diligència de prova, mentre que per les protestes del mes d’octubre a Girona arran de la sentència del procés la fiscalia ha mantingut una actuació proactiva, fa pensar al grup d’advocats Voluntaris pel Dret de Defensa Girona en un “biaix ideològic” que una “fiscalia democràtica i moderna no es pot permetre”. El portaveu dels advocats, Albert Carreras, denuncia que “la fiscalia està mostrant que, en funció de la ideologia de les persones denunciants, s’actua d’una manera o d’una altra”, fet que considera “molt greu”.
Criteris
Els advocats voluntaris recorden una resolució recent del mateix jutjat d’instrucció de l’1-O, que, a instàncies de la fiscalia, ha demanat totes les imatges de televisions públiques i privades sobre els incidents ocorreguts a la ciutat després de la sentència del judici al procés. “S’ha ordenat mobilitzar els Mossos per determinar quin impacte han tingut sobre el mobiliari urbà, sobre les vies... Hi ha gent en presó preventiva... Estem parlant de possibles pedrades”, remarca Carreras. Els advocats qualifiquen d’indignant aquest canvi d’actuació i ho comparen amb els fets del referèndum del 2017: “Ha suposat molt de temps i molt d’esforç que declarin els agents de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil amb relació a l’1-O; en canvi, pels fets del 18-O s’ha acordat tot molt ràpid i el jutjat de seguida ha pres mesures.” Albert Carreras recorda que, si bé la llei obliga a ser més diligent en una investigació d’uns fets pels quals hi ha presó provisional, insisteix que això no pot ser “excusa ni motivació per instruir una causa de manera diferent”. Els advocats voluntaris lamenten que aquest canvi en la manera d’instruir i sobretot d’actuar de la fiscalia es regeixi per criteris ideològics: “És molt greu i és denunciable si és així. Si no, entenc que la fiscalia deu una explicació a les 200 víctimes de l’1-O.”
Els advocats de l’1-O temen, per la manera com actua la fiscalia, que la voluntat del ministeri fiscal sigui “acabar-ne demanant l’arxivament, ja sigui perquè són fets menors o perquè no se n’ha pogut acreditar l’autor”. “No ho permetrem; hi ha molt material indiciari i tot fa pensar que s’ha produït una situació irregular”, assenyala. Així, Albert Carreras fa notar que, des que van començar les declaracions als policies identificats l’1-O, la jutgessa ha preguntat a tots els agents de la Policía Nacional si se’ls havia obert algun expedient. La resposta ha estat unànime: cap.
“La fiscalia no actua, no hi ha cap expedient disciplinari; en canvi, hi ha hagut promocions, no es considera que s’hagin d’investigar els fets...”, reflexiona el portaveu dels lletrats. En aquesta línia, assenyala que els policies consideren que l’actuació va ser “correcta, exemplar i proporcionada”. “Estan convençuts que van obeir ordres i que van actuar com se’ls manava”, relata Carreras. Els advocats hi afegeixen que aquesta manera de fer “encaixa” amb una fiscalia “inactiva” que “no actua ni obre cap expedient”. Així, la querella per vulneració de drets fonamentals vol ser també per tortures, ja que els advocats consideren que “l’objectiu de l’1-O era castigar la població perquè no participés en el referèndum i no desenvolupés els drets que li són propis”.
A Sant Julià de Ramis, els jutjats han denegat citar a declarar, primer com a investigats i després com a testimonis, els guàrdies civils identificats i també els dos tinents coronels dels helicòpters. També està identificat l’agent que va llançar el gas pebre a Aiguaviva. El jutjat no l’ha volgut citar a declarar. Els dos casos estan impugnats.
El relat de les declaracions
Avui clouen les declaracions dels policies , que van començar el 4 d’octubre amb el visionament de la càmera GoPro al col·legi Verd. “Tenim la impressió que han estat instruïts de la mateixa manera”, explica Carreras, ja que fan servir “expressions i adjectius similars”, com ara “actitud hostil” i “mirades d’odi”. També remarca la influència del relat escoltat en el judici del procés. Considera greu i indigne d’un cos policial en compliment del seu deure que s’hagi “faltat a la veritat de manera manifesta”. I posa com a exemple la declaració d’un agent que diu que va veure “ganivets i navalles”. Carreras explica que s’ha evidenciat que hi havia “una cadena de comandament i un centre de coordinació”. Els vint mossos van coincidir que no hi va haver coordinació . “No va fallar, va ser inexistent”, assenyala Carreras. I es pregunta “per què es va prescindir del cos de Mossos” i “qui era el cap operatiu de l’1-O a tota la demarcació, que estava a la subdelegació i coordinava la Policía Nacional i la Guàrdia Civil”. Els lletrats saben qui era el cap operatiu de la policia nacional i el tinent coronel que coordinava la guàrdia civil, però no aquest “Mr.X”.