Medi ambient
JAVIER SIGRÓ
INVESTIGADOR DEL CENTRE EN CANVI CLIMÀTIC I PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIGILI
“L’escalfament global no té marxa enrere ”
“Prenent mesures, es tardaria segles a refredar el planeta. Les temperatures continuaran pujant i cal actuar per mitigar-ne els greus efectes”
“En un màxim de 80 anys, es poden assolir 4 o 5 graus més de mitjana i el paisatge serà com al nord de l’Àfrica”
Científics com ara Javier Sigró i els seus companys del Climate2-Centre en Canvi Climàtic de la URV treballen de fa anys sobre l’evolució crítica del clima planetari.
El pessimisme social sobre la crisi climàtica, que evidencien enquestes i informes, està justificat o hi ha un excés d’alarmisme?
Els impactes s’aniran incrementant amb el pas del temps i en funció de les mesures mitigadores. Les properes dècades, el clima continuarà canviant, independentment del que fem, perquè el canvi és conseqüència del que hem emès en el passat i fins al 2040.
Els principals contaminadors, fins al 75% del total, són els països del G-20, però l’impacte serà major en els més pobres.
Alguns per la seva situació geogràfica o, simplement, perquè disposen de menys recursos per afrontar-ho. La major part de la contaminació prové dels països desenvolupats. Fa més d’un segle que estem emetent gasos d’efecte hivernacle. Podem parlar de la Xina o l’Índia, que tenen taxes molt elevades, però Europa i Amèrica del Nord emeten quasi tot el gas que hi ha a l’atmosfera.
La vida humana està en risc o sols un sistema de vida?
Amb les taxes de creixement del canvi climàtic amb què es treballa, no podem parlar que la vida humana estigui en perill, però sí vides humanes.
Fins i tot amb la nova predicció de l’ONU de 3,2 graus d’augment per a aquest segle, l’escenari ja és pitjor que els previst fa sols quatre anys.
Exactament. Sovint s’ha acusat les prediccions científiques sobre el canvi climàtic de catastrofistes, quan en realitat sempre han estat força conservadores. La Terra ha experimentat, des de finals del 1880 i fins al 2018, un escalfament mitjà de 1,1 graus centígrads, que és el responsable de tots els efectes que hem patit. Com ara la desaparició del 40% del casquet polar i de les glaceres i els canvis de floració.
El Mediterrani és un dels indrets més afectats. Què hi passarà?
Hi haurà un augment de les temperatures sostingut i de les sequeres. Fins ara, a les nostres comarques, l’increment de temperatura durant el segle XX ja ha estat el doble del que ha pujat al planeta. És a dir, ha augmentat uns 2 graus i és previsible que la tendència es mantingui. Així que un increment de 3 graus en la mitjana mundial podria suposar 4 o 5 graus aquí a l’estiu. I una disminució de pluja, que suposa més evaporació i menys disponibilitat d’aigua.
També suposa que els 40 graus d’ara a Balaguer, per posar un exemple, en seran 45.
Sí, el nostre paisatge serà com l’actual a Sevilla o al nord de l’Àfrica en un màxim de 80 anys, tot i que depèn de la velocitat a què es produeixi l’increment. Altres efectes són sobre la nostra vegetació, que està adaptada a les condicions dels darrers segles. Hi haurà conreus que no seran viables. Ja ha passat aquest estiu, que s’han assecat algunes varietats de raïm al Priorat.
Hi ha marxa enrere?
No, perquè el sistema climàtic té una inèrcia. Tot el carboni que s’ha abocat caldria extreure’l de l’atmosfera i actuar per refredar la calor que s’ha acumulat als oceans. Això, prenent mesures, tardarà segles.
Les mesures cap a la transició ecològica s’implanten bé?
Totes les que s’han pres fins ara no han estat capaces d’aturar la concentració de CO2, que continua augmentant any rere any.
És per falta de valentia política?
El sistema de vida està basat en els combustibles fòssils i estabilitzar-les significa canvis substancials en els hàbits. Cal conscienciar-ne la gent.
Espera resultats efectius de la cimera de Madrid?
Desitjaria resultats reals, però en soc força escèptic, perquè les accions han de ser conjuntes i no sembla que sigui possible. Hem de ser conscients que les temperatures continuaran pujant els propers anys i els efectes greus no seran d’aquí a 80 anys, sinó l’any vinent o d’aquí 5. I hem d’actuar per mitigar-los.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.