Sánchez haurà de suar els suports

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, aquest cop haurà de suar si vol tenir els suports dels grups independentistes catalans per ser investit, i evitar així anar a una segona repetició electoral. Tant ERC com JxCat van concretar ahir i van posar sobre la taula els mínims que, segons ells, hauria de tenir la mesa de negociació que exigeixen com a principal condició per permetre, ara sí, una investidura del candidat socialista, un cop aquest ja es va posar ràpidament d’acord amb Podem després del 10-N. En espera que els dos partits independentistes acabin de relligar una estratègia comuna –tot just la setmana passada van tenir una primera reunió per mirar de coordinar-se, i se’n tornaran a produir aquesta setmana, sense descartar fins i tot la CUP–, les respectives demandes tampoc difereixen tant.

A ERC, guanyadora de les eleccions a Catalunya, li pertoca dur la veu cantant en la negociació amb el PSOE, també perquè amb el seu suport aquest en tindria prou, i els socialistes no volen veure JxCat ni en pintura, però és evident que qualsevol negociació posterior, com així reivindiquen un i altre partit, ha de ser entre els governs i de tu a tu, i aquí òbviament hi haurà d’entrar el que encapçala el president Quim Torra, agradi o no a Sánchez, fet que alhora obliga que la posició d’ERC i JxCat hagi de ser unívoca.

Això sí, els republicans diferencien un estadi d’un altre, ja que en un primer esglaó probablement s’hauran d’asseure sols amb el PSOE per mirar d’arrencar-li el compromís perquè el govern espanyol que es formi segui a parlar amb el català. La secretària general adjunta, Marta Vilalta, ja va avançar ahir que plantejaran com a conditio sine quan non per a la investidura el que bategen com “les quatre potes” sobre les quals s’ha de recolzar la taula del diàleg: unes converses dels governs entre iguals; una negociació sense condicions on ells pensen plantejar l’autodeterminació i l’amnistia; un “calendari clar” perquè les trobades no es puguin dilatar sine die sense resultats, i unes garanties que es compliran els acords a què s’arribi. “Ja hem estat escarmentats moltes vegades”, reblava Vilalta, que evitava dir si aquestes garanties han de passar per la figura d’un relator –com de fet ja s’havia arrencat al govern espanyol en la declaració de Pedralbes del desembre passat, que els grups independentistes consideren un bon punt de partida– o qualsevol altre mecanisme.

En aquest sentit, la republicana demanava com a prèvia un “gest inequívoc” al PSOE, que, si bé evitava concretar, no amagava que veuria molt bé que fos una reunió entre els governs abans de la investidura. “Tot això és una proposta de mínims per poder començar a negociar; és lluny dels nostres objectius polítics que tothom coneix, però pot ser un primer pas per caminar cap a una solució democràtica al conflicte”, aclaria al vespre, després de rebre l’ampli aval de la militància a la seva estratègia. “Posem la primera pedra, però ara és el PSOE qui s’ha de moure”, sentenciava.

Si s’arriba a un acord en aquests termes, els republicans aposten perquè es passi a un segon estadi, en què el diàleg hauria de ser ja entre els respectius executius. “Estem posant les bases per poder fer real la mesa de negociació entre governs, que són els que millor representen les respectives ciutadanies”, justificava Vilalta.

És clar que JxCat també va puntualitzar ahir els seus, de mínims, que passarien igualment per partir de la declaració de Pedralbes. Així, la líder al Congrés, Laura Borràs, insistia també en un diàleg “entre iguals i sense condicions”, i concretava que per a ella la garantia del compliment dels acords ha de passar pel nomenament d’un mediador internacional. A més, hi afegia una postil·la: que el diàleg “no exclogui ningú” i respecti tots els interlocutors i institucions catalanes, amb el president Quim Torra al capdavant, a més que hi hagi un “reconeixement” als líders independentistes que hi ha a l’exili i a la presó. “Volem solucions tangibles, perquè no només siguin promeses”, aclaria la líder de JxCat, que exigia en tot cas “respecte pel que vota la ciutadania de Catalunya”. “Qualsevol solució ha de passar per una votació i la fi de la repressió”, insistia.

Borràs, que també exigia un “cordó sanitari” a Vox, demanava igualment un “gest immediat” per iniciar les negociacions, que proposa que sigui la retirada immediata per part del govern espanyol dels recursos perquè els debats al Parlament es puguin tenir “sense cap mena d’obstacle”.