El nivell de CO2 registra un nou rècord històric
El 2018, la concentració del principal gas amb efecte d’hivernacle es va situar en els nivells de fa 3 milions d’anys
L’ONU alerta del desastre climàtic a partir de finals d’aquest segle si no s’actua
No hi ha bones notícies amb relació a la salut de l’atmosfera i del planeta. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM), organisme dependent de l’ONU, va presentar ahir l’informe anual sobre la concentració dels gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle, escalfen el planeta i són un factor decisiu en la crisi climàtica.
Malgrat les promeses recollides per l’Acord de París, signat el 2015 i que ha d’entrar en vigor el 2020 per a la reducció de les emissions, els nivells de gasos han assolit màxims històrics. L’OMM, que disposa d’estacions d’observació a tot el món, inclòs l’Àrtic i illes tropicals, constata que la concentració mitjana mundial de diòxid de carboni (CO2) –el principal gas que causa l’efecte d’hivernacle– no para de créixer. Des del 1990, hi ha hagut un increment d’un 43% de l’efecte d’escalfament per aquests gasos. Les dades corresponents a l’any passat assenyalen que el CO2 va augmentar un 0,56% més que el 2017 i va assolir les 407,8 parts per milió. Això suposa una concentració equivalent al 147% de la registrada en l’era preindustrial a Occident (1750). Així, el 2018, lluny de reduir-se, la pujada anual de la contaminació va ser fins i tot superior a la mitjana de la darrera dècada.
L’últim cop que es van donar concentracions tan elevades de CO2 va ser fa ni més ni menys que entre tres i cinc milions d’anys. Aleshores, la temperatura del planeta era entre 3 i 5 graus superior a l’actual i el nivell del mar, entre 10 i 20 metres també més alt, segons l’informe de l’ONU. Un altre recordatori que, de fet, el planeta ja ha viscut en aquestes condicions de temperatura en eres passades. Ara bé, sense la vida –inclosa la humana– com la coneixem avui.
L’informe de l’OMM també indica que el metà, el segon gas causant de l’escalfament global, va assolir un altre màxim històric el 2018, amb nivells superiors al doble (259%) respecte a l’era preindustrial. La font de l’escalfament global és l’ús de combustibles fòssils –com el petroli i el carbó– en la indústria, el transport i la producció elèctrica, que encara suposen el 85% del total de l’energia emprada. Per contra, sols el 15% prové de fonts renovables, hidrogen i energia nuclear.
La ramaderia i l’agricultura intensives són també factors que propicien l’increment dels gasos. I la desaparició dels boscos és la culpable del 12% de les emissions, ja que absorbeixen CO2. Els grans incendis de zones boreals –Sibèria i el Canadà– i tropicals –el Brasil i Indonèsia– tenen una repercussió directa en la crisi climàtica. L’informe es presenta quan falta una setmana per a la trobada anual de converses sobre el clima. La cimera se celebra aquest cop a Madrid i reunirà delegacions de 200 països.
LA XIFRA
Més impacte a l’hemisferi nord
Les concentracions de gasos són més grans a l’hemisferi nord que al sud. S’accentuen a l’hivern, quan s’assoleixen les 420 parts per milió, segons l’OMM. El CO2 pot estar-se segles a l’atmosfera i encara més temps als oceans.
El secretari general de l’OMM, Petteri Taalas, assegura: “Si no fem res, la temperatura global augmentarà entre 3 i 5 graus a finals de segle.” La comunitat científica ja ha advertit que si se superen els 1,5 graus, les conseqüències seran desastroses a partir de l’any 2100. Taalas assegura: “Les generacions futures hauran d’afrontar unes conseqüències cada cop més greus del canvi climàtic.” Com ara fenòmens meteorològics extrems, sequera –el 75% de la península Ibèrica està en risc de desertització–, pujada del nivell del mar i alteració dels ecosistemes. “Ja no és qüestió d’Europa, els EUA i la Xina, necessitem tots els actors mundials a bord”, diu.