Amnistia Internacional urgeix l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
L’organització veu amb “preocupació” les condemnes per sedició i alerta de la “criminalització” del dret de protesta pacífica
AI considera que la interpretació del delicte feta pel Suprem contradiu “el dret internacional dels drets humans”
Amnistia Internacional exigeix l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com l’anul·lació de la seva condemna. “No veiem cap delicte atribuïble a Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart”, ha indicat aquest dimarts Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional d’Espanya.
I és que, segons l’organització, i després d’analitzar el contingut de la sentència, no comparteixen l’afirmació del Tribunal Suprem que les actuacions del 20-S i l’1-O “van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta” i tampoc que consideri que la violència “no és necessària” per a la sedició.
Amnistia subratlla que “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”, però que el tribunal “ha fallat” a l’hora de demostrar que l’aplicació de la sedició i “la imposició de sancions penals d’aquesta severitat” siguin “mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics”.
“Com a ciutadans particulars i presidents d’aquestes organitzacions de la societat civil, les autoritats tenen l’obligació de garantir el seu dret a expressar les seves opinions contràries a la decisió del Tribunal Constitucional que prohibia la celebració del referèndum”, asseguren, i també a “organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya, sempre que no s’utilitzessin la violència o s’incités a l’ús de la violència o discriminació”.
A més, l’organització també mostra la seva preocupació perquè el Suprem “vinculi directament” la gravetat de la conducta al fet que l’oposició fos “multitudinària i generalitzada”, perquè això pot suposar “una limitació al nombre de persones que puguin exercir simultàniament el dret a protestar de manera pacífica”.
De fet, ha alertat que la sentència podria “obrir la porta en el futur a una més gran criminalització dels actes directament relacionats amb l’exercici pacífic dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica”.
En aquesta línia, es constata que el delicte de sedició està definit de forma “molt general” al codi penal, fet que consideren una “vulneració del principi de legalitat contingut a l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans”.
Ho argumenten perquè “qualsevol conducta ha d’estar clarament definida de manera que sigui accessible i previsible”, de la mateixa manera que ho ha de ser la interpretació que en facin els tribunals.
Així, en el seu informe d’anàlisi de la sentència, mostren “preocupació” per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè “vulnera el principi de legalitat” i veu contrària al “dret internacional dels drets humans”.
Amnistia Internacional ha alertat de la definició “vaga” d’aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació “extensiva” feta pel Suprem, la “criminalització” d’uns “actes de protesta legítims” i “l’efecte dissuasiu” que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en “protestes pacífiques”.
Reclama una revisió del delicte de sedició
Davant d’això, Amnistia Internacional reclama a les autoritats espanyoles una revisió “substancial” de la definició del tipus penal de la sedició “per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica”.
En el seu informe, l’organització també alerta d’un possible “efecte dissuasiu” que pot provocar la sentència, ja que hi pot haver ciutadans que “renunciïn a participar en manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes”.
“Interpretació extensiva” de la sedició amb els altres condemnats
Pel que fa als exmembres del Govern i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, remarca que “van poder haver comès algun delicte legítimament enjudiciable en virtut del càrrec oficial que exercien en aquell moment” per fets que “no es trobarien emparats per l’exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o la desobediència civil”, però al mateix temps ha vist amb “preocupació” la seva condemna per sedició, perquè està basada en “un delicte vagament definit” i “fonamentada en una interpretació extensiva d’aquest delicte, en vulneració del principi de legalitat”.
En aquest sentit, recorda que el respecte del principi de legalitat és “un dret humà autònom”, i demana que en els recursos que els condemnats presentin davant del Tribunal Constitucional (TC) “es tingui degudament en compte la vulneració del principi de legalitat que suposa la condemna per un delicte la definició i interpretació del qual resulten contràries al dret internacional dels drets humans”.
De fet, Amnistia insta la fiscalia, en el procés d’empara davant del TC, “adopti una postura que defensi el respecte del principi de legalitat, d’acord amb els estàndards internacionals de drets humans”.
