Opinió

opinió

Europeisme!

Sovint s’associa a la Unió Europea tot el que té relació amb Europa i que es fa des de la societat, des de la ciutadania, on hi vehiculen associacions, institucions, ciutadans i altres estaments, amb voluntat europeista i que debaten i difonen tot el que passa a Europa, però que ho fan des de la societat civil. I tot això ve de lluny; ja Victor Hugo, fa més de dos-cents anys, en parlava, i també més recentment, a principis del segle XX, hi va haver un impuls europeista, però quan s’hi dona un camí ferm és després de la II Guerra Mundial, quan ciutadans influents consideren que s’ha de projectar la idea de l’europeisme, del consens estre estats i ciutadans europeus, amb l’objectiu d’evitar guerres i conflictes.

D’una banda, s’inicia la línia de col·laboració econòmica que ens portarà a la Comunitat Econòmica Europea i al que avui coneixem com Unió Europea. I per l’altra, la via de la societat civil, de la ciutadania, que amb diferents organitzacions pretenen impulsar la idea d’una Europa unida i democràtica, com és el cas del Moviment Europeu Internacional (MEI), creat el 1948. Un any després, el 1949, es crea a l’exili el Consell Català del Moviment Europeu (CCME), i allà desenvolupa una important tasca relacionada amb la recuperació de les llibertats, amb la democràcia i amb la denúncia del règim franquista, que té el seu màxim exponent en la participació en el congrés del MEI de Munic el 1962, que la dictadura qualifica de contuberni. Amb l’arribada de la democràcia, es treballa amb la finalitat que el CCME tingui la seu i les seves activitats a Catalunya. Tot això s’aconsegueix amb Enric Adroher, conegut per Gironella, i d’altres europeistes de l’exili i de l’interior. I a partir dels anys vuitanta, el moviment europeu català treballa constantment per apropar a Catalunya la idea de l’europeisme i d’una Europa unida, democràtica i federal, i també d’acostar el nostre país a Europa. Tot això s’ha fet amb el suport d’institucions, ajuntaments, universitats, entitats europeistes i membres individuals, entre d’altres, i també amb la connexió amb els, ara ja, trenta-quatre consells del moviment europeu de diferents països.

De fet, a l’assemblea del MEI del 9 de novembre d’enguany, celebrada a Hèlsinki, on hi era present el Consell Català, s’hi va debatre i parlar de diversos aspectes de la realitat europea, també de Catalunya, i es van establir els temes que proposa treballar el Moviment Europeu per l’any 2020, com són la democràcia, la participació ciutadana, els drets fonamentals i els valors europeus, també la sostenibilitat de l’economia, posant èmfasi en l’aspecte social, també la sostenibilitat del planeta i el paper d’Europa en el món, a més d’aprofundir en la igualtat de gènere, entre altres aspectes. Cada consell, en funció de les seves possibilitats i de la idiosincràsia de l’àmbit geopolític que té, adaptarà aquests temes a la seva realitat, sempre amb l’objectiu general i inicial de treballar per una Europa unida i democràtica, amb la finalitat que mai més torni a haver-hi guerra entre europeus i amb la voluntat de millorar la llibertat i el benestar de la ciutadania europea.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.