Sánchez topa amb ERC en el clixé de la investidura fallida
Les Corts es constitueixen el 3 de desembre i l’elecció de la presidència del Congrés mesurarà si pot complir el desig de ser investit abans de Nadal
El PSOE no esvaeix la incògnita sobre Batet
Pedro Sánchez cultiva una biografia de resistent a l’adversitat que té una taca: és l’únic president espanyol que no només no ha estat investit mai, sinó que té l’estigma d’haver protagonitzat quatre intents fallits (els dos del març del 2016, quan es presentava amb el pacte amb Albert Rivera, i els dos del 23 i 25 de juliol, quan no va convèncer Pablo Iglesias). Si vol complir la promesa electoral de tenir el govern en marxa abans de Nadal, Sánchez, que va entrar a La Moncloa per la porta de l’article 115 de la Constitució, que regula la moció de censura, no té cap altra via que convèncer ERC per desfer el clixé biogràfic de la investidura fallida.
La nova i ajustadíssima aritmètica sorgida el 10-N es plasmarà al Congrés el 3 de desembre, quan les Corts es constitueixin amb el rècord de tenir 22 formacions a l’hemicicle i nou grups parlamentaris. Aquell dia es constituirà també el Senat, en el qual el PSOE ha perdut la majoria absoluta i ara depèn d’ERC i el PNB per elegir de nou Manuel Cruz com a president de la cambra, que és el que el filòsof a les llistes del PSC desitja.
Però on de debò està en joc el desbloqueig de la que serà la catorzena legislatura estatal és al Congrés. El PSOE no esvaeix l’enigma de si Meritxell Batet serà de nou el nom proposat a la presidència del Congrés per mantenir l’aposta de Sánchez de tenir dos catalans al capdavant del Congrés i del Senat o si l’exministra de Política Territorial aspirarà de nou a una cartera dins del govern de coalició amb Podem.
Tant si és Batet com un altre nom, però, el que no canvia és l’obligació de guanyar la votació, i Sánchez tindrà el primer tast de la precarietat en què l’han situat les eleccions del 10-N que ell va repetir. Com passarà amb Sánchez, la presidència del Congrés necessita la majoria absoluta de 176 escons en la primera votació, o més sís que nos en la segona, i la suma del PSOE (120), Unides Podem (35), Més País (3), el PNB (6), el BNG (1), el PRC (1) i Terol Existeix (1) arriba a 167. El bloc granític del no del PP, Vox, Cs, JxCat, la CUP i Navarra Suma aplega 163 vots en contra. Així que el PSOE es concentra en una via: moure ERC cap a una abstenció que li garanteixi l’elecció en la segona votació per majoria simple si va acompanyada de l’abstenció d’EH Bildu (5) o bé de la de Coalició Canària (2) si Ana Oramas abdica del passat bel·ligerant contra els “populistes” d’Iglesias. “Fiar-se d’Oramas és fiar-se d’un lleó que ha estat quinze dies sense menjar”, diu el fundador de Podem, Juan Carlos Monedero.
El rol del rei, en qüestió
Constituïdes les Corts, el rei Felip VI –que ha viscut la gestació de la coalició PSOE-Podem a 7.000 quilòmetres pel fet d’estar de viatge oficial a Cuba– té a partir del 9 de desembre una setmana propícia per fer la seva ronda de contactes amb tots els grups, tret d’ERC i EH Bildu, que no hi van. El rol del rei està en qüestió pel guió erràtic de La Zarzuela. Si al juny el rei va proposar Sánchez tot i no tenir ni un vot més que els del PSOE, el 17 de setembre va renunciar a proposar-lo quan encara no s’havia esgotat el termini del 23 de setembre per ser investit i va deixar morir la setmana final. Ara, en canvi, Felip VI s’ha trobat que després del 10-N ha de proposar un candidat que ja se sent proposat i actua com a tal, perquè, passades 48 hores des de l’escrutini, Sánchez ja va anunciar una coalició de govern amb Iglesias.
LES DATES
Carta als militants del PSOE per ratificar l’acord
El secretari general del PSOE i president del govern, Pedro Sánchez, ha enviat una carta als militants, als quals assegura que la decisió de ratificar l’acord assolit amb Unides Podem (UP) és “a les seves mans”, i els demana el vot favorable el 23 de novembre, que obriria pas “al primer govern de coalició de la història recent” de l’Estat, sosté.
“L’acord ha estat possible quan les dues parts ens hem convençut plenament. Ara tenim les garanties que necessitàvem”, manifesta Sánchez en la carta, i hi afegeix: “Per a UP era crucial participar en el Consell de Ministres. Per al PSOE era condició indispensable garantir un únic govern cohesionat, basat en la lleialtat i la solidaritat governamental. Especialment en els assumptes econòmics i territorials capitals.” I conclou: “Un govern progressista per fer un país més just necessita majories àmplies.”