Medi ambient
PERE FULLANA
DIRECTOR DE LA CÀTEDRA UNESCO DE CICLE DE VIDA I CANVI CLIMÀTIC D’ESCI-UPF
“És un fracàs que els joves abanderin el canvi climàtic
“És una de les males accions de la humanitat que té tornada enrere”
“Tenim sort d’estar a Europa perquè les directives ambientals són en molts casos millors que la legislació nacional”
“Al nostre país encara s’hi inverteix molt poc”
“No està clar si som a temps de salvar-nos nosaltres, però el planeta segur que se salvarà”
RECERCA I DIFUSIÓ
Pioner en el desenvolupament i la implementació de la metodologia d’anàlisi de cicle de vida, Pere Fullana és doctor en enginyeria industrial i enginyer químic. Ha centrat la seva carrera en la recerca i és professor del màster de gestió de residus (UPM). Des de la Càtedra Unesco d’ESCI-UPF vol aprofitar la proximitat amb el teixit industrial per incidir en la protecció ambiental, un àmbit encara molt poc desenvolupat a l’Estat espanyol.
L’acumulació de plàstics és la pitjor amenaça pel que fa a la generació de residus?
No. És cert que se’n parla molt, però crec que aquesta és una de les males accions de la humanitat que té tornada enrere, de la mateixa manera que vam tornar enrere amb la destrucció de la capa d’ozó.
Com es pot revertir?
Amb un canvi d’hàbits. Tot el que ja hi ha s’anirà acumulant i disgregant i haurem de viure amb aquesta porqueria.
Al primer món som més conscients de la importància de gestionar bé els residus que en altres indrets?
És que hem de començar nosaltres perquè som els que estem deteriorant més el planeta. Hi ha d’haver la pastanaga i el garrot i els que prenen decisions han de saber amb quina força i en quin moment aplicar l’una o l’altre.
La indústria té prou consciencia ambiental?
Quan li toquen els diners, sí. Cal sancionar o donar facilitats al que ho fa bé. En tots els àmbits de la societat hi ha un percentatge molt proactiu que no passa del 10%, una gran quantitat de seguidors en diferent grau, que és el 85%, i un altre 5% que per nassos no volen fer res per molt els ho expliquis, van a la seva. Als que ho fan sempre bé cal donar-los facilitats i als que no ho volen fer, sancions. Als d’entremig cal ajudar-los segons el nivell de compromís.
Cap on ha d’anar la gestió dels residus?
De residus sempre n’hi haurà perquè els sistemes són imperfectes. El més important és dissenyar correctament. És a dir, pensar abans que els sistemes es posin al mercat perquè compleixin tota una sèrie de requisits. No posar al mercat un nou envàs que no sigui fàcilment reciclable o reutilitzable. També és important pensar en els productes que van envasats, si són necessaris o no o si la quantitat que utilitzem és la correcta per tenir una relació oferta-demanda menys impactant.
La directiva europea que prohibirà els plàstics d’un sol ús serà útil?
Sí, hi ha països que les necessiten. Tenim sort d’estar a Europa perquè les directives ambientals són en molts casos millors que la legislació nacional.
Com estem aquí?
Verds. Espanya és un dels països amb més multes ambientals de la Unió Europea. És un tema cultural, històricament la protecció ambiental no ens ha importat tant com a altres països europeus. Potser alguns pensen que el medi ambient com que és de tots, no és de ningú i algú ja ho farà.
Des de la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic què poden fer?
Nosaltres estem en una escola de negocis internacional, l’ESCI-UPF, a prop del teixit industrial i a prop, per vocació, de la protecció ambiental. Intentem estudiar els sistemes de la manera més rigorosa possible, sense ideologies, buscant solucions i comunicant-les. Posem la nostra feina a prop de la gent amb conferències i divulgació, tenim reunions amb diputats i governs perquè el fet de ser càtedra Unesco ens obre portes.
L’emergència climàtica impulsa la recerca en aquest àmbit?
El tema ambiental és sempre el tema del futur i no del present i això ens ha restat impacte. Al nostre país s’inverteix molt poc en recerca i on s’inverteix més és en defensa. Ara queden pocs negacionistes del canvi climàtic, hi ha molta gent que està conscienciada però encara tenim pocs activistes.
Els joves cada cop ho tenen més clar.
I no fa pena això? Que siguin ells els que s’hi hagin de posar.
Una esperança per al planeta?
És un fracàs que els joves abanderin el moviment per frenar el canvi climàtic. Això ho hauríem de fer nosaltres i Greta Thunberg hauria d’estar estudiant.
Som a temps d’esmenar-ho?
Espero que sí. Els joves poden estudiar molt i difondre la recerca i convèncer, però el que cal és que les persones amb poder de decisió actuïn. Hem de ser més radicals, en el sentit d’anar a les arrels. Hem d’estar convençuts del que hem de fer i donar-li la importància que té.
Podrem salvar el planeta?
El que no està clar és si som a temps de salvar-nos nosaltres; el planeta segur que se salvarà. Hi ha hagut canvis importants i el planeta ha continuat girant.
I la humanitat?
Se salvaran els poderosos perquè aquests sempre se’n surten, però patiran els pobres.
Això és inevitable?
La crisi climàtica és important i amb molts efectes. De fet, ja es pot veure canvis enormes. Estem esperant amb l’ai al cor què passarà quan l’Àrtic no hi sigui. El gel tira enrere a marxes forçades i això afectarà el clima. Els models diuen que les zones temperades són les que canviaran més. Al Mediterrani ens tocarà de ple.
De quan estem parlant?
Això és impossible de saber. El que veiem és que canvia més ràpid del que ens pensàvem. La millor predicció és treure el cap per la porta i mirar com estan canviant les coses. Quan serà catastròfic, és difícil de saber.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.