Una graella amb 59 films
Anna Moliner presentarà la gala dels Gaudí, que s’avança al 19 de gener
L’actriu Anna Moliner serà la presentadora de la 12a edició dels premis Gaudí, que se celebraran el 19 de gener del 2020 i tornaran a l’Auditori del Fòrum CCIB, on es van celebrar fins al 2018. La cerimònia serà dirigida per Jordi Prat amb producció de Dagoll Dagom. Molts dels professionals que aspiren als premis van assistir ahir a la nit a la Festa de Candidats i Candidates, que es va celebrar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm.
Avui mateix comença la primera volta de votacions, en què tenen dret a participar 470 acadèmics. Tot i la baixada del cinema rodat en català que reflecteix l’estudi fet públic ahir, 14 dels 29 llargmetratges candidats a la pròxima edició dels Gaudí són en versió original catalana (l’any passat només n’eren 7). La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC), Isona Passola, adverteix d’un aspecte negatiu: “Tenen pressupostos misèrrims comparat amb la mitjana europea, que és de 3 milions d’euros per pel·lícula. Només 3 de les 14 pel·lícules rodades en català superen el milió d’euros. Hi ha una precarietat enorme.”
Produccions catalanes
En total, aquest any participen als Gaudí 53 produccions catalanes, que inclouen 4 pel·lícules per a televisió, 10 documentals i 10 curts. També s’han seleccionat 6 films europeus. Entre els títols destacats hi ha El viatge de Marta, Els dies que vindran, La innocència, Love me not, La vida sense la Sara Amat, El hoyo, La hija de un ladrón, Liberté...
“Un 36% de les pel·lícules candidates han estat dirigides o codirigides per dones”, va remarcar Laia Aubia, directora de l’ACC. L’avançament d’una setmana de la cerimònia té a veure amb el fet que s’han avançat també els Oscar, i això ha afectat tots els calendaris europeus de premis.
Isona Passola va tornar a insistir ahir que la situació de l’audiovisual català “és dramàtica, amb TV3 sota mínims, la taxa de l’audiovisual tombada pel Constitucional i la Generalitat amb el pressupost prorrogat dos anys i un percentatge dedicat a la cultura, del 0,7%, que és vergonyant”. “Això ha provocat una fugida i un exili enorme de professionals”, denuncia, i remarca que “només hi ha una solució, la voluntat política de tenir un audiovisual normal”, perquè “hem perdut la llengua, el relat, la gent, i això hauria de ser una prioritat per al govern”.
