Macri i Fernández engeguen la transició a l’Argentina
El president sortint rep a la Casa Rosada el seu successor peronista en un gest de maduresa sense precedents davant la crisi econòmica
El govern augmenta les restriccions a la compra de divises
La foto que dilluns va seguir les eleccions presidencials a l’Argentina no té precedents històrics. El president sortint, Mauricio Macri, dona la mà al president entrant, Alberto Fernández, al seu despatx de la Casa Rosada. Van escenificar així la primera trobada de la transició, després del triomf del líder peronista en primera volta en les eleccions generals de diumenge. Tots dos líders a penes es parlaven fins fa 48 hores, i no oculten el menyspreu que es prodiguen. Però l’Argentina està en una greu crisi econòmica i han decidit oferir una mostra de maduresa política poc comuna.
Fernández va obtenir diumenge el 48% dels vots, suficients per guanyar sense necessitat d’una segona volta. Contra tots els pronòstics, Macri també va fer unes molt bones eleccions i va sumar gairebé 8 punts a la seva derrota en les primàries de l’agost, fins al 40,8%. La nit de la derrota, Macri va dir davant la seva gent que havia convidat Fernández a “un esmorzar” a la Casa Rosada per resoldre els 44 dies que queden per al lliurament del comandament. El peronista va acceptar la invitació. A mig matí, els equips de premsa del govern van difondre una foto de president i president electe junts i somrients.
La tasca que tots dos tenen al davant és enorme. Fernández ja va aclarir que Macri serà president fins al 10 de desembre i que la transició no serà un cogovern. Es va avançar així al cost que suposaria per a la seva imatge un agreujament de la crisi econòmica. La primera mesura consensuada ha estat, justament, un enduriment dels controls de la compra i venda de dòlars, necessari per aturar una sagnia de divises que des de les primàries de l’11 d’agost van costar al Banc Central 22.000 milions de dòlars (20.000 milions d’euros) de les seves reserves internacionals. L’entitat monetària va reduir de 10.000 a 200 la quantitat de dòlars que podran comprar els ciutadans, en una emulació del “cep canviari” que Macri va heretar el 2015 del kirchnerisme.
Tots dos candidats, mentrestant, definien ahir els respectius equips negociadors. Macri va posar al capdavant el seu ministre d’Interior, Rogelio Frigerio, un home amb bon diàleg amb el peronisme. Fernández va triar Santiago Cafiero, de 40 anys, possible futur cap de ministres. Del resultat d’aquestes reunions dependrà com arribin els argentins fins a cap d’any.
Després començarà una altra història. Fernández haurà d’assumir la renegociació d’un deute extern que s’ha tornat impagable i una dura lluita contra la inflació (que arribarà aquest any al 60%) i una recessió que suma dos anys consecutius de caiguda del PIB. L“herència rebuda”, com li agradava dir a Macri per referir-se a la crisi del kirchnerisme, serà ara un pesat llast per al seu successor.
LA XIFRA
Triomf trist del govern a l’Uruguai
El Frente Amplio de l’Uruguai, al poder des de fa catorze anys, s’enfronta a una elecció que pot costar-li el poder. La coalició d’esquerra va guanyar la primera volta dels comicis presidencials que es va fer diumenge amb el 39,2% dels vots, però el resultat obtingut pels partits Nacional, Blanc, i Cabildo Abierto, que ocupen un ampli espectre que va des del centre fins a l’extrema dreta, va sumar el 51,4% dels sufragis. La mateixa nit de les eleccions, el líder del Partido Colorado, Ernesto Talvi, va demanar el vot per a Luis Lacalle Pou, del partit Nacional, el més ben situat de tots tres. El mateix va fer més tard el fundador de Cabildo Abierto, Guido Manini Ríos, excap de l’exèrcit acomiadat pel president Tabaré Vázquez per les seves crítiques als judicis per delictes de lesa humanitat comesos durant la dictadura (1973-1985). No es tracta, fins ara, d’una coalició formal, però amb els acords entre dirigents n’hi pot haver prou per mobilitzar l’electorat desencantat amb l’oficialisme.