Política

Macri creu encara en el miracle

El president argentí, tocat pel llast de la crisi econòmica, busca la reelecció al final d’una campanya febril

L’opositor Alberto Fernández, amb Cristina Kirchner de número dos, és el gran favorit de les enquestes

“Diumenge votem entre la democràcia i la dictadura”

Mauricio Macri s’ha tornat un home de sentiments religiosos. Aixeca les mans al cel, s’abraça a la bandera argentina amb llàgrimes als ulls i promet, eufòric, feina i prosperitat a tothom.

D’aquell home abatut que el 12 d’agost, després d’haver perdut per 16 punts davant del peronista Alberto Fernández en les primàries, acusava els electors de merèixer tots els mals del món per no saber votar, n’ha sorgit un creient. Les multituds, inesperades, que l’han acompanyat aquestes 10 setmanes l’han convençut de capgirar avui els sondejos que el situen 20 punts per sota del seu rival i de forçar una segona volta. Macri és ara un home que creu en els miracles.

Que es produeixi o no el miracle dependrà en bona part de l’entusiasme que hi posin els seus electors per sortir de casa. Macri ha demanat acudir a votar en massa, en la que espera que sigui la major convocatòria des del retorn de la democràcia, el 1983. A l’Argentina, el vot és obligatori, però l’abstenció ronda sempre al voltant del 20% perquè les sancions són nul·les. El lema de campanya del candidat de govern ha estat “Sí que es pot”. “Sí, es pot revertir l’elecció, Macri fa la volta”, repeteixen els seus seguidors en cada míting.

El president ha fet 30 actes de campanya en 30 ciutats diferents, amb una promesa diferent a cada lloc. El fervor popular ha anat creixent amb els dies, fins al multitudinari tancament de campanya, dijous a Córdoba. Desenes de milers de persones van aclamar Macri i van prometre donar suport “al canvi”, l’altre lema de campanya, una opció curiosa per a un candidat que fa quatre anys que ocupa la Casa Rosada.

“Diumenge votem entre democràcia i dictadura”, ha dit Macri. La “dictadura” correspon al kirchnerisme, que busca recuperar el poder perdut el desembre del 2015. Han quedat pel camí “la revolució de l’alegria”, el “fam zero” i el control de la inflació, que tancarà enguany sobre el 60%, tot i que, segons Macri, resoldre-la era “la cosa més fàcil del món”. L’Argentina acabarà l’any en recessió i amb un deute extern pròxim al 100% del seu PIB i tindrà més pobres i més desocupats. Amb tot, el president té alguna oportunitat. Si finalment perd, acabarà en pau el seu mandat, una anomalia per a un país que des de 1930 no atorga finals feliços als presidents no peronistes. Tant és el rebuig que el kirchnerisme ha sembrat en bona part de la societat argentina.

Cristina Fernández de Kirchner va prendre nota de les seves limitacions electorals i va cedir el primer lloc al seu excap de ministres, Alberto Fernández.

Retirada de dipòsits

Amb aquesta jugada, intentava acostar el votant desencantat amb el macrisme que veu en l’expresidenta un emblema de la corrupció (afronta una desena de causes judicials), l’autoritarisme i el desgavell econòmic.

La figura elegida no és casual: Alberto Fernández, un astut armador polític però sense carisma, s’havia allunyat del kirchnerisme amb dures crítiques. Amb la seva elecció, Kirchner ha volgut enviar el missatge que ha canviat. “Ha après dels seus errors”, repeteix Alberto Fernández cada vegada que li pregunten per la relació amb ella.

L’electorat sembla que ha acceptat el repte. Va donar la victòria amb gairebé el 50% dels vots al tiquet Fernández-Fernández en les primàries, una mena de sondeig nacional sense marge d’error, i tot indica que avui farà el mateix.

Fernández en tindrà prou amb el 45% dels vots per entrar a la Casa Rosada. El mateix passarà si arriba al 40% i treu 10 punts d’avantatge a Macri. Les enquestes donen per fet qualsevol d’aquests dos escenaris. Per això, Fernández s’ha mogut en campanya més com un president electe que com a candidat. Macri ha fet el contrari i va ocupar els escenaris com mai ho havia fet. Va abandonar les xarxes socials i es va “barrejar amb la gent”, segons la definició d’un dels seus assessors.

Després del soroll electoral, els argentins s’enfrontaran demà a la dura realitat. La situació econòmica és molt greu, i ni Macri ni Fernández han dit fins ara com pensen resoldre-la. El Banc Central ha perdut més de 22.000 milions de dòlars (20.000 milions d’euros) des de les primàries, en un intent d’aturar el col·lapse del peso davant del dòlar. Davant la incertesa, els argentins s’han refugiat en la divisa nord-americana, que ha vist pujar el seu valor de compra de 46 a 65 pesos per unitat, en poc més de dos mesos.

El govern ha enviat aquest cap de setmana 800 milions de dòlars als bancs per resistir la retirada de dipòsits que esperen per a demà. Aquesta és la confiança que tenen els argentins en la seva economia, al marge del president que prengui possessió el 10 de desembre. I, amb aquesta fe perduda, acudiran avui a les urnes.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.