Les protestes omplen els carrers d’actes imaginatius

Els catalans van tornar a sortir ahir al carrer per expressar, per vuitè dia consecutiu, la indignació per la sentència contra els presos polítics i les seves conseqüències: la brutalitat policial que l’ha seguit i els nous empresonaments. Les xarxes socials van ser, de nou, l’instrument de mobilització: Twitter i Telegram, aquesta aplicació que s’ha fet popular en pocs dies.

Les primeres cites del dia, a Barcelona, estaven orientades a amargar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva visita llampec a la capital catalana. A la Via Laietana, seu de la prefectura de la policia; a l’hospital de Sant Pau, i a la delegació del govern espanyol a Catalunya, on milers de persones van participar en la seguda convocada per Tsunami Democràtic.

Tot i que Sánchez no s’hi va presentar, els manifestants van omplir la confluència entre els carrers de Mallorca i Roger de Llúria amb cartells amb el lema Spain: sit and talk (‘Espanya: seu i parla’, en anglès), tal com havien demanat els organitzadors, que buscaven que la imatge fes “la volta al món”. L’acte, vigilat de prop per la policia, que va acordonar la zona, va transcórrer sense incidents.

La sorpresa de la tarda, però, convocada pels CDR, era més imaginativa. Es tractava d’una “festa de globus”, en què es demanava que els assistents anessin al davant de la seu del Departament d’Interior proveïts de globus i pintura. Els Mossos d’Esquadra hi van reaccionar de seguida i, molt abans que comencés la “festa”, ja havien blindat l’edifici amb tanques, i els camions de l’Ajuntament de Barcelona ruixaven les parets i el terra amb aigua. Les furgonetes policials tenien els vidres protegits amb plàstic. A pocs metres, periodistes d’arreu del món miraven d’endevinar quin seria el millor angle per captar el festival i no sortir-ne gaire esquitxats. Uns quants duien posats impermeables.

A la plaça de Tetuan, un home folrava amb plàstic els vidres d’un local de lloguer pel que pogués passar. “He vingut expressament a fer-ho”, explicava. A l’altra banda de la vorera, una desena llarga de membres dels Sanitaris per la República, abillats amb uniforme groc, es preparaven per si el festival de colors despertava la ira de la policia i havien d’actuar. Aliè a tot això, un ciclista passejava dos turistes en un d’aquells vehicles amb pedals amb un conductor i dos passatgers al darrere, pel carril bici, enmig dels manifestants.

L’acció dels CDR va començar amb uns pocs centenars de persones fent volar globus de colors al carrer entre crits de suport als presos polítics i amb la demanda de dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch. El passeig de Sant Joan es va anar omplint fins a arribar a uns pocs milers de persones, i aleshores va començar el llançament de globus plens de pintura contra les furgonetes dels Mossos, que no van intervenir.

La pluja de pintura va deixar un vehicle dels Mossos guarnit com si fos un quadre de Miró. No hi va haver desperfectes. Els globus aterraven al xassís del vehicle sense fer cap trencadissa davant els càmeres de televisió i els fotògrafs, que agraïen accions com aquelles i l’actitud, aquest cop sí, assenyada de la policia.

El moment més celebrat, però, va ser quan un nombrós grup de manifestants va ensenyar el cul a la policia, que, deien, “no es mereix l’escut que porta a l’uniforme”, el de les quatre barres. Aquesta acció va tenir lloc un cop molts dels assistents havien segut a terra i poc abans que els CDR donessin per desconvocada la protesta.

Els manifestants, sense rastre dels aldarulls de dies anteriors, es van dispersar pels carrers de l’Eixample. Diversos actes de protesta van confluir als carrers, i van aprofitar per tallar-ne uns quants: Aragó, passeig de Sant Joan... Bona part dels manifestants van decidir fer cap a la delegació del govern espanyol. Els Mossos van bloquejar-ne l’accés i molts van fer una seguda a la cruïlla entre el carrer de València i Roger de Llúria.

Al nord de la ciutat, l’avinguda Meridiana era tallada, per enèsima vegada, a la confluència amb el passeig de Fabra i Puig. Fora dels carrers, al ciberespai, s’hi lliurava la batalla pel favor de l’opinió pública internacional. En pocs minuts, l’etiqueta #SpainSitAndTalk s’enfilava fins al número u del rànquing de trending topics mundial, per sobre de #BelovedHanbinDay, amb referència a una estrella de K-pop, i del contingut sobre la situació a Xile.

Les xarxes socials es comencen a omplir aquests dies d’articles de diversos mitjans de la premsa internacional crítics amb la deriva autoritària de l’Estat espanyol i amb la negativa del president del govern en funcions a iniciar un diàleg amb el govern català per mirar de resoldre el conflicte. L’enèsim no de Sánchez a una trobada amb el president de la Generalitat, Quim Torra, aprofitant que es desplaçava a Barcelona, va servir de complement ideal per fer circular a internet la crida a l’Estat a seure i parlar.

Tot i que bona part dels focus de la tardor catalana estan posats a la capital, a la resta del país les mobilitzacions tampoc no es van aturar. Un miler de persones es van concentrar al vespre davant les portes del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), per exigir la llibertat de Laura Solé i Joan Tortosa, els dos detinguts dijous per la policia espanyola a Tarragona, que estan en presó provisional. L’acció es va iniciar al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on els participants es van trobar per anar a peu o en vehicle a la presó. De manera excepcional, es van trobar les portes del centre tancades. Desenes de manifestants van decidir quedar-s’hi en senyal de protesta.

Durant tot el dia hi va haver diversos talls intermitents de carreteres i accions per col·lapsar el trànsit, com la marxa lenta que es va fer a Girona. A Lleida, un grup de manifestants va tallar la carretera N-240 en els dos sentits de la marxa com a mostra de rebuig per l’acte que la formació d’ultradreta Vox tenia previst fer a la ciutat.