La UE cedeix per tancar el ‘Brexit’

Amb els ulls posats avui al Parlament britànic, Brussel·les confia que la seva enèsima concessió a Londres serveixi, per fi, per tancar el Brexit i girar full a aquesta amarga relació. Els socis europeus es van tornar a empassar les seves pròpies paraules i, malgrat reiterar que no acceptarien canvis a la salvaguarda irlandesa, dijous ho van acabar fent amb l’esperança que, aquest cop sí, Westminster doni el vistiplau al nou acord de retirada després de tres anys discutint la separació. Ara bé, el club europeu assegura que amb els retocs es continua evitant una frontera dura a l’illa irlandesa, principal objectiu de les seves negociacions.

L’escull principal per firmar els papers del divorci ha estat sempre el fet que Irlanda del Nord està en mans dels britànics i, si surt del paraigua de la UE completament, s’ha de posar una frontera amb Irlanda, membre de la Unió Europea, per controlar que els béns que exporta compleixen les normes europees. Dublín s’oposava frontalment a aquest escenari per por de revifar el conflicte intern, mentre que Londres patia per la integritat territorial i no volia donar cap estatus especial als nord-irlandesos.

La fórmula pactada ara intenta garantir que les mercaderies provinents d’Irlanda del Nord compleixin els estàndards europeus, però permet que es quedi a l’àrea duanera britànica. D’aquesta manera, es podran beneficiar dels nous acords comercials del Regne Unit amb països de fora de la UE, un dels grans guanys que han venut els instigadors del Brexit.

Sortirà així de la unió duanera europea, però Irlanda del Nord es mantindrà de facto dins del mercat únic europeu i els béns que exporti a la UE hauran de complir amb les normes de regulació europea. Tot i això, els controls es faran al mar. El Regne Unit s’ha compromès a comprovar en aeroports i ports britànics que els productes amb destinació final a la UE segueixen la regulació comunitària.

Un altre dels punts conflictius era que aquest mecanisme fos permanent. Els euròfobs tenen por de quedar atrapats indefinidament al paraigua europeu i rebutgen qualsevol pacte que impliqui quedar sota les normes de la UE –encara que només sigui una part del seu territori. Per això, una de les victòries del primer ministre britànic, Boris Johnson, ha estat que Brussel·les accepti que l’estatus especial per a Irlanda del Nord serà temporal. L’Assemblea d’aquest territori podrà votar per majoria simple cada quatre anys –vuit en cas d’una gran majoria– si el vol mantenir o no.

A banda i banda del canal de la mànega van celebrar el pacte, que veuen com a “just”, “equilibrat” i que protegeix “l’estabilitat i la pau” a l’illa d’Irlanda. “La porta sempre estarà oberta”, va dir, però, el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Amb tot, el nou acord entre els governs europeu i britànic no és definitiu. El Parlament britànic haurà de decidir avui si dona el seu vistiplau als papers del divorci. En cas que no els llenci a la paperera per quart cop, serà el torn de l’eurocambra la setmana que ve de validar l’acord de retirada.

Aquest llum verd permetria al Regne Unit abandonar el bloc europeu el 31 d’octubre com estava previst, però entraria en un període de transició en què a efectes pràctics continuaria dins de la UE fins al 2020. Simplement, Londres deixaria d’estar representat a les institucions europees mentre negocia un acord de relació amb la UE.