La primera de moltes causes del procés
Hi ha desenes de processos oberts als jutjats relacionats amb l’independentisme
Destaquen els de l’Audiencia Nacional contra la cúpula dels Mossos, la del TSJC a la Mesa del Parlament i els dels jutjats 13 i 15 a càrrecs del govern i als síndics electorals
Més de 80 agents estan denunciats per les càrregues durant l’1-O
El judici al Tribunal Suprem (TS) ha acaparat la majoria de l’atenció mediàtica relacionada amb totes les causes judicials obertes per actuacions vinculades al procés independentista, sigui per haver facilitat i possibilitat el referèndum de l’1-O del 2017 o relacionades amb actes i protestes que se’n deriven. La sentència d’ahir marca el punt d’inflexió en les penes màximes que s’aplicaran en altres processos que afecten la cúpula dels Mossos d’Esquadra, la Mesa del Parlament, alts càrrecs, funcionaris i tècnics del govern, però també altres càrrecs electes, els síndics electorals del referèndum i molts ciutadans investigats en aquesta gran i enrevessada causa oberta contra Catalunya.
La ràtzia a l’independentisme recent té episodis de mal record com el que va protagonitzar l’aleshores jutge Baltasar Garzón amb l’operació de detenció de 45 persones que va vincular a l’organització Terra Lliure l’any 1992, fins a arribar als més recents del 23 de setembre passat ordenats pel titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiencia Nacional, Manuel García Castellón, a set membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. Però dels darrers relacionats amb l’inici del procés, el més conegut és el del Tribunal Superior de Justícia iniciat el febrer del 2017 contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau, als qual va acusar de desobediència i prevaricació per haver organitzat la consulta del 9-N, i que finalment van ser condemnats també pel Suprem, després de descartar jutjar-los per malversació, amb inhabilitacions per desobediència. El Tribunal de Comptes també els va condemnar a pagar una multa de 4,9 milions.
Però en sentit contrari, per denunciar els abusos policials de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional durant l’1-O també hi ha un munt de processos oberts impulsats per diferents col·lectius d’advocats en jutjats d’arreu del país, i difícils de comptabilitzar perquè no s’ha fet un recompte institucional, en què s’investiga l’actuació de més de 80 agents i amb un gran objectiu, encara per desvelar: qui va donar l’ordre per carregar contra la ciutadania que exercia pacíficament un dret fonamental com és el dret a votar.
Els Mossos
La secció primera de la sala penal de l’Audiencia Nacional ha fixat per al 20 de gener l’inici del judici contra el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, per al qual la fiscalia demana 11 anys de presó per rebel·lió, i també contra la resta de la cúpula del cos, com ara l’exdirector Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, acusacions que amb la sentència d’ahir cauen perquè tampoc els assenyala com a responsables. A la intendent Teresa Laplana, com a la resta, se l’acusa de sedició en considerar que va facilitar la celebració de l’1-O i no va frenar “el setge” a la conselleria d’Economia el 20 de setembre anterior. El judici està previst que s’allargui fins al 19 de març.
Alts càrrecs
El jutjat número 13 de Barcelona és des d’on es va iniciar la causa general contra el procés quan l’aleshores titular, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va acceptar a tràmit una denúncia de l’advocat Miguel Duran per revelació de secrets i per un delicte informàtic contra el govern, arran d’unes declaracions en unes conferències del llavors senador d’ERC Santiago Vidal –que va ser inhabilitat tres anys–, que deia que tenien les dades fiscals dels contribuents i sobre el cens per utilitzar en el referèndum. Vox s’hi va afegir acusant també el jurista Carles Viver Pi i Sunyer i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, i el jutge va obrir la instrucció i va permetre a la Guàrdia Civil que escorcollés domicilis i punxés telèfons, fet que va acabar amb la imputació d’una trentena d’alts càrrecs, funcionaris, empresaris –per part de la jutgessa que el va substituir quan es va morir, Alejandra Gil– per malversació de fons, revelació de secrets, falsedat documental i desobediència al TC, mentre que la fiscalia demana ampliar-ho a pertinença a organització criminal. El jutge és el que va ordenar l’operació del 20 de setembre per la qual es va acabar acusant Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Mesa del Parlament
Entre el 19 i el 22 de novembre s’havia fixat el judici contra cinc exmembres sobiranistes de la Mesa del Parlament acusats per desobediència –Lluís Maria Corominas (PDeCAT), Lluís Guinó (PDeCAT), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDeCAT) i Joan Josep Nuet (EUiA)–, per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió en els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, i també contra l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, per haver presentat en nom del seu grup la proposició de llei de transitorietat. Però el lletrat que porta la instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va ajornar i està pendent de nova data per coincidències d’alguns advocats amb altres judicis. La fiscalia demana per a ells fins a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. L’acusació popular de Vox demana per als polítics 12 anys de presó en acusar-los d’organització criminal.
L’alt tribunal català va arxivar la causa contra l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, llavors president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i actual alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, en considerar que no hi havia indicis de delicte en la seva participació en l’1-O. El mateix va passar amb l’actual vicepresident del govern, Pere Aragonès, en considerar que no hi havia delicte de desobediència, però va decidir investigar l’exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, que ara és diputat al Parlament i, per tant, aforat. Jové està acusat de malversació de fons públics, revelació de secrets i desobediència i haurà de declarar el 19 de novembre,
Síndics electorals
Els cinc membres de la sindicatura electoral del referèndum de l’1-O, ens que es va aprovar en la llei del referèndum d’autodeterminació del 7 de setembre del 2017, també aniran a judici al jutjat número 11 de Barcelona a partir d’aquest mes acusats per la fiscalia d’un delicte d’usurpació de funció pública i un altre de desobediència pels quals els demana dos anys i nou mesos de presó. El president, Jordi Matas Dalmases; Marta Alsina, vicepresidenta; Tània Verge, secretària, i Marc Marsal i Josep Pagès Massó, vocals, van rebre el desembre del 2018 el suport de 400 professors universitaris i intel·lectuals a través d’un manifest que va publicar The Guardian.
Càrregues de l’1-O
Més de 80 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil estan investigats en diferents jutjats (entre els quals n’hi ha una cinquantena a Barcelona, 26 a Girona, set a Manresa i cinc a l’Ebre), però també n’hi ha de la policia catalana, que són una trentena, que es concentren al jutjat del Vendrell (11 agents), al de Cornellà de Llobregat (set càrrecs de l’anterior cúpula del Mossos que van presentar recurs a l’Audiència de Barcelona) i Sabadell (cinc). Al jutjat número 2 de Girona la setmana passada hi van declarar 26 agents de la policia espanyola del total de 35 investigats acusats de tortures, lesions i danys per les càrregues policials en diversos col·legis electorals de la ciutat l’1-O, però també per les querelles col·lectives dels ajuntaments d’Aiguaviva i Sant Julià de Ramis que ha presentat el col·lectiu d’advocats voluntaris amb denúncies de 200 ferits.
A Barcelona, el consistori d’Ada Colau es va personar en el procés contra 50 agents el febrer del 2018 per delictes de lesions i contra la integritat en 27 centres de votació on es van registrar 300 ferits, i serà el 24 i 25 d’octubre quan començaran a declarar. És el jutjat d’instrucció número 7 que també porta el cas de la pilota de goma amb què van ferir greument a l’ull dret l’activista Roger Español, ara candidat de JxCat al Senat. A Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada o Castellgalí, al Bages, el grup Advocades i Advocats de l’1-O també ha presentat denúncies contra l’actuació policial. El regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona té pendent un judici per desobediència per no haver complert les ordres d’agents de la Guàrdia Civil, en espera que l’Audiència de Barcelona resolgui un recurs de la seva defensa. Pessarrodona espera que el seu cas sigui arxivat com el dels alcaldes de Fonollosa, Eloi Hernández, i Callús, Joan Badia.
Mestres i còmics
La persecució judicial a l’independentisme també va arribar a les aules després de l’1-O amb casos com el dels nou professors de l’institut Palau de Sant Andreu de la Barca per un delicte d’odi que el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va acabar arxivant, una decisió contra la qual la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona ha acabat recorrent. Casos semblants es van viure contra vuit mestres a la Seu d’Urgell i un professor a Tremp. Altres col·lectius professionals, com els humoristes Eduard Biosca o Toni Albà, han patit processos similars, acusats d’injúries i delictes d’odi com molts ciutadans anònims amb comentaris a les xarxes.
El punt de mira, en els CDR i l’actual govern
Les causes judicials obertes també afecten actuacions de protesta com per exemple talls de carreteres i vies com els que hi va haver durant la vaga general del 3 d’octubre, aixecament de peatges i per mobilitzacions del 8 de novembre passat. És el cas de sis tarragonins i de nou veïns de Barcelona pel tall de les vies a Sants i cinc investigats en un jutjat d’Igualada per talls a l’N-II, o l’arxivament del jutjat de Figueres del cas contra deu activistes pels talls de l’AP-7 i l’N-II el 27 de març. Els CDR sembla que ara estan en el punt de mira, com es va concretar en l’operació de detenció per ordre de l’Audiencia Nacional de set membres dels CDR el 23 de setembre per suposats delictes de terrorisme. Una actuació que recorda la de la detenció de l’activista de Viladecans Tamara Carrasco, l’abril del 2018, a qui van obligar a no moure’s del seu municipi fins que al novembre van retirar l’acusació de terrorisme i va traspassar el cas als jutjats catalans per desordres. El mateix va passar amb Adrià Carrasco, però aquest va poder marxar a Bèlgica.
El govern també està en el punt de mira: la fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït la Junta Electoral Central en no voler retirar el llaç groc del balcó de la Generalitat. I el govern espanyol en funcions també el colla amb repercussions penals si aplica la desobediència civil o el dret a l’autodeterminació si no obeeix el Tribunal Constitucional.