Artífex del “tumult”

L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez va ser condemnat ahir a nou anys de presó pel delicte de sedició pels seus actes durant la concentració davant del Departament d’Economia el 20 de setembre del 2017. La sentència atorga a Sànchez “el rang d’interlocutor” en “la promoció i el lideratge” d’aquell “aixecament tumultuari” destinat a “convertir en paper mullat –amb l’ús de vies de fet i força física– unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.

Els magistrats acusen Sànchez d’haver “impedit a través de mecanismes de resistència [...] l’actuació legítima dels Mossos d’Esquadra, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil”. El tribunal utilitza diverses declaracions de l’expresident de l’Assemblea, juntament amb el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, durant les manifestacions massives de l’ANC i Òmnium per la Diada o altres jornades per justificar la condemna, i posa com a exemple que instés l’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a desobeir el TC, i el govern, a convocar un referèndum el 2017.

El Tribunal Suprem nega que, amb la seva sentència, vagi contra el dret de reunió i de manifestació, i argumenta que Sànchez i Cuixart van “desbordar els límits constitucionals”. Segons el tribunal, les seves manifestacions, especialment les del 20 de setembre, reflectien la voluntat d’“impedir als cossos de seguretat, tant autonòmics com estatals, desenvolupar l’actuació que els havia estat ordenada judicialment”. Pels magistrats, els fets del 20-S van “preparar el camí” de l’1-O i van demostrar que la intenció era vèncer els cossos policials, amb resistència passiva, però “amb un perill evident que pogués degenerar en resistència activa, en agressions no només verbals, sinó també físiques”.

Pel que fa a la destrossa dels vehicles de la Guàrdia Civil, el tribunal no l’atribueix ni a Sànchez ni a Cuixart.