El TS descarta limitar l’accés al tercer grau per als presos polítics
La fiscalia demanava que s’impedís que als condemnats per l’1-O poder demanar aquesta mesura abans d’haver complert la meitat de la pena
El Suprem recorda que aquesta és una facultat de l’administració penitenciària i que es pot recórrer
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat la petició de la Fiscalia d’evitar que els condemnats per l’1-O no puguin accedir al tercer grau penitenciari fins a complir la meitat de la seva pena. La Sala Segona entén que aquesta facultat correspon a l’administració penitenciària i té el seu propi curs.
En la seva sentència als líders del procés notificada aquest dilluns, el Tribunal Suprem respon a la sol·licitud de la Fiscalia, que en les seves conclusions definitives defensava que si els acusats eren condemnats no se’ls apliqués el tercer grau penitenciari o règim de semillibertat fins a complir la meitat de la pena, una decisió que impediria a la Generalitat aplicar beneficis abans d’aquest temps.
“Aquesta facultat no pot ser interpretada com un mecanisme jurídic per evitar anticipadament decisions de l’administració penitenciària que no es considerin d’acord amb la gravetat de la pena”, sosté la sala en la seva sentència, en la qual recorda que aquestes decisions tenen el seu curs impugnatiu ordinari i poden ser objecte de revisió.
La sala considera que la capacitat jurisdiccional per revisar decisions administratives en l’àmbit penitenciari que es considerin contràries a dret és la millor garantia que el compliment de les penes s’ajustarà, sempre i en qualsevol cas, a un pronòstic individualitzat de compliment i progressió.
Precisament, entén que el protagonisme que el sistema jurídic atribueix al fiscal per reaccionar davant decisions contràries a la legalitat afegeix una garantia que justifica la denegació de la seva petició.
A més, el Suprem es refereix a l’article 36.2 del Codi Penal per reiterar que el tribunal sentenciador té la facultat d’efectuar “un pronòstic de perillositat que preservi els béns jurídics que van ser violentats amb el delicte”.
En aquest sentit, defensa que els acusats han estat castigats, a més de les penes privatives de llibertat associades als tipus pels quals es formula condemna, a penes d’inhabilitació absoluta que exclouen el sufragi passiu i la capacitat per assumir responsabilitats com aquelles que estaven sent exercides en el moment de delinquir.