Pendents de la resposta

Protesta “immediata”

En vista d’una condemna de presó, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium han fet una crida a la ciutadania per donar una resposta “immediata” abandonant el lloc de feina per baixar al carrer a protestar o tocar el clàxon si es circula en vehicle, han anunciat una enganxada de cartells arreu del país però també convocaran les primeres concentracions per al vespre. L’ANC també va anunciar ahir mobilitzacions de les delegacions exteriors a una trentena de ciutats del món. El Sindicat d’Estudiants ha convocat vaga per als dies 16, 17 i 18, coincidint divendres amb la vaga general convocada per la Intersindical.

Però, a l’ANC i Òmnium, aquest cop s’hi afegeix Tsunami Democràtic, un moviment de desobediència civil pacífica organitzat a través de les xarxes que també farà una crida a dur a terme accions de protesta i amb qui col·laboren els CDR, tot i que aquests també preveuen protestes pròpies. Més enllà de les Marxes per la Llibertat de l’ANC i Òmnium que sortiran dimecres a peu de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona per confluir a Barcelona coincidint amb la vaga convocada per a divendres, el lloc i hora de la resta de protestes un cop coneguda la condemna són una incògnita que els convocants no volen desvelar per aprofitar el factor sorpresa.

Operació policial

La mobilització civil al carrer amb possibles actes de desobediència serà la principal resposta a la condemna i ja té posada des de dissabte l’atenció del centre de comandament dels Mossos amb la resta de caps de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional –ahir mateix ja van aturar una asseguda de protesta del grup Pícnic per la República al vestíbul de l’estació de Sants, una protesta que va acabar tallant la plaça d’Espanya i la Gran Via de les Corts Catalanes.

L’amenaça del 155

Si bé tant la conselleria com el Ministeri de l’Interior han rebaixat la tensió els darrers dies confirmant la coordinació total del desplegament policial i que els Mossos s’encarregaran de l’ordre públic mentre que la Guàrdia Civil i la Policía Nacional –1.300 agents ha enviat Interior a Catalunya– vigilaran ports, aeroports, el TAV i edificis estatals, una ombra d’incertesa plana sobre el desenllaç dels pròxims dies tenint en compte les advertències de les setmanes anteriors de l’Estat sobre una potencial intervenció de les competències autonòmiques en cas de considerar-ho necessari. Una ombra que s’ha enrarit la darrera setmana amb les declaracions del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya advertint amb un “ho tornarem a fer” que no es pot destriar del record de les càrregues policials amb ferits contra els votants de l’1-O.

Resposta institucional

L’altra incògnita és la resposta institucional que implicarà segur una declaració del president de la Generalitat i del president del Parlament i una presa de posició del Parlament en un ple extraordinari que el president de la cambra, Roger Torrent, ja ha anunciat que convocarà.

Fins ara, totes les declaracions de dirigents de govern i Parlament fan preveure que no s’optarà per la desobediència institucional per evitar una nova suspensió de l’autogovern com la que va suposar l’aplicació del 155 la tardor de fa dos anys. En el darrer ple parlamentari, el president Torra va indicar que govern i cambra han de respondre amb el “vot i la paraula” i abans-d’ahir el vicepresident Aragonès va avançar que s’anunciarà, aquesta setmana mateix, una “estratègia compartida” amb “objectius amplis” que implicaria fixar “un horitzó clar i nou de treball” per al cicle polític vinent.

Aquesta estratègia es pot interpretar com la fixació finalment d’un nou full de ruta polític que permeti a l’independentisme i al sobiranisme compartir posició amb altres actors com ara els sindicats i les entitats socials, si més no en la reivindicació i l’acció per fer possible al més aviat possible l’alliberament dels presos.

Límit a les llibertats

Sobretot perquè una condemna a presó als líders polítics i civils per la desobediència del referèndum i les protestes de la tardor de fa dos anys establiria un precedent nou en els 40 anys de democràcia. La sentència farà jurisprudència i pot suposar una limitació a llibertats d’acció política, d’iniciativa parlamentària o de protesta, així com una reinterpretació del que es considera violència en una manifestació tenint en compte, per exemple, que en la concentració del 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d’Economia no hi va haver ni un ferit ni agressions entre policia i manifestants. I aquesta reinterpretació del que és o no violència pot suposar un precedent per a les accions de desobediència civil o resistència a l’autoritat en reivindicacions polítiques, sindicals, laborals o socials.

També sobre la resposta institucional plana una ombra tenint en compte que el TC va advertir divendres al president i la mesa del Parlament de possibles conseqüències penals si fan accions per desenvolupar el dret d’autodeterminació, per exemple.