Conseqüències immediates del càstig
La sentència del Suprem serà ferma, i per tant implicarà que es facin efectives les penes de presó, superiors a cinc anys, i la inhabilitació a càrrec públic, com en el cas dels candidats d’ERC i JxCat
Les defenses ja tenen a punt els escrits per demanar l’empara al Tribunal Constitucional i al TEDH, on el cas de les Pussy Riot obre un camí als independentistes
La sentència del Tribunal Suprem serà ferma en el mateix moment de notificar-se als dotze independentistes catalans. Per tant, implicarà unes conseqüències immediates per als condemnats, els exiliats i, posteriorment i en cascada per als encausats en la desena de procediments obertes arran de la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.
La presó
Si finalment el Suprem fa pública la resolució demà, dilluns, i condemna a penes de presó superior a cinc anys els nou polítics i líders civils que ja són tancats, en presó preventiva, no sortiran pas del penal, i passaran a estar en règim ordinari. És a dir, tal com estan ara, i quan una condemna és ferma, la junta de tractament d’una presó treballa un programa personal de rehabilitació per al reclús i el calendari per obtenir permisos de sortida. El temps que porten empresonats se’ls comptarà com a compliment de la condemna. Dos anys tancats faran els Jordis el proper dimecres, 16 d’octubre. En la mateixa situació estarien l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
En el cas dels exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que estan en llibertat provisional, si al final fossin condemnats a una pena d’entre dos a cinc anys de presó, es podria suspendre la seva execució si presenten un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Segons fonts judicials consultades, habitualment els condemnats amb aquestes penes no ingressen al penal fins que aquest tribunal es pronuncia.
La inhabilitació
La pena d’inhabilitació també s’ha de complir de forma immediata. La fiscalia demanava la inhabilitació absoluta per a tots dotze. El primer efecte directe serà que els candidats de JxCat i d’ERC en les eleccions al Congrés del 10-N hauran de deixar el seu lloc. Els partits ja tenen assumit que hauran de moure noms de les llistes.
Habitualment, la inhabilitació és una pena accessòria a la de presó i acostuma a ser la mateixa. En els casos de delictes contra l’administració pública, com ara la malversació de fons, és un càstig propi a banda de la pena de presó i pot arribar fins als 20 anys d’inhabilitació a càrrec públic. És el cas d’Arnaldo Otegui (EH Bildu). El 2012 va ser condemnat per terrorisme a sis anys i mig de presó, que va complir i va ser inhabilitat a càrrec públic fins al 2021. L’any passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va resoldre que el líder abertzale i quatre dirigents més van ser condemnats en un judici “no just”, i li obria la porta per reclamar al Suprem que revisés la inhabilitació, cosa que no ha fet perquè podria rebre un càstig major.
La responsabilitat civil
Quan el magistrat del Suprem Pablo Llarena va assumir la investigació dels càrrecs del govern, a més de la presidenta i la mesa del Parlament, va fixar per a tots una fiança solidària de 2.135.948 euros per cobrir la responsabilitat civil en el cas de ser condemnats per malversació de fons públics per haver organitzat el referèndum. Els diners van ser aportats per la caixa de solidaritats, amb donatius dels ciutadans. La Guàrdia Civil en posteriors informes ha anat apujant la xifra fins als 3,2 milions. En la sentència, però, el Suprem no fixarà cap responsabilitat civil a pagar, ja que la fiscalia, en les conclusions definitives, va indicar que no exercia l’acció civil i que la derivava al Tribunal de Comptes.
Precisament, i abans de fer-se pública la sentència, el Tribunal de Comptes va obrir el juny passat un procediment de responsabilitat comptable contra l’expresident Carles Puigdemont i divuit excàrrecs del govern per aclarir si van desviar fons públics per l’1-O. Aquesta setmana, fonts d’aquest tribunal van informar a El Punt Avui que l’instructor de la demanda encara no ha elevat una acta amb la xifra dels fons suposadament desviats per al referèndum.
És el mateix procediment obert a l’expresident Artur Mas i als exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, a més d’altres directius, els quals van ser condemnats pel TSJC a inhabilitació per desobediència per organitzar el 9-N, però no pas per malversació de fons públics. El juliol passat, el Tribunal de Comptes va confirmar que per fer la consulta del 2014 es van gastar prop de 5 milions d’euros, bona part retornats amb donacions.
Recursos i terminis
Amb la sentència notificada, els advocats defensors, poden executar dues respostes: presentar un incident de nul·litat per vulneració dels drets dels acusats a la mateixa sala del Suprem, vers el relat de la sentència, com ara no acceptar l’exhibició dels vídeos durant l’interrogatori dels policies. Aquesta mesura és habitual per anar després al Tribunal Constitucional (TC), com marca la seva doctrina, i s’acostuma a resoldre en uns dos mesos. És l’opció que podria escollir l’equip de defensa de Jordi Cuixart. La segona opció és presentar el recurs d’empara directament al TC, i en aquest cas al·legar vulneració de drets fonamentals només en la part de la resolució.
Els terminis seran un calvari per als que siguin condemnats a presó. Han d’esperar que el TC respongui al seu recurs d’empara abans d’anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La mitjana és d’entre sis mesos a dos anys, mentre que la resposta d’Estrasburg, uns quatre anys més.
El TEDH
La resposta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) als independentistes catalans pot arribar amb la condemna complerta o a l’equador. Una de les resolucions amb què treballen les defenses dels líders de les entitats sobiranistes és la del cas de tres membres del grup de punk Pussy Riot contra Rússia, a les quals el TEDH donava la raó el 2018: que se’ls havien vulnerat drets fonamentals, després d’haver estat en presó provisional, condemnades a un any i vuit mesos i al final amnistiades.
Un tribunal rus les va condemnar per un delicte contra l’ordre públic i odi religiós en actuar dins una església ortodoxa. La defensa de les activistes va replicar que era una acció de crítica política contra les eleccions i la reelecció de Putin el 2012, i per això en la cançó pregaven a la Verge Maria que les allunyés d’ell.
La llibertat d’expressió
El TEDH dona la raó a les Pussy Riot en la vulneració de l’article 3 del Conveni per la Protecció dels Drets Humans, en patir trasllats “inhumans” de la presó al tribunal, mesura també aplicable als independentistes catalans; de l’article 5.3, per cinc mesos de presó preventiva sense abordar la gravetat dels fets i amb “fórmules estereotipades”, que també es pot al·legar en el cas català, tot i que ja ho ha analitzat i criticat un grup de treball de Nacions Unides, i finalment i el cabdal article 10 de vulneració de la llibertat d’expressió, al qual apel·laran tots els independentistes condemnats.
En aquest cas, com en d’altres, el tribunal exposa que cal protegir afirmacions que “ofenen, molesten i escandalitzen” els governs, i especialment quan es debaten “necessitats socials urgents” i en aquest context sosté que “hi ha escàs marge per limitar el discurs polític”, com el que considera que van fer a les Pussy Riot. En la seva ponderació entre la proporcionalitat de les ingerències de l’Estat a la llibertat d’expressió amb la gravetat de la condemna, el tribunal conclou que “la pena va ser excessivament rigorosa en comparació amb els actes fets” pel grup de punk, ja que “no van interrompre una missa ni van provocar danys a l’església”. En el cas català, es defensa la independència del país, amb manifestacions, i els danys atribuïts són a uns vehicles de la Guàrdia Civil, per una massa anònima. En el cas de les Pussy Riot, el TEDH conclou: “Les limitacions a la llibertat d’expressió en forma de sancions penals només es poden acceptar en casos d’incitació a l’odi. I la seva acció no va ser incitar-lo. Els seus actes no tenien elements violents ni els justificaven.” I insisteix: “Les formes d’expressió pacífiques no s’han de sancionar penalment, ja que té un efecte dissuasiu.”
A banda, en el cas català, els polítics també apel·laran a la vulneració de l’article 6, en considerar que no han tingut un judici just, com la no admissió de proves, i l’article 7, de vulneració del principi de legalitat previsible; és a dir, que cap dels condemnats sabia que amb els seus actes cometia un delicte de rebel·lió o de sedició, ja que mai van actuar amb violència ni van animar a fer-la. El TEDH pot donar-los la raó i fer repetir el judici.
Les euroordres
Finalment, amb la sentència, ningú no dubta que la fiscalia instarà el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena a demanar per tercera vegada l’extradició de l’expresident Puigdemont i els exconsellers a l’exili per jutjar-los pels delictes fixats pel tribunal.