Milers de kurds fugen de les bombes cap a l’interior sirià
Creix el temor que els 12.000 gihadistes i els seus 60.000 familiars reclosos escapin de la vigilància kurda
Turquia demana la “solidaritat clara” de la resta de països de l’aliança, més preocupats per la “inestabilitat”
Un pressionat Trump s’ofereix de “mitjancer” amb Turquia
Tercer dia de bombardejos i atacs d’artilleria de l’exèrcit turc contra pobles i ciutats del Kurdistan sirià. Milers de veïns de localitats com ara Ras al-Ayn o Tell Abyad van haver de fugir, i fins i tot l’únic hospital existent va haver de ser tancat. Els bombardejos han devastat infraestructures vitals, com ara una estació d’abastiment d’aigua que donava servei a 400.000 persones, segons va denunciar ahir l’ONU. La xifra de desplaçats no para de créixer i és ja almenys de 75.000 persones. Fugen en direcció sud cap a l’interior de Síria, on el govern d’Al-Assad els gira l’esquena, tot traient profit de l’atac turc, i assegurant que no té res a parlar amb els kurds si pretenen qualsevol mena de règim autònom. Als pobles turcs fronterers ahir van morir dos civils per projectils llançats des de Síria, però la vida hi transcorre amb una certa normalitat. El govern d’Erdogan assegura haver matat o capturat 277 persones, mentre que l’Observatori Sirià de Drets Humans reconeix la mort de 41 combatents, 7 civils i 34 rebels sirians que combaten al costat de Turquia.
Creix la preocupació internacional pels 12.000 gihadistes d’Estat Islàmic fets presoners en la batalla contra els integristes lliurada pels kurds i els nord-americans. Concentrades a defensar-se, les milícies kurdes no poden destinar tants efectius a vigilar-los, ni tampoc les 60.000 dones i nens dels terroristes, que ahir ja intentaven escapar del camp d’Al-Hol, vigilat per 400 kurds. Mentre que els Estats Units tan sols es van emportar 40 gihadistes presos i traslladen a Turquia la “responsabilitat” de controlar els presoners gihadistes, el president rus, Vladímir Putin, va mostrar-se convençut que els turcs no tindran capacitat de controlar-los i va instar els serveis secrets de diversos països a “aturar aquesta nova amenaça”.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, també va transmetre la mateixa “preocupació” al ministre d’Exteriors de Turquia, Mevlüt Çavusoglu, amb qui es va reunir ahir. També per tractar “la inestabilitat a la zona i el risc que afecti civils”. Stoltenberg va reconèixer que hi ha “diferents punts de vista” dins l’OTAN sobre l’ofensiva de Turquia, que és un soci clau de l’aliança i que disposa del segon exèrcit més gran. Çavusoglu va aprofitar la trobada per reclamar de la resta de països de l’OTAN “solidaritat, clara i nítida. No n’hi ha prou que diguin que entenen les preocupacions legítimes”.
Per la seva banda, un cada cop més pressionat i solitari Donald Trump, per la seva decisió d’abandonar els aliats kurds, va oferir-se de “mitjancer” entre Turquia i els kurds. “Tenim tres opcions: enviar milers de tropes i guanyar militarment, colpejar molt durament financerament amb sancions o fer de mitjancers per a un acord”, va dir per aclarir també que és partidari de les sancions a Turquia.
Venda d’armes als turcs
Mentre que el govern alemany tornava a exigir ahir a Turquia el “cessament immediat” de la invasió, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va respondre a les amenaces d’Erdogan de retornar a la UE els 3,6 milions de refugiats sirians si no li donen suport: “La UE no acceptarà que s’utilitzin els refugiats com a arma ni com a xantatge.” La posició europea es començarà a fixar dilluns en una reunió dels ministres d’Afers Estrangers comunitaris.
Turquia es manté com a soci preferent de la UE i fonts diplomàtiques assenyalen que, probablement, les mesures contra Turquia no seran tant per l’operació a Síria, sinó per les perforacions en aigües de Xipre per cercar-hi gas i petroli. Podrien estar relacionades amb la venda d’armes, de la qual Turquia és un bon client entre d’altres de l’Estat espanyol. Noruega ha anunciat que suspèn la venda d’armament a l’exèrcit turc i també va exigir el cessament de la invasió.
LA XIFRA
El Pentàgon reforça les tropes al golf Pèrsic
Amb el precedent de l’atac amb drons del 14 de setembre passat a dues instal·lacions petrolieres saudites, la notícia a mig matí d’ahir d’un possible nou atac contra un vaixell petrolier iranià va fer disparar la intranquil·litat al golf Pèrsic i el preu del barril de cru Brent es va enfilar un 2,1%.
El petrolier iranià Sabiti navegava ahir prop de la ciutat saudita de Jiddah al mar Roig quan hi va haver dues explosions que van provocar un vessament de cru al mar. A mig matí, el govern de l’Iran n’informava i assegurava que el vaixell havia estat “possiblement atacat amb míssils” i havia rebut “danys al casc”. No obstant això, a la tarda la companyia nacional del petroli iranià ho matisava, tot dient que no hi havia hagut “cap incendi” i que tota la tripulació “estava bé”. Mentre que el govern iranià assegurava que “investigava l’autoria i els detalls” de les explosions, el Pentàgon feia públic que enviarà més tropes i mitjans per protegir el seu aliat: l’Aràbia Saudita. El nou desplegament, ja comunicat a l’hereu saudita, i sumat als anteriors, suposa 3.000 forces addicionals, que han estat ampliades l’últim mes.