La pluja de Woody
El director de ‘Manhattan’ estrena als nostres cines ‘Dia de pluja a Nova York’ després del vet d’Amazon
Acostumats com estàvem a l’estrena anual de Woody Allen, passar gairebé dos anys (des de Wonder wheel) sense una pel·lícula es fa estrany: cal remuntar-se al 1981 per trobar un any sense cap estrena seva. El moviment #MeToo i antigues acusacions d’abusos van fer que Amazon es negués a estrenar-la, i només la demanda interposada pel cineasta ha obert la porta a la seva exhibició. Fins i tot hi va haver el dubte de si, als seus 83 anys, tornaria a dirigir. Però ja ho ha fet (aquest estiu a Sant Sebastià, amb producció de Mediapro) i des d’avui tenim als cinemes Dia de pluja a Nova York (s’estrena també en català), una comèdia romàntica protagonitzada per una constel·lació d’estrelles: Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law, Rebecca Hall, Diego Luna, Liev Schreiber...
Chalamet i Fanning, joves actors a l’alça, interpreten Gatsby i Ashleigh, una parella d’universitaris que va a passar un cap de setmana a Nova York. Ella va a entrevistar un famós cineasta i coneixerà el captivador actor Francisco Vega (Diego Luna). Gatsby també es trobarà amb una jove, Chan (Selena Gómez), en un cap de setmana ple de trobades casuals i equívocs.
D’un altre temps
Woody Allen filtra la seva mirada a través el personatge de Chalamet, significativament anomenat Gatsby. Igual que el personatge de la novel·la de F. Scott Fitzgerald, Gatsby és una criatura d’un altre temps, que prefereix les pel·lícules clàssiques de Hollywood i la música de Gershwin a qualsevol altra cosa actual. “Li agrada la vella música de la ciutat, les seves coses antigues i els seus dies plujosos”, comenta Woody Allen en les notes promocionals de la pel·lícula.
L’amor i el desamor, una altra constant al cinema de Woody Allen, també és present en aquesta pel·lícula: “Els personatges necessiten que la gent vegi a través del seu exterior físic qui són per dins –escriu el director–. Això és una cosa freqüent en la vida. T’enamores d’algú que no et veu. I tant que et veu físicament, però no perceps que la teva presència afecti la seva vida.”
Nova York plujós
La pluja és un personatge essencial de la pel·lícula. “Volíem que la pluja fos un símbol romàntic –diu Allen–. Nova York és molt bell en aquests dies grisos, boirosos o plujosos, amb la il·luminació tènue.” Tots aquests elements es posen al servei de la història i de la idea del director que, encara que només es visqui una vegada, potser n’hi ha prou si ho fas amb la persona adequada.
