Al marge de tendències

Toni Beiro calcula que fa 35 anys que volta pels escenaris, més o menys des que en tenia 8, i continua lluitant, sempre al seu aire, “per les coses bones i autèntiques”. Ho fa amb plena llibertat creativa, al marge de les tendències i de les lleis del mercat: si a final de l’any passat va publicar un EP amb 6 cançons en castellà titulat Crónicas desde la ingravidez, ara estrena un àlbum amb 12 cançons en català, Enmig del no-res (World Music Factory), que ja és el seu cinquè disc en solitari –el sisè, comptant la maqueta del 2002, Por narices– i, segons ho considera el seu autor, el seu primer treball en català. En realitat, el 2013 ja va publicar Els grans herois, que Beiro considera més aviat una oportunitat perduda, perquè des de la discogràfica “no es van fer gaire bé les coses”. Així que aquest olotí resident a Celrà ha decidit donar una segona oportunitat a algunes de les cançons que contenia Els grans herois i les ha tornat a gravar, completament renovades, per a Enmig del no-res. A més, hi ha afegit com a bonus tracks dos temes que havien voltat per la xarxa, però eren inèdits en disc: El petit més gran, la cançó que va dedicar a Messi, i Tirar endavant. Les dues cançons absolutament noves del disc són Enmig del no-res , el primer single, i El teu gran viatge, una cançó que Beiro ha dedicat al seu fill Nil.

Toni Beiro ha gravat el disc entre els estudis Soundclub de Salt i Groove Temple Studio de Figueres, on el seu responsable, Jordi Cristau, ha coproduït amb el cantant el tema que dona títol al disc i ha tocat també baixos, pianos i percussions. Beiro, que ha produït la resta del disc, ha treballat amb els seus músics habituals: Dani Sánchez (baix), Àngel Abad (bateria) i Miquel Brugués (teclats). També hi han col·laborat altres músics com ara el percussionista Xavi Turull (Ojos de Brujo) i Nacho Lesko, conegut sobretot pel seu treball amb El Último de la Fila i Manolo García, que ha aportat al disc de Beiro acordions, pianos i teclats.

Toni Beiro, “supervivent del rock’n’roll” des de que tocava en grups com ara La Banda del Bronx i De Pobres, ofereix ara cançons construïdes a partir del blues, el soul, la cançó d’autor i el rock, amb lletres que parlen d’amor, transmeten melancolia o contenen missatges reivindicatius i crítics: Mentides, per exemple, és una cançó que “parla de la corrupció i de les mentides dels polítics”, i En un racó de l’Univers, recorda aquells que dormen al carrer. En català o en castellà –“el que importa no és l’idioma, sinó l’energia i el poder de comunicació”–, Beiro sempre canta i diu les coses clares, també quan critica amb contundència que la música festiva estigui monopolitzant l’atenció dels mitjans i dels programadors.