La policia reitera que l’1-O va carregar com a autodefensa
Dos agents de la Policía Nacional que van actuar a Girona confirmen el número d’identificació que duien a l’esquena, però diuen que no es reconeixen a les imatges frontals
Divendres continuaran les declaracions
Tres agents més de la Policía Nacional investigats per les càrregues que hi va haver l’1-O contra els votants, a Girona, van declarar ahir al jutjat. Durant la jornada del referèndum, aquests efectius van actuar en diversos col·legis electorals de la ciutat, com a l’escola Verd, a la Josep Dalmau i Carles, al Servei Municipal d’Ocupació o a la biblioteca Ernest Lluch. Un cop van finalitzar els interrogatoris, el portaveu dels advocats voluntaris que exerceixen l’acusació, Albert Carreras, va explicar que els policies van justificar les càrregues com “una acció d’autodefensa en sentir que perillava la seva integritat”.
Al col·legi Verd, la primera càrrega la va ordenar un cap de grup perquè els efectius asseguren que es veien “envoltats” i els estaven “agredint”; i la segona va ser per instrucció del cap de l’operació. A banda, en relació amb les agressions que els agents afirmen que patien de persones que defensaven els col·legis, un dels policies va relatar que va rebre una puntada de peu als genitals i que van ser “víctimes d’insults i amenaces”. “Un d’ells ha detallat que li van fer el gest de tallar el coll i, entre els insults que enumeren que els van cridar, hi ha ‘Fora les forces d’ocupació’ o ‘Fills de puta’”, va dir Carreras. Els agents, a més, van sostenir que els van llançar ampolles d’aigua, llaunes o, fins i tot, tanques, a l’escola Verd. A diferència, però, d’un inspector del cos que divendres passat va manifestar que va veure ciutadans amb armes blanques, ahir cap va corroborar aquesta versió.
En les declaracions d’aquest dilluns, també van sostenir que al Dalmau Carles o al Servei Municipal d’Ocupació no hi va haver càrregues pròpiament, sinó que van utilitzar les defenses com “una acció reactiva” perquè estaven sent agredits.
Uniformitat en les versions
Durant l’interrogatori de dos dels agents, el jutjat va mostrar vídeos i fotos on apareixen els policies colpejant manifestants. Ells van corroborar el número d’identificació que duien a l’esquena però, a les imatges vistes des de davant, van assenyalar que no es reconeixien. Les acusacions denuncien la dificultat d’atribuir accions concretes als policies perquè només porten el número a l’esquena i no es veu en les gravacions frontals.
Tot i el presumpte clima descrit pels agents, cap va deixar d’actuar: “El policia que argumenta haver rebut la puntada als genitals, va ser denunciat després a dos altres col·legis per agressions”, va exposar Carreras, que va afegir que “crida l’atenció que els agents utilitzin els mateixos termes, cosa que podria fer pensar que hi ha una mena d’instrucció a l’hora de declarar”.
El jutjat ha citat més policies nacionals divendres (hi ha 35 agents del cos investigats pels delictes de tortures, lesions i danys). La querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O, la van interposar de manera conjunta els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, amb el suport dels advocats voluntaris. De la causa també en pengen les més de 200 denúncies dels ferits.
