Els set CDR en presó insten el jutge a aturar les filtracions
Les seves defenses demanen al magistrat de l’Audiencia Nacional que ho investigui perquè vulnera el seu dret de defensa i de presumpció d’innocència
Apunten a la Guàrdia Civil i la fiscalia
Les defenses dels set independentistes catalans vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR) i en presó preventiva des de dijous passat acusats de terrorisme, han demanat al jutge de l’Audiencia Nacional que obri una peça separada per investigar l’origen de “les massives filtracions” de la causa que està sota secret de sumari, perquè vulnera la seva presumpció d’innocència i el dret de defensa.
Hi apunten que les filtracions s’haurien fet des del mateix cos de la Guàrdia Civil, que va penjar al seu web un dels escorcolls en una masia de Sant Fost de Campsentelles, i “presumptament” de la fiscalia, ja que –recorden– és l’única que té la resolució de presó sencera, ja que segons la llei no l’afecta el secret de sumari, i en el cas dels CDR es va donar a les seves defenses una interlocutòria de presó amb el fonament jurídic tercer exclòs per ordre del jutge. Hi detallen que es poden haver comès els delictes de revelació de secrets, castigat amb fins a cinc anys de presó, i contra l’administració pública, amb inhabilitació.
En l’escrit, els advocats defensors conviden el magistrat Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiencia Nacional, a llegir notícies que li adjunten i la plana web de la Guàrdia Civil. Apunten que la filtració vindria de la Unitat Central Especial 3 (UCE-3) del cos. Pel que fa a les dades sobre la investigació, iniciada fa quinze mesos, els lletrats indiquen que els acusats no tenen dret de rèplica no només perquè estan en presó, sinó perquè no tenen accés a les actuacions. Hi afegeixen que les seves famílies també pateixen per les informacions que es van difonent, especialment quan se sosté que volien elaborar explosius, que no s’han trobat enlloc, i material, pendent d’analitzar. Fins i tot s’exposa al jutge que s’ha difós informació sobre la situació personal dels independentistes, que les defenses van exposar en la vista de presó provisional per poder eludir-la.
Les defenses dels set empresonats manifesten que “és un absolut contrasentit” que la causa continuï secreta i que al mateix temps les filtracions en els mitjans de comunicació dels fets “siguin massives”. I afegeixen: “La publicitat de les actuacions processals va ser una conquesta del pensament il·lustrat enfront d’una justícia a porta tancada, però el que és absolutament inadmissible és que la publicitat de les actuacions judicials únicament sigui per als mitjans de comunicació i, en canvi, per a les defenses, la justícia es mantingui a porta tancada. Per tot això, demanen al jutge una investigació i que es protegeixi la presumpció d’innocència com fixa la directiva europea 2016/343.
Iglesias i el terrorisme
D’altra banda, la Unió de Guàrdies Civils ha enviat un escrit a la fiscalia de Catalunya perquè investigui la concentració davant de la caserna de travessera de Gràcia de Barcelona que es va convocar després de les detencions dels membres dels CDR, segons l’agència Efe. L’entitat sosté que durant les mobilitzacions es van proferir “insults, amenaces i intimidacions contra els agents i les seves famílies, unes pràctiques que poden ser constitutives d’un delicte d’odi”. A més, l’associació creu que l’aprovació al Parlament d’una resolució demanant la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya “legitima els escarnis i altres maniobres de coacció” contra el cos.
Per la seva part, el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, va advertir ahir, amb relació a la suposada violència dels CDR, que “alguns estan desitjant dir que torna ETA a Catalunya”, i això és “banalitzar el terrorisme i faltar al respecte de les víctimes”. En una entrevista a Telecinco, Iglesias va subratllar que el terrorisme és “una cosa molt seriosa” i “tallar una carretera o fer un acte de desobediència pot ser objecte d’una sanció administrativa o penal, però no és terrorisme”. I va insistir: “No és el mateix ficar silicona al pany d’un establiment que un tret a la templa”, i va exigir “seny i diàleg” vers Catalunya.