Pedro Sánchez branda el 155 i promet “fermesa serena”
El president espanyol en funcions afirma que no li tremolarà el pols si a Catalunya s’incompleix la Constitució
Critica que l’independentisme doni “lliçons de democràcia” i “no condemni la violència”
“Fermesa serena” és l’eufemisme amb què el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es va referir ahir a l’aplicació de l’article 155 si després de les eleccions del 10 de novembre accedeix a La Moncloa i constata qualsevol tipus de desobediència institucional a Catalunya. I l’aplicarà, concretament, per tal de “garantir la convivència” si “l’independentisme torna a posar en perill l’autogovern”.
“No hi pot haver diàleg sense llei.” Sánchez insistia així en l’admonició que ja havia fet en compareixences anteriors durant el seu discurs, tenyit també d’un clar to electoral, en la Festa de la Rosa que es va celebrar a la Pineda de Gavà, amb l’assistència d’unes 25.000 persones, segons els organitzadors.
Els socialistes van exhibir les seves primeres espases en un bany de masses al seu feu del Baix Llobregat. A banda de Sánchez, hi van intervenir el primer secretari general del PSC, Miquel Iceta; els presidents del Congrés dels Diputats i del Senat, respectivament, Meritxell Batet i Manuel Cruz, i l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez.
El president espanyol en funcions, amb la mirada posada en el 10-N, va articular un discurs ple d’arengues a la participació dels seus votants, retrets a l’independentisme, alertes sobre el perill d’un triomf de la dreta en els comicis i vagues promeses electorals com ara “posar fi” a la reforma laboral impulsada pel Partit Popular, sense gaire més concreció.
Per Sánchez, “resulta curiós” que cada cop que hi ha un procés electoral a l’Estat “les forces independentistes que diuen que volen marxar es posen a la cua per obtenir representació al Congrés dels Diputats”. El líder socialista va voler demostrar que “Espanya estima Catalunya” amb el fet que tant la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, com el del Senat, Manuel Cruz, són catalans, a més d’al·ludir a Josep Borrell com a màxim responsable de la diplomàcia espanyola.
Sánchez va assegurar que els independentistes “van donant lliçons de democràcia però no condemnen la violència”, quan “davant de qualsevol indici de violència –va insistir– només és possible una condemna ferma”. Els socialistes, va asseverar, defensaran “la Constitució, l’Estatut, els jutges i les forces i cossos de seguretat”.
“Diem a l’independentisme que deixi d’enganyar”, va assenyalar just abans de repetir el missatge que havia pronunciat la vigília: que el projecte polític sobiranista “ha naufragat” i que a Espanya “no hi ha presos polítics”. Així mateix, va enumerar alguns dels perjudicis que, a parer seu, ha provocat el món independentista: “Dolor intern, fractura social i reducció de la capacitat de creixement de Catalunya per a les inversions, que han quedat aturades pel procés.”
D’acord amb el líder espanyol, ara cal focalitzar tots els esforços a oferir una sortida al “bloqueig polític” en què, va dir, “han sumit el país la dreta i part de l’esquerra”, en clara al·lusió a Unides Podem, i va defensar el seu projecte polític com l’única alternativa si finalment es produeix un refredament de l’economia, “perquè els efectes d’aquesta economia es reparteixin de manera justa i garanteixin els drets dels més desfavorits”.
Miquel Iceta: “Ni «montapollos» ni «pagafantes»”
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va saber prémer els ressorts d’un públic entregat que interrompia amb aplaudiments les seves sentències. Així, va instar a votar socialista perquè el futur govern espanyol no depengui “ni dels que volen trencar Espanya ni dels que no saben si convé tenir Guàrdia Civil”. Iceta va fer esment dels CDR detinguts admetent la necessitat d’aplicar la presumpció d’innocència, però també “hi ha d’haver presumpció de la bona tasca de les forces de seguretat”. “No entenem –va reflexionar– per què l’independentisme, que és un moviment pacífic, no s’ha desmarcat de tot indici de violència ni per què es vol associar Junqueras amb els detinguts.” El líder del PSC es va declarar representant “dels que, quan senten parlar d’explosius, diuen: «Ni parlar-ne!»”. I hi afegia: “Massa hem patit per deixar que quatre brètols ho trenquin tot.” Per ell, cal “ordre i progrés”, a recer dels que, amb referència a Cs i UP, va titllar de “montapollos” i “pagafantes”, és a dir, “els que viuen d’atiar el conflicte i els que no s’atreveixen a quedar malament davant dels independentistes”.