Primera víctima per l’escàndol ucraïnès

Kurt Volker era un nom semidesconegut fins que va aparèixer en els papers que van desfermar la crisi que, molt probablement, durà a l’impeachment del president Donald Trump. Volker, diplomàtic de carrera al capdavant de la relació amb Ucraïna que havia de resoldre el conflicte entre Kíev i Moscou, va decidir fer un pas al costat i abandonar l’administració després d’aparèixer com el responsable d’haver connectat l’advocat personal de Trump i exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, una de les figures més tèrboles de la trama, amb funcionaris del govern de Kíev, en un dels primers intents de trobar draps bruts de l’exvicepresident i aspirant presidencial demòcrata Joe Biden. Volker es va convertir, així, en la primera víctima de l’escàndol que sacseja els EUA. Serà un dels qui, molt probablement, passarà per la Cambra de Representants la setmana vinent per ser interrogat en el procés de destitució de Trump.

Els demòcrates no volen perdre el temps i ho acceleren tot: programen desenes d’entrevistes amb els implicats, exigeixen documents i emeten citacions a alts càrrecs del govern. Un d’ells és el mateix secretari d’Estat, Mike Pompeo, a qui es reclama l’entrega de tots els documents en el seu poder que siguin rellevants per entendre què va passar i la seva implicació en l’ocultació de proves i la pressió al govern ucraïnès. Té una setmana per respondre.

Els congressistes també volen interrogar, entre d’altres, l’exambaixadora dels EUA a Ucraïna, Masha Yovanovitch, que, a principi d’any, es va veure obligada a deixar el càrrec pressionada per Trump. El president no acceptava que es resistís a seguir ordres per investigar Biden i perjudicar la cursa electoral del demòcrata, que veu com el principal rival cap a la reelecció.

La fúria de Trump no cessa el cap de setmana. A través de Twitter, va acusar els demòcrates de “salvatges” i va insistir que és víctima d’un “assetjament” partidista. La premsa, per la seva banda, continua amb la pressió a la Casa Blanca en forma de notícies escandaloses i bombes informatives, especialment en l’intent de confirmar la veracitat de la queixa del denunciant anònim –només s’intueix que és un agent de la CIA– que ha desfermat el caos. Un dels punts clau és saber si l’administració Trump té una política establerta de restringir l’accés a converses del president amb altres líders mundials, per evitar que es filtrin i puguin deixar en ridícul el govern. I sembla que és així: segons The New York Times, l’intent d’ocultar la trucada amb el president ucraïnès no va ser una excepció.

Diversos funcionaris van confirmar al diari que transcripcions de les trucades amb alguns líders més controvertits del món, com ara el rus Vladímir Putin o membres de la família reial saudita, es van registrar com a altament confidencials i en un sistema informàtic altament classificat.

Per si això fos poc, The Washington Post va publicar que Trump va confessar a alts càrrecs russos que no està gens preocupat per si Moscou va interferir en les eleccions de 2016, fet que posa més llenya al foc sobre la desídia del president per la ingerència de governs estrangers en els assumptes interns nord-americans.