Una reina no tan neutral

Les memòries de David Cameron i les entrevistes que està concedint per promoure el llibre, no estan deixant ningú indiferent. Arriben, a més, en la recta final del Brexit, en un moment en què el país està més convuls i extremat que mai. L’última persona que ha ofès ha estat la reina. En una entrevista a la BBC, Cameron va explicar que li havia demanat que interferís per convèncer els escocesos perquè es quedessin dins del Regne Unit.

El context és la campanya del referèndum d’independència d’Escòcia del 18 de setembre del 2014. Començaments de setembre. Cameron era aleshores el primer ministre i el convidat de la reina a la seva finca de Balmoral, a Escòcia. La premsa va publicar unes enquestes que deien que els sobiranistes s’apropaven als unionistes. Van saltar totes les alarmes.

“Recordo les converses que vaig tenir amb el meu secretari privat, i aquest amb el secretari privat de la reina i jo amb el secretari privat de la reina, sense demanar res que fos impropi o inconstitucional, sinó un petit gest que pensàvem que marcaria la diferència”, va confessar l’ex-primer ministre.

Uns dies després, just abans del referèndum, Elisabet II va comentar a un ciutadà al nord-est del país, que esperava que, quan anés a votar, “la gent pensés amb molt de compte sobre el futur”. Els unionistes van interpretar aquelles paraules com un senyal que la reina instava els escocesos a optar per la unitat del país. “Tot i que les paraules van ser molt limitades, van ajudar els ciutadans a tenir una percepció lleugerament diferent de les coses”, va precisar Cameron.

A palau no van agradar les paraules de Cameron. Segons la BBC, una font de Buckingham va explicar que havien provocat “descontentament” i va remarcar que la reina “no serveix els interessos de ningú”. Cameron va reconèixer que potser havia parlat massa. És el segon cop en menys d’un mes que un primer ministre, o ex-primer ministre, qüestiona la neutralitat política d’Elisabet II. L’altre cop va ser quan, a finals d’agost, Boris Johnson li va demanar que clausurés el Parlament per motius que no estan clars i que està deliberant el Tribunal Suprem.

Com era d’esperar, les memòries de Cameron, For the Record, publicades ahir, han provocat força polèmica al país. Cameron, que ha cobrat 900.000 euros per escriure-les, critica durament el seu excompany d’Eton Boris Johnson. Assegura que no era euroescèptic i que va decidir liderar la campanya del Brexit perquè hi va veure l’oportunitat de tocar el poder. Explica que, tot i que no es penedeix d’haver convocat el referèndum europeu, no era el moment per celebrar-lo. Revela que el Brexit va trencar la seva amistat amb Michael Gove, actual coordinador del Brexit dur i veritable euroescèptic, en opinió de Cameron. Afirma també que hauria volgut ajudar més els rebels sirians en la lluita contra el règim d’Al-Assad, però va topar amb una forta oposició al gabinet i entre alts càrrecs militars, que temien les conseqüències legals d’una intervenció després de les mentides de la guerra de l’Iraq. I va criticar la “indecisió” d’Obama a l’hora d’intervenir al país àrab: “Els EUA no han fet prou ni prou ràpid per donar suport als sirians i crec que Obama va arribar tard. És una tragèdia lenta.”