Les urnes no faciliten el govern a Netanyahu

Per primera vegada a la història, Israel ha celebrat dues eleccions al Parlament en un mateix any. Després del fracàs de Netanyahu per formar govern tot i la victòria en les eleccions del 9 d’abril, els votants no es van moure gaire ahir i el resultat va ser força semblant al de fa cinc mesos. És a dir, repetició de l’empat tècnic, de la necessitat de negociar i del bloqueig de facto de la governança de la primera potència militar de la regió. El Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu, hauria aconseguit entre 32 i 34 diputats, en un Parlament amb 120 escons, segons les enquestes a peu d’urna de les televisions israelianes, ja que els resultats definitius no es coneixeran fins avui.

Al seu màxim rival, la coalició de centreesquerra Blau i Blanc, liderada per l’exmilitar Benny Gantz, se’l situava entre els 32 i els 33 escons. A Israel, amb 31 llistes presentades i una desena amb possibilitats d’aconseguir representació, el govern de coalició o la recerca de suports estables es donen per fets. Així, el bloc de Netanyahu sumaria 56 escons, respecte als 54 del bloc de centreesquerra, liderat per Gantz. Guanyaria pes, amb un augment de 2 escons, fins als 10, el partit d’extrema dreta laica d’Avigdor Lieberman (Israel Casa Nostra). Els partits àrabs, aquest cop agrupats de nou en coalició, obtindrien també millors resultats.

Les previsions d’augment de l’abstenció pel cansament dels votants davant uns nous comicis han estat lluny de complir-se: al migdia, la participació ja era del 44,3%, dada que feia preveure un frec a frec encara més intens que les dècimes per les quals Netanyahu va guanyar el seu rival a l’abril.

El 9 d’abril, a Netanyahu la victòria no li va servir de res, perquè el partit de Lieberman no es va voler afegir a un govern amb els ultraortodoxos, que es neguen a implantar el servei militar obligatori per a la seva comunitat, aprovat el 2014. L’escenari es podria repetir ara. Com l’anterior, la votació ha estat un plebiscit sobre la continuïtat o no de l’era Netanyahu, que, amb una dècada al poder, s’ha erigit en el primer ministre que ha signat el mandat més llarg de la història d’Israel. Si fos escollit primer ministre per cinquè cop, Netanyahu esquivaria la investigació en marxa per tres casos de presumpta corrupció contra ell, que es comencen a jutjar als tribunals el mes vinent, ja que tindria immunitat. Netanyahu ha intentat, aparentment sense aconseguir-ho, esgarrapar vots dels seus rivals a la dreta en una campanya en què ha promès annexionar-se encara més territori palestí si arriba al poder: la vall del Jordà, el centre històric de la ciutat d’Hebron i qualsevol enclavament on hi hagi assentaments dels colons.

La duresa de la campanya també s’ha fet palesa en l’àmbit digital. Facebook va suspendre ahir, per segon cop en una setmana, el xat de missatgeria del perfil de Netanyahu per haver-hi publicat enquestes electorals, cosa que està prohibida. Blau i Blanc va denunciar ahir atacs cibernètics al seu web.