El PP reté Madrid 24 anys després gràcies a Cs i Vox
Ayuso, investida en un ple aspre, prolonga el regnat obert amb Gallardón
La nova presidenta rebat el to paternalista d’Errejón titllant-lo de “gran traïdor d’Espanya” i acusa l’esquerra de masclista
El regnat que el PP va inaugurar el 1995 a la regió de Madrid amb Alberto Ruiz-Gallardón i que més tard ha estat retingut per Esperanza Aguirre, Ignacio González, Cristina Cifuentes, Ángel Garrido –actual parlamentari a les files de Ciutadans– i Pedro Rollán –actual president– va viure ahir, vint-i-quatre anys després, una nova entronització amb l’elecció d’Isabel Díaz Ayuso.
Gràcies a Ciutadans –que a Madrid sustenta el PP des del 2015 tot i escàndols de corrupció com ara Gürtel, Púnica i Lezo– i amb el vot a favor indispensable de la ultradreta de Vox, que veu naturalitzat el seu ideari per les dues dretes amb les quals va acudir a Colón, Ayuso va ser investida en un ple aspre i marcat pels atacs personals, sobretot entre ella i el líder de Más Madrid, Íñigo Errejón.
“El document de Vox l’assumeixo en la seva totalitat, i el compliré. És la meva paraula. El mateix faré amb l’acord de 155 mesures de Ciutadans”, va prometre Ayuso abans de la votació per acomplir el gest exigit per Vox, que havia reclamat tant a ella com a Ignacio Aguado (Cs) –el futur vicepresident del govern de coalició– que fessin constar al diari de sessions la seva adhesió a les tesis ultradretanes.
Després d’obrir dimarts el segon ple d’investidura –el primer va ser el 10 de juliol amb l’insòlit detall de no tenir candidat per falta d’acord– amb una lectura del discurs, ahir Ayuso va entrar en el cos a cos amb l’oposició enarborant un neoliberalisme de sintonia total amb Pablo Casado. Si bé evita parlar de violència masclista com a concessió a Vox, ahir Ayuso sí que va detectar el masclisme en contra d’ella en escoltar Íñigo Errejón (Más Madrid) i Isa Serra (Podem). “Té les mans tacades de dictadura”, va etzibar a Errejón en una repetida al·lusió a Veneçuela. “És el personatge més traïdor de la política espanyola, que ho deu absolutament tot a Pablo Iglesias, a qui va dir: «aquí et quedes»”, afegia. “Les feministes d’Unides Podem i les confluències de l’esquerra són els polítics més masclistes que m’he trobat en la vida”, va etzibar Ayuso a Serra.
El debat es va crispar més pel to paternalista exhibit per Errejón, que va menysprear la futura presidenta per la incapacitat de llegir sense dificultats un discurs o rèpliques que li preparen diputats del PP. “Em fa por que sigui presidenta regional una persona que no té capacitat de mantenir un debat de quinze minuts”, la va ridiculitzar Errejón. “Es trava una mica, però llegeix genial”, va aprofundir en la ferida del menyspreu. La rèplica d’Ayuso: reprotxar a Errejón ser tractada amb “masclisme” pel seu “halo intel·lectualoide”.
“Homes que pateixen”
La candidata del PP, que va perdre les eleccions autonòmiques del 26 de maig contra Ángel Gabilondo (PSOE), arrencarà el govern de coalició amb Cs sota sospita per la gestió que el 2011 va fer des d’Avalmadrid en favor del seu pare i per deure cinc anys d’IBI. Ayuso, en el seu últim torn, va evocar el pare difunt per lamentar la barreja de política i família i va regalar les oïdes a Rocío Monasterio (Vox) sobre la igualtat. “Jo vull combatre qualsevol tipus de discriminació. I el masclisme que patim les dones. Però què passa, que els homes no pateixen?”, va preguntar. Des del PSOE, Gabilondo li va rebatre l’obsessió pel mot llibertat: “El temor del PP no és perdre la llibertat, és perdre el poder.”