Històrica d’Esquerra a la comarca, Camí Mendoza no sols ha aconseguit repetir càrrec al capdavant del consistori, sinó que el seu grup ha obtingut dos regidors més. El secret, segons ella: la proximitat. Una altra novetat de la legislatura serà un canvi de socis de govern, en aquesta ocasió, amb una lectura més de país, ja que han relegat el PSC i han optat per Junts per Cambrils i el grup municipalista transversal Nou Moviment Ciutadà.
Ha revalidat l’alcaldia després de la seva elecció per primer cop, el 2015, i a més ha incorporat dos regidors més a l’equip d’ERC. Què creu que ha pesat més per als ciutadans a l’hora de decidir renovar-li la confiança?
En les municipals anteriors, el grup d’ERC érem gent fresca, que no havíem estat mai en política, amb moltes ganes de treballar, i crec que ho vam poder transmetre durant aquests últims quatre anys. Hi ha hagut il·lusió i una manera diferent de fer les coses. No tenim un perfil polític que encaixi amb el que estem acostumats a veure, i diria que potser aquest és el nostre gran actiu. A més, vam desencallar temes importants per al municipi i vam fer política social en el sentit que pensàvem que calia plantejar-la. En definitiva, crec que la manera diferent de relacionar-nos amb la ciutadania ens ha ajudat en la reelecció.
En aquestes municipals, han deixat de banda l’acord que tenien amb el PSC i han optat per fer govern municipal amb Junts per Cambrils i Nou Moviment Ciutadà (NMC), un pacte que es va signar molt ràpidament un cop coneguts els resultats. Es pot dir que heu fet un plantejament en clau més nacional. Com van anar les converses i quins criteris us van impulsar a anar en aquesta direcció?
Fa quatre anys podríem haver fet el mateix pacte que hem fet ara. És cert que en aquell moment vam considerar que, si bé amb Junts per Cambrils ens unia el tema del país, també era cert que amb el PSC teníem posicions semblants en el capítol de les polítiques socials. Durant aquests últims anys, però, la situació ha canviat. Tenim presos i exiliats, i aquest aspecte, com a membres d’Esquerra, no el podíem obviar tampoc en l’àmbit municipal. En aquest mandat ens hem unit amb els companys de Junts, perquè a més ja en coneixíem les dinàmiques i les persones. I, en el cas del grup NMC, una mica el mateix, ja que el 2015 també hi podríem haver coincidit. Ara bé, en la situació actual, la posició del PSC en l’àmbit nacional ha pesat més en sentit contrari, tot i que sempre hi hem treballat bé. Sigui com sigui, era clar que no podíem aparcar la qüestió nacional.
Esquerra ha guanyat un centenar de municipis respecte a les municipals anteriors, i estalona JxCat en l’hegemonia municipal. Com afecta aquest context de rivalitat dins de la família sobiranista a l’hora de formar un govern de coalició?
Aquesta rivalitat queda emmarcada en les estructures dels partits, però a l’hora de concretar el dia a dia dels municipis no es respira. No ens afecta en absolut a l’hora de prendre decisions.
I es pot fer una república des dels ajuntaments?
Per descomptat. República vol dir treballar per les persones i perquè aquestes persones tinguin els drets i els serveis bàsics garantits. Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i els primers a detectar per on respiren les necessitats més urgents. Les bases per fer una república de les persones són aquí. Si aconseguim fer aquesta feina, la gent veurà concretades les millores i entendrà per què es vol una república.
Quins seran els eixos bàsics de cara a la nova legislatura?
Fa pocs dies que hem estat reelegits. Ara estem redactant el PAM, el document en què es recullen les idees dels tres grups polítics que governem l’Ajuntament. Hi ha elements coincidents, urbanísticament parlant; per exemple, la remodelació de la rambla Jaume I, l’adquisició del celler de la Cooperativa Agrícola, veure com es desencalla la situació del Teatre Auditori... Són temes històrics, tots hi estem d’acord i pensem que aquestes seran les prioritats urbanístiques i d’equipaments, sense obviar els serveis directes a les persones. També hem de reivindicar la cultura, perquè en moments de crisi és la que més pateix. Tenim bons equipaments museístics i els volem revalorar per fer realitat aquest impuls cultural.
En el cas concret del Teatre Auditori, es va rebre una subvenció d’1,2 milions que, com que no es van complir els terminis, ara hauria de ser retornada... Com es pot solucionar? S’ha parlat de passar-lo a mans privades...
És un tema que ve de lluny. Es van rebre diners finalistes perquè l’equipament entrés en funcionament, però això no ha passat, i ara la Generalitat ens reclama aquesta aportació. El que puc dir és que, en els quatre anys previs, vam parlar amb la conselleria de Cultura i vam intentar fer projectes alternatius, però ja s’havien exhaurit molts terminis en legislatures prèvies i els nostres precs no es van materialitzar. Tot i això, encara estem fent tràmits. I mentre tinguem els diners, no hi poden entrar empreses privades. Ara, un cop es resolgui aquesta situació, cal mirar quin ús es vol atorgar al teatre –que també està pensat per donar cabuda a congressos–, quines accions s’hi fan i quines magnituds s’hi destinen.
Per la seva experiència, com es pot frenar la tendència de moltes viles costaneres cap al monocultiu turístic per fer una economia més sostenible?
Oferir sol i platja ho poden fer molts municipis, i per això cal desestacionalitzar el turisme i tenir atractius diferents per mostrar. Ja fa anys que tenim la denominació de turisme esportiu, perquè estem dotats de bones instal·lacions. També una bona ubicació, amb un clima que permet fer esport a l’aire lliure tot l’any. Tenim muntanyes i mar. Podem donar cabuda a molts tipus d’esports. També som la capital gastronòmica de la Costa Daurada, amb dos restaurants amb estrella Michelin. I últimament ens estem obrint a rutes culturals, amb un barri antic que hem de posar al mapa, i un actiu privat al nostre terme municipal, que és el parc Samà. L’estratègia turística és ampliar al màxim l’oferta tot l’any. En clau comarcal, tenim, a Reus, la ruta modernista; a Tarragona, el patrimoni arqueològic; a Mont-roig, el Mas Miró; a Escornalbou, el castell... Com a territori, hem de sumar tots aquests actius.
Dins de l’activitat econòmica, hi ha un tema pendent, que és la reactivació i l’actualització pendents del polígon Belianes...
El polígon industrial de Belianes va néixer als anys seixanta. Les normatives han anat canviant i s’hi han heretat problemàtiques des del primer dia. Al consistori ja hi va haver consens per encarregar un estudi per abordar-les. Ens interessa molt el que anomenem “economia blava”, és a dir, la dinamització de tot el que té a veure amb el mar. Tenim la idea de fer una crida a empreses que s’hi vinculin per mirar de lligar-les al polígon.
Precisament, la flota pesquera de Cambrils s’ha anat reduint...
Però la mar no és només la pesca, sinó la nàutica, l’esbarjo..., i cal que els joves empresaris de la vila vegin en aquest àmbit una oportunitat. Val a dir que els sectors primaris en general pateixen molt i que Cambrils també ha estat municipi pagès, a més de pesquer. En el nostre cas, els dos sectors pateixen. Quant a la pesca, hi ha menys barques perquè les jubilacions es van succeint i no hi ha relleu. Les polítiques de la Generalitat, que és la que té competències, potser haurien de facilitar més aquest recanvi, perquè són l’essència del nostre municipi, on podem fer gastronomia de quilòmetre zero, amb la pesca, l’oli d’oliva... No volem perdre aquest reclam i ens preocupa. Des de l’àmbit local, estem més limitats a l’hora d’incidir en la millora d’aquests sectors, però ens tenen al costat i rebran tot el suport que els puguem donar.
Com a població turística, Cambrils té alguna problemàtica específica o preocupant pel que fa a la delinqüència i a la seguretat ciutadana com passa en molts territoris d’aquestes característiques?
Sempre dic que a Cambrils tenim un cos de policia que treballa molt professionalment i que està molt al dia de tot. Tenim un municipi segur, tranquil i que, tot i ser turístic, de costa, amb més de 30.000 habitants durant tot l’any, no té més problemes de seguretat que els habituals, furts o robatoris. No som un municipi especialment conflictiu.
Abans de les eleccions van celebrar un ple per agilitar la reordenació del personal de l’Ajuntament. S’ha posat en marxa? S’ha d’engegar aquesta legislatura?
Durant el mandat anterior ja es van fer diversos tràmits sobre la relació de llocs de treball (RLT). Totes les empreses, i les administracions també, han de tenir aquest document, en què es recullen, s’identifiquen i es regulen els llocs de treball, les responsabilitats que tenen els empleats i el sou que els correspon. En el pressupost del 2019, ja hi ha una partida pressupostària per afrontar una de les tres fases d’aquesta actualització. L’acord va ser que en tres anys es faria l’equiparació dels treballadors amb el sou que els correspon, amb pautes, segons la categoria laboral. Abans ja s’havia fet el tràmit i ja s’està aplicant.
Vull que qui hagi de donar explicacions les doni. Potser el que cal és fer una comissió i que s’aclareixi tot. Tots estarem més tranquils. I sabrem si ha estat una filtració correcta o si tot plegat ha estat una conspiració. El que no es pot entendre és que en un tema tan delicat i important no es diguin les coses clares. No em pronunciaré sobre si és una cosa o una altra, però sí que exigim al màxim saber si hi havia relació entre els serveis secrets espanyols i els responsables de l’atemptat. Com a Ajuntament de Cambrils, estem personats en la causa. Ripoll i Alcanar no hi han pogut ser, tot i que ho van intentar. Finalment, només som Barcelona i Cambrils, i estem perseguint l’objectiu de tenir el màxim d’informació possible. En tot cas, pel dret de les víctimes i de tots plegats, hem de reclamar que, si amb temes menys seriosos no s’hi pot jugar, amb aquest encara menys.