Van den Eynde: “El TS esperarà Luxemburg”
La defensa de Junqueras entén que la sentència s’ha d’aturar fins que es pronunciï el TJUE, i sospesa si instar-hi
La defensa d’Oriol Junqueras està convençuda que el Tribunal Suprem esperarà, i encara més ara que s’ha fixat la data del 14 d’octubre per a la vista a Luxemburg, fins que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials que ell mateix li va plantejar sobre si l’exvicepresident ja gaudeix d’immunitat a l’europarlament i si, en aquest cas, se l’hauria de deixar sortir per anar a les sessions. Encara més, l’advocat Andreu van den Eynde creu que no hi ha ni debat jurídic, segons va ratificar ahir en declaracions a El Punt Avui: “L’efecte principal d’una qüestió prejudicial és la suspensió del procediment, i pensar que de facto ho obviaran i dictaran la sentència igualment és una absurditat”, subratllava. Per això mateix es resisteix a donar credibilitat a les informacions que els últims dies han indicat que el jutge Manuel Marchena accelerarà la redacció de la sentència per emetre-la abans d’aquella data: “Em sembla inversemblant des d’un punt de vista tècnic pensar que ens hem posat en aquest jardí i que Luxemburg ens ha reservat data i ha obert un procediment perquè al final no tingui cap incidència”, ressalta.
I és que, si el Suprem inhabilités abans Junqueras, el que pugui dir després el TJUE sobre el seu cas quedaria en paper mullat. O, encara més estrany, podria obrir un escenari encara més complex, fins i tot pervers, si, per exemple, un cop ja condemnat a l’Estat, el tribunal europeu sentenciés que el líder republicà tenia immunitat des que va ser elegit el 26 de maig, o des que el BOE el va proclamar el 14 de juny. “Seria molt estrambòtic; hi ha gent que diu que s’hauria de suspendre l’execució de la sentència, però això voldria dir que l’han de deixar en llibertat?”, es pregunta fins i tot el seu advocat, que encara constata un altre punt surrealista: “Llavors caldria demanar el suplicatori, i el Parlament Europeu estaria votant bàsicament si posar Oriol Junqueras a la presó o no, i se’m fa raríssim que pugui passar”, ressenya.
La qüestió per ell és tan de calaix que fins i tot dubta de si com a defensa presentar una petició formal a Marchena perquè aturi la sentència en espera que resolgui el TJUE. “Em sembla absurd haver de recordar a un tribunal com funcionen les coses des del punt de vista tecnicojurídic, em sentiria incòmode”, admet, tot i que tampoc descarta que ho acabi fent si ho veu necessari. El fet que el 16 d’octubre es compleixin dos anys de l’entrada a la presó preventiva dels Jordis, això sí, hi juga en contra, ja que el Suprem tindrà un interès afegit a sentenciar abans, perquè, si els volgués continuar retenint sense sentència a partir d’aquella data, hauria de convocar una vista específica per aprovar una pròrroga extraordinària, que la llei preveu de fins a dos anys més, si bé en casos molt excepcionals i amb raons molt justificades. El que descarta Van den Eynde, en aquest sentit, és que abans hi pugui haver una sentència per a tots els encausats tret de Junqueras, ja que “voldria dir que s’hi treu tota referència en l’exposició de motius, i això és gairebé impossible”.
En tot cas, en la seva interlocutòria, l’1 de juliol, el Suprem ja es cobria les espatlles i indicava que “l’objecte de la qüestió prejudicial se suscita en la peça de situació de privació de llibertat”, separada de la causa principal, i que “el seu tractament processal és autònom”, un fet amb què vol blindar el contingut de la sentència, ja que ressalta que la resolució de Luxemburg “afecta un incident autònom” en la peça de la situació personal de Junqueras, i això no ha de condicionar “el contingut” del seu pronunciament.
LES FRASES DE VAN DEN EYNDE
Confirma que el 14-O hi anirà
Tot i que tenia fins al 3 de setembre, Van den Eynde ja va confirmar ahir per carta certificada al TJUE que compareixerà a la vista convocada el 14-O. La defensa té fins al 23 de setembre per presentar al·legacions per escrit, procés en què treballen diversos advocats, que és més complex perquè s’han de basar en les preguntes específiques del Suprem i no en les que volien plantejar ells, que es basaven en si l’Estat “pot posar condicionants” a l’obtenció de l’acta d’eurodiputat. “Aquesta part no es veurà, mirarem que s’hi acabin pronunciant també, però l’objecte del procediment el determinen els dos tribunals”, lamenta.