L’àngel recuperat

A Clarence Milton Bekker el passat d’artista de música house, amb el nom de CB Milton i amb èxits, ballats a les pistes dels noranta, com ara Send me an Angel , li marquen un present de soul i funk, molt ballable, amb un repertori allunyat dels estàndards i categoritzant com a clàssics del gènere èxits pop. Tot i que va cantar Sinnerman al concert de dijous a la nit al festival Tempo , Clarence Bekker, nascut a Surinam i resident actualment a Barcelona, va convertir la sessió de prop de dues hores en una exhibició vocal i de malucs. El concert va començar, però, intimista, amb el Valerie d’Amy Winehouse, entre el públic.

Acompanyat d’una banda formada per teclats, guitarra, baix, bateria, trompeta, saxo i cors, va alternar cançons d’altres amb temes propis, com ara Mr Policeman , amb un to de denúncia envers les autoritats que sobrepassen el seu poder o Mr Morality, sobre la hipocresia. Versions d’I want to break free, amb un toc reggae; Man in the mirror, de Michael Jackson, o la preciosista Purple rain, de Prince, van demostrar el do que té per transmetre. I moltes taules: a mig concert va animar el públic a cantar plegats Killing me softly, una distracció que va passar inadvertida mentre els tècnics arreglaven el so d’un micròfon que cruixia. Tot un showman, va convidar l’actor gironí Ovidi Llorente a interpretar Stand by me . Amb els ànims amunt, la crida a la revolució va arribar amb una versió de Talking about revolution , de Tracy Chapman, amb una potència més pròpia dels Red Hot Chili Peppers.