Sí, va ser millor tornar

El murmuri del públic es va convertir en aplaudiments tan bon punt els músics van posar un peu sobre l’escenari. Mentre el fum es desfeia dansant al ritme del vent mediterrani, ells van anar ocupant posicions: bateria, baix, teclat i guitarres; tot llest. Un, dos, tres, quatre... i la música va inundar el recinte.

Segons després, Pastora Soler va saber conquerir l’escenari sense ni tan sols haver-lo trepitjat. La seva veu va començar a entonar els primers versos de Desnudando el alma i va guanyar el protagonisme. El públic encara no ho sabia, però la cançó era tota una declaració d’intencions. I és que el títol era una clara referència al que va aconseguir fer amb els qui, des de les grades de Cap Roig, van seguir l’espectacle.

La cantant va confessar des de l’inici que, per a ella, ser damunt aquell escenari era fer realitat un somni. I per si algú s’atrevia a posar-ho en dubte, es va encarregar de transmetre-ho actuant amb una passió i potència que la desbordaven.

Será mejor volver va ser un dels temes més celebrats. La lletra neix de l’aturada que va haver de fer en la seva carrera musical. Un cop cantada, era impossible que es pogués posar en dubte: no només va ser millor que tornés, també va ser una gran sort.

Amb l’arribada de les coplas Soler es va acabar de guanyar la devoció del públic, que va restar dret aplaudint l’estona suficient per fer-li-ho saber a ella.

Una banda esplèndida, un vestuari treballat i l’energia constant de la cantant van acabar d’arrodonir l’espectacle. Quan va voler acabar, es va haver de rendir a un públic entregat que demanava que la funció continués. Soler, previsora, havia reservat cançons per si arribava aquest moment. I així, va posar la cirereta al concert entonant Estrella, que dedica a la seva filla; l’eurovisiva Quédate conmigo; i Invencible, que va ser la cançó encarregada de posar punt final a l’espectacle.