Encant ‘chic’ massa curt

L’arc de Sant Martí que anunciava la fi de la tempesta rumb cap a Peralada era premonitori del viatge musical, amb un repertori a cavall dels escenaris de Broadway i d’un club berlinès dels anys trenta, que oferiria Pink Martini a l’Auditori del Festival Castell de Peralada . Crida l’atenció que en un concert de celebració dels 25 anys d’aquesta banda nord-americana de Portland, que reivindica el so de les grans orquestres, no inclogués el tema que els va col·locar a l’aparador musical fa ja una dècada amb l’àlbum Sympathique (1999). Storm Large no va cantar aquella tornada cadenciosa i afrancesada de “Je ne veux pas travailler”, una decepció per als assistents que volen escoltar els grans èxits, sinó que va obrir el concert, amb mitja hora de retard per la inconveniència dels ruixats estiuencs, en mode Rita Hayworth cantant un d’aquests clàssics renovats, amb l’encant chic dels Pink Martini, com és Amado mío. De fet, l’embolcall de gran orquestra de pel·lícula del Hollywood més daurat i mític funciona i també encaixa en un entorn com el Castell de Peralada; era el tercer cop que Pink Martini actuava a Peralada. Per això, el concert es va fer curt, menys d’hora i mitja, i amb Dónde estás Yolanda i Quizás, quizás, quizás van cobrir la quota de clàssics d’un recital allargat amb solos i exhibicions dels músics, a punt per sortir a ballar swing a la pista de ball, però també amb col·laboracions especials. La cantant Meow Meow va reduir la cançó d’amor més gran que s’ha escrit mai, segons va dir, Ne me quitte pas, a una escena pròpia d’El Molino. Meow Meow va substituir China Forbes –se la va trobar a faltar– en el duet amb Storm Large de Get happy/Happy days que van popularitzar Barbra Streisand i Judy Garland. Va ser un dels pocs moments àlgids de la nit. Abans, Jimmie Herrod, una altra de les col·laboracions en la gira d’aniversari, va interpretar Tomorrow, del musical Annie. En tot cas, Herrod podria haver aportat més en un concert en què els Pink Martini van repassar algun tema propi com ara Hang on little tomato, Una notte a Napoli i Hotel Amour i van encomanar la passió de banda nòmada armènia amb Askim bahardi. En els bisos, el percussionista Miquel Bernal no va emocionar amb Yo te quiero siempre. Els aires d’estiu de Brasil van ser certament tan festius com aigualits. Ni l’ovació final d’un públic pacient que havia esperat per veure’ls els va fer tornar a l’escenari.