Esquerra i JxCat divideixen un vot que és irrellevant

Tot i que no va acabar tenint cap incidència en el resultat final, ERC i JxCat finalment van dividir ahir el seu vot, i mentre que els primers van virar cap a l’abstenció a la investidura de Pedro Sánchez, els segons es van refermar en el no expressat dimarts. En un discurs sense gairebé cap referència específica a la situació a Catalunya, el portaveu republicà, Gabriel Rufián, va exercir com a consciència de l’esquerra per lamentar profundament la manca d’acord per formar govern entre el PSOE i Unides Podem, als quals va renyar. Als uns, per haver vetat Pablo Iglesias, i als altres, per no haver acceptat quatre ministeris i entrar a “demostrar que són millors”. “Quant temps, quants anys tota l’esquerra ens penedirem d’això d’avui?”, s’interrogava. Rufián, que va regalar als dos líders un llibre de contes que Oriol Junqueras ha escrit des de la presó, va posar en relleu “l’enorme gest de responsabilitat i generositat” que significava l’abstenció d’ERC –“si el fem nosaltres, per què no el poden fer vostès?”, etzibava–, gest que dubta que es pugui repetir si al setembre es va a un nou debat d’investidura. “Ens complica la vida a tots, llavors serà molt complicat fer política”, augurava, en al·lusió a la pressió afegida que tindrà el partit per la manifestació de la Diada i la previsible sentència condemnatòria al procés.

En canvi, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, va refermar el no perquè es mantenen “intactes” les 155 raons que va donar dimarts. “I n’hi podem afegir una: ha confós el debat d’investidura amb un debat d’adhesió a la seva persona”, retreia a Sánchez, a qui veu “pres de la seva prepotència”. A més, li recriminava que dimarts parlés de “suposat poble català” –quan a més està definit en l’Estatut– i que ahir no aprofités una segona oportunitat que Jordi Turull no va tenir quan era presidenciable de la Generalitat i el van engarjolar entre les dues votacions. “El problema de convivència el tenen entre vostès”, etzibava. Borràs va recordar que els dos milions d’independentistes continuaran existint avui, i que si Sánchez vol ser president “està condemnat a liderar el camí de les solucions”, per la qual cosa el va instar a deixar de dir “mai” per trobar una solució, perquè llavors els “trobaran”.