La guerra de flors grogues

No hi havia en joc una guerra successòria per cap tron ni la rosa vermella de la Casa de Lancaster es disputava el ser o no ser amb la rosa blanca de la Casa de York, però la monarquia constitucional espanyola va viure una inèdita guerra de flors grogues ahir al Congrés. A les dotze del migdia, l’hora fixada per al discurs d’investidura de Pedro Sánchez, els diputats d’ERC, encapçalats per Gabriel Rufián i Carolina Telechea, van entrar a l’hemicicle enarborant un vistós ram de flors grogues a la mà que van poder col·locar als seus escons en un lloc tan visible que durant dos minuts el paisatge de les tres fileres republicanes reproduïa el del carrer València de Barcelona.

Les flors grogues com a recordatori públic dels presos polítics –entre ells, els diputats suspesos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que són comptats com a abstencions– van fer saltar les alarmes de l’ortodòxia a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo. Els uixers, ja relaxats en espera de l’arribada de Sánchez, van esprintar escales amunt per desallotjar els rams amb la veterana Paloma Santamaría al capdavant de l’expedició. “Ens envien a...”, es disculpaven alguns uixers amb Rufián i la resta per fer saber que en el temari de la seva oposició no hi entrava la gestió floral dels escons. El vet venia de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de la casa de Sánchez, que està determinada a impedir que el Congrés reprodueixi les imatges del Parlament amb llaços i recordatoris permanents de l’anomalia de tenir uns diputats que no poden exercir el que han guanyat a les urnes però que apareixeran amb el llum groc de l’abstenció al marcador del Congrés. Rufián, però, va preservar un escó buit a l’esquerra amb un ram groc com a recordatori de Junqueras i del poder del jutge Manuel Marchena a l’hora de corregir la veu de les urnes.

La guerra de flors grogues no evitava que el popular Pablo Casado veiés més groc del que Sánchez veia. “Dues hores de discurs i sense veure enmig de l’hemicicle l’elefant morat amb un gran llaç groc!”, exclamava Casado. “Escolto el PP, Cs i Vox i sembla que hem entrat en un mateix cine però hem vist dues pel·lícules diferents. He vist més apel·lacions de Sánchez a ells que als que el vam fer president en la moció”, lamentava Baldoví. Però Batet ja no va enviar els uixers a comprovar quina pel·lícula hi ha de debò al cinematògraf.