Crítica
teatre
Huppert, la nina fràgil
Maria Estuard devia ser una dona forta que els cops de la monarquia escocesa devien curtir. Fins a enfrontar-se a la seva cosina, Isabel I d’Anglaterra. Maria acaba empresonada. Això explica la història, però Bob Wilson ha donat a Isabelle Huppert la precisió d’una nina de porcellana fina que no sap fer res més que lamentar-se de ser víctima per culpa de defensar el cristianisme. davant de l’anglicanisme britànic.L’espai sonor (una música constant, que contextualitza) i una il·luminació que posa la força precisa i preciosa als matisos escenogràfics. I, és clar, una Isabelle Huppert solemne, que aclapara. Però el problema és que tot aquest treball cau en una dramatúrgia buida, insuficient. La manera com s’explica impressiona, però desorienta no trobar les seves raons. Com si fos un covarot.
