Gladiadors i muses

Per primer cop, es programa un espectacle de circ al Palau de la Música. Circa és una companyia australiana que ja va meravellar el 2013 amb Opus, una peça que partia dels quartets de Xostakóvitx, al Teatre Lliure. Ara, gràcies a la bona relació entre el director del Grec, Cesc Casadesús, i el director general del Palau de la Música, Joan Oller, s’han atrevit a traslladar una acció coral acrobàtica (En masse) dins de la històrica sala de concerts del Palau.

El director de Circa Contemporary Circus, Yaron Lifschitz, defineix la seva troupe com uns gladiadors de l’esperit. Ara dialogaran amb la brillantor i exuberància de l’escenari del Palau, convivint amb les muses a partir de partitures de Schubert i Stravinsky (El despertar de la primavera).

El director admet que el circ no té una dramatúrgia concreta com el teatre. I celebra que sigui un camp d’inspiració similar al de la música. De fet, és un dels seus elements de base per construir els espectacles. A En masse, la primera part parteix de la música de Schubert, tot i que transformada també en música electrònica a càrrec de Klara Lewis. Vol representar el final de les coses. En canvi, en la segona part, que arrenca de l’explosió primaveral, evoca un naixement violent o, fins i tot, una possible mort en el moment d’explosió de la vida. En aquesta segona part s’acompanya de Jordi Masó i Miquel Villalba (al piano, a quatre mans) i del tenor Hans Jörg Mammel. Lifschitz admet que són dues peces que dialoguen entre elles i que es podrien presentar a la inversa. Formen part d’un mateix cercle. L’ensemble de Circa porta un plantejament coral, de grup, amb deu acròbates (sis homes i quatre dones).

Versió única

La versió que es veurà només avui i demà és única. Perquè s’ha renunciat als números de trapezi per garantir la conservació de la sala. Per a Lifschitz, és un fet habitual versionar els espectacles, tenint en compte que es treballa en l’art en viu i en directe i que necessita una revisió constant en cada espai. Tot i així, considera que el contrast entre l’escenari florit i la proposta més fosca durarà tres minuts. Perquè de seguida el públic entrarà en unes emocions que explora la possible caiguda de l’acròbata. La creació principalment de mans a mans, com la de Backbone dels Gravity & Other Myths (que s’han programat en aquest Grec a l’amfiteatre), parteix d’un treball de contacte coral, en què, en comptes de buscar el més difícil encara, explora la sorpresa amb unes acrobàcies imprevisibles. L’any passat tots els cantants del Palau es van integrar a l’aventura de música i dansa El monstre al laberint, al Grec. Avui és el Palau qui acull espectacle. Des del 2008 que no s’havia programat una actuació de moviment: Cants d’amor, furor i llàgrimes.