Von der Leyen ven un executiu paritari a l’espera de suports a l’eurocambra

L’elegida de les capitals europees per pilotar l’executiu europeu ven a una eurocambra reticent la promesa de conformar un equip totalment paritari. A menys d’una setmana perquè el ple del Parlament Europeu decideixi si dona llum verd a Ursula von der Leyen com a successora de Juncker, l’alemanya de la CDU d’Angela Merkel busca garantir el suport de socialistes, liberals i, fins i tot, dels verds a contrarellotge. A l’espera de la decisió final dels dos primers, els ecologistes ja li van tancar la porta ahir.

Així, ahir va ser el seu primer test parlamentari abans de la votació amb una ronda d’interrogatoris dels grups polítics indecisos i que tenen la clau per apoderar-se de la presidència de la Comissió Europea. Liberals i ecologistes van sotmetre Von der Leyen a un escrutini públic sobre la seva visió política per Europa, mentre que els socialistes, dividits per la seva elecció, van mantenir les converses a porta tancada.

A les audiències d’ahir, Von der Leyen va començar a perfilar la seva posició política sobre els grans temes que preocupen a Europa. Amb un d’ells, la igualtat de gènere, va intentar guanyar-se els escèptics a les files liberals, socialistes i ecologistes proposant un executiu totalment paritari si finalment és escollida presidenta de la institució. “Vull una Comissió que sigui 50% homes i 50% dones”, va assegurar Von der Leyen, recordant que primer necessita l’aval de l’eurocambra. Per això demanarà a les capitals europees que proposin tant un home com una dona per ocupar les carteres disponibles.

Malgrat la bateria de preguntes sobre qüestions de fons com ara la migració, l’economia o el canvi climàtic, els liberals van acabar la reunió deixant clara la seva preocupació principal per donar-li suport: els càrrecs. Renovar Europa va condicionar el vot al fet que Margrethe Vestager tingui el mateix rang que el socialista Frans Timmermans en l’executiu. L’alemanya va confirmar ahir que l’holandès serà “el primer vicepresident” i que la danesa tindrà “una posició forta” com a vicepresidenta. Per això els liberals no veuen “clar” de moment si la seva exigència es complirà, i no confirmen el seu aval, malgrat que una majoria del grup, sobretot els francesos d’Emmanuel Macron, són proclius a votar-la.

Els socialistes mantenen també la incògnita sobre si l’avalaran. En una breu compareixença sense preguntes, la portaveu del grup parlamentari socialdemòcrata, Iratxe García, només va dir que prendran una decisió en aquest sentit la setmana que ve. L’eurodiputada del PSOE va defensar la setmana passada que no és “coherent” criticar l’acord dels estats, com ella va fer, i dir que s’hi votarà a favor.

Davant la incertesa del sentit del vot del bloc majoritari, especialment a les files socialistes, la candidata està intentant rascar suports també entre els verds. Però va fracassar, perquè després d’escoltar-la els ecologistes van anunciar que hi votaran en contra.