Xoc entre l’eurocambra i els 28 per una cúpula imposada
Populars i liberals es resignen, mentre que els socialistes no concreten el suport a la nova cúpula de la UE
Tusk proposa que s’incloguin els ecologistes en el repartiment de càrrecs per obtenir més consens
La imposició del nou lideratge de la Unió Europea de les capitals ignorant els candidats principals dels partits europeus que van concórrer a les eleccions els ha confrontat directament amb l’altra institució decisora del bloc, escollida democràticament, el Parlament Europeu. Un conflicte problemàtic per a l’escollida per pilotar el braç executiu del bloc, l’alemanya Ursula von der Leyen, que haurà de sotmetre’s en dues setmanes a una votació parlamentària per governar. Repartint les dues cadires més poderoses, Comissió Europea i Banc Central Europeu, entre les dues grans potències, França i Alemanya, deixant una cartera buida com Exteriors als socialistes i obviant l’est d’Europa, els Vint-i-vuit han provocat la ira entre els eurodiputats socialistes i populars, que, tanmateix, de moment no s’han plantat fermament i de manera majoritària davant aquest atreviment. El bloc que formen liberals, socialistes i populars és clau per a Leyen.
La mala maror entre l’eurocambra i els governs de la UE es va escenificar ahir en el primer debat parlamentari de la nova legislatura. El president sortint del Consell i gestor del controvertit pacte, Donald Tusk, va assistir al ple per demanar el seu aval a la decisió dels alts mandataris. Conscient de la pluja de crítiques que li cauria al damunt, estoicament el polonès popular va aguantar l’esbroncada sense gairebé immutar-se.
La veu més contundent va venir del seu propi partit. Un excels orador com el popular Esteban González Pons va fer un discurs implacable contra les designacions a dit dels estats, que podria haver estat ovacionat per una gran majoria de la cambra si no fos perquè va admetre que les avalaria amb la boca petita. “El futur d’Europa ha de deixar de decidir-se a porta tancada i amb conspiracions secretes”, va retreure.
Ara bé, el seu grup votarà per Leyen amb la condició que es negociï el programa de govern amb la cambra primer. També es van resignar els liberals, contents amb el paquet que col·loca la francesa Christine Lagarde al BCE i el belga Charles Michel al Consell, si bé van reivindicar igualment el sistema dels candidats electes.
En un intent de confeccionar un consens més sòlid en una eurocambra més fragmentada que mai, Tusk va proposar que els ecologistes entrin en l’equació dels alts càrrecs europeus, malgrat no governar en cap capital. “En molts països, els Verds simbolitzen la llibertat i l’esperança”, va justificar. Un gest que els ecologistes van agrair amb escepticisme per la reticència entre certs sectors de l’establishment europeu a regalar cap lloc en el competitiu centre de comandament del club.
LA DATA
L’Estat ignora les lleis europees
Els nous intents de la diplomàcia espanyola per ressituar-se a l’escenari polític europeu com un jugador de pes del nivell de França o Alemanya contrasten amb els minsos esforços de les autoritats per complir les normes europees. Un cop més, l’Estat espanyol va ser l’any passat el membre de la UE que pitjor assumeix com a seva la legislació acordada a Brussel·les. És l’Estat que més procediments d’infracció acumula per aplicar de manera tardana o transposar incorrectament la normativa europea. Així ho indicava ahir la mateixa Comissió Europea en un informe que revela que el desembre del 2018 les autoritats espanyoles tenien gairebé un centenar de processos oberts. Dels 97 procediments d’infracció pendents, 27 van ser iniciats el 2018, mentre que la resta van començar abans i encara no s’han tancat. La majoria dels procediments incoats tenen a veure amb retards o errors en l’aplicació de les regles sobre el mercat interior de la UE i les pimes, el medi ambient i la mobilitat. Aquesta deixadesa legislativa va comportar que només l’any passat els tribunals europeus condemnessin l’Estat en fins a tres ocasions. Una d’aquestes va costar als espanyols més de 20 milions d’euros, una multa per no haver seguit les directrius europees sobre el tractament d’aigües urbanes.