Europa veta de moment els escons dels eurodiputats

Els eurodiputats electes de la llista Lliures per Europa Carles Puigdemont i Toni Comín han estat els primers a portar el cas català als tribunals de la Unió Europea, afegint més llenya a la batalla jurídica de l’independentisme dins i fora de l’Estat espanyol. Divendres passat van presentar dos recursos al Tribunal General i al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) on reclamaven “mesures cautelars” urgents per ocupar l’escó d’eurodiputats després que la Junta Electoral Central els exclogués de la llista oficial per no acatar la constitució presencialment a Madrid.

Tanmateix, el Tribunal General es va negar ahir a permetre que Puigdemont i Comín puguin assistir avui a la sessió inaugural de l’eurocambra de manera “provisional” tal com ells volien. En concret, el tribunal defensa que tots dos ja han interposat un recurs davant els tribunals espanyols per la declaració de la llista oficial sense els seus noms que “està pendent”, que està vinculat a la seva reclamació contra el Parlament Europeu.

És a dir, destaca que la institució dirigida encara per Antonio Tajani no pot “qüestionar” per ara la validesa de la declaració feta per les autoritats nacionals i que està sent avaluada pels tribunals espanyols. Per tant, no pot qüestionar la validesa del document enviat per Espanya a la cambra sense els noms de Puigdemont i Comín.

A més, determina d’entrada que l’europarlament, a l’espera del procés judicial intern a l’Estat espanyol, no té “marge” per proporcionar de manera provisional un seient a la cambra als dos membres de Lliures per Europa. Per tant, conclou que el cas s’ha de resoldre primer “per les autoritats nacionals”. Així, el president del Tribunal General considera que la demanda de mesures provisionals no pot prosperar “a primera vista”, i per això la desestima.

Puigdemont va admetre a Twitter que “era molt difícil” una resolució exprés favorable als seus interessos i reivindicacions”. “Continuem! Era molt difícil que s’admetés a tràmit, i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per a la vista que se celebrarà pròximament”, va dir, sense concretar de quina cita es tracta. També el seu advocat, Gonzalo Boye, va assegurar que la desestimació de les cautelars era “previsible”, si bé no comparteix la posició del president del tribunal.

Efectivament, és el primer revés judicial europeu al president a l’exili, però en cap cas es tracta d’un cop de porta definitiu. En primer lloc, perquè contra la denegació de mesures cautelars encara s’hi pot presentar recurs davant del vicepresident del Tribunal de Justícia de la UE en un termini de dos mesos i deu dies. L’equip legal de Puigdemont avança que efectivament apel·larà a aquesta alta instància, però no ho farà immediatament perquè considera que és un tràmit jurídic “complex”.

Ara bé, a part de mesures cautelars, el tribunal en qüestió, amb seu a Luxemburg, encara haurà de decidir sobre el recurs interposat contra el Parlament Europeu per la seva actuació en relació amb la situació de Puigdemont i Comín. Davant el contratemps, els dos eurodiputats electes redirigiran ara l’estratègia centrant-la “en el fons del cas” per defensar que la reacció de l’eurocambra atempta contra els seus drets polítics i posa en risc “el sentit democràtic de la UE”.

Un cop arribi la pregunta prejudicial de Junqueras, el TJUE tindrà a les seves mans dos casos dels independentistes pel vet de l’Estat al fet que puguin exercir com a representants dels catalans que els van votar en les eleccions europees del 26-M.

En paral·lel, el Tribunal Suprem ha elevat una qüestió prejudicial al TJUE perquè clarifiqui l’abast de la immunitat de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, empresonat a Lledoners, a qui es va impedir sortir de la presó a Madrid per realitzar els tràmits per convertir-se en eurodiputat però se li va permetre en el cas del Congrés.

L’alt tribunal espanyol formula tres preguntes al TJUE perquè determini els límits de l’article 9 del protocol de privilegis i immunitats de la UE, que estableix que la immunitat protegeix els eurodiputats “mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions”. També li demana que ho tramiti a través d’un procediment accelerat, fet que escurçaria el calendari. En concret, vol aclarir si la immunitat protegeix un pres preventiu acusat de delictes greus per fets presumptament comesos abans de presentar-se a les eleccions i a qui li ha estat denegat un permís penitenciari per complir els tràmits com a eurodiputat. En cas afirmatiu, si també gaudiria d’immunitat encara que la JEC hagi deixat vacant el seu escó per no haver complert l’esmentat tràmit.

En el cas que el TJUE faci una interpretació extensiva de la immunitat, pregunta si el Suprem està obligat a excarcerar Junqueras “en termes absoluts i de manera gairebé automàtica” per permetre que compleixi aquests tràmits –que van quedar en suspens–. El tribunal aclareix que la consulta a Luxemburg, sol·licitada per Junqueras, només afecta la concessió del permís a l’exvicepresident i no a la situació de presó preventiva. Així, l’entrada en acció del TJUE no canvia, en principi, els terminis que el Suprem preveu per dictar sentència, previsiblement passat l’estiu.