Política

La pèrdua d’Istanbul posa Erdogan contra les cordes

La victòria socialdemòcrata afebleix el president i aviva les tensions dins el seu partit

L’opositor Imamoglu multiplica l’avantatge sobre el rival oficialista, en la repetició dels comicis municipals

La victòria de l’oposició en la repetició de les eleccions municipals a Istanbul, diumenge passat, ha obert la capsa dels trons en el governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista moderat) i ha posat en qüestió la fins ara indiscutida gestió del seu líder, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan.

El socialdemòcrata Ekrem Imamoglu va obtenir el 54% dels vots, fins a nou punts d’avantatge sobre el candidat de l’AKP, Binali Yildirim, exprimer ministre i mà dreta d’Erdogan, en la repetició d’uns comicis que ja havia guanyat al març per la mínima (per un 0,2% dels vots), però que van ser impugnats pel partit islamista per suposades irregularitats.

L’AKP ha vist ara com la diferència de 14.000 vots amb què va perdre al març s’ha disparat als 806.000 de diumenge, un increment que indica que centenars de milers dels seus votants li han girat l’esquena.

La insistència d’Erdogan, sobretot durant la campanya de març, que guanyar les municipals contra els “agents estrangers” era una qüestió de supervivència nacional, s’ha revelat com una estratègia fallida que li lleva autoritat. Durant l’última campanya, el president de la república va cometre un altre error insinuant que el candidat opositor a l’alcaldia d’Istanbul treballava d’acord amb el proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Segons dades de l’institut de sondejos Anar, mig milió de votants de l’AKP han deixat de donar suport al partit des del març, una tendència que podria continuar si Erdogan no canvia d’estratègia.

“Si ho manté tot igual, hi haurà oposició interna a l’AKP i hi haurà qui intentarà llançar nous partits”, vaticina Ibrahim Uslu, director d’ANAR, en declaracions a mitjans locals.

De fet, tot just saber-se els resultats, un membre de la cúpula del partit, el diputat Mustafa Yeneroglu, va fer aquesta reflexió a Twitter: “Hem perdut Istanbul perquè vam perdre la nostra superioritat moral. Podem recuperar l’esperança amb una sincera autocrítica; per fer-ho, ens hem de centrar en la racionalitat, l’imperi de la llei, la separació de poders i els drets fonamentals.”

Segons diversos mitjans, tant l’exprimer ministre Ahmet Davutoglu –que va dimitir el 2016 forçat per l’entorn d’Erdogan– com l’extitular d’Economia Ali Babacan fa temps que preparen la creació d’un nou partit, i la derrota de l’AKP a Istanbul podria accelerar aquest procés. Un empresari pròxim a Babacan va explicar a l’agència Efe que aquests dos exdirigents estan donant forma a dos partits diferents, i que Davutoglu té el suport de l’expresident Abdullah Gül, un dels fundadors de l’AKP, que fins ara ha manifestat, molt subtilment, el seu desacord amb Erdogan. Segons aquestes fonts, el partit de Babacan planeja anul·lar la reforma constitucional del 2017, que va instaurar un sistema presidencialista en què el cap de l’estat assumeix pràcticament tot el poder.

“Cremar les naus”

“Amb la campanya electoral en què definia l’oposició com a ‘enemic’ i equiparava perdre Istanbul amb perdre Turquia, Erdogan ha travessat el Rubicó. La pregunta ara és si cremarà les naus o si farà mitja volta i dissenyarà una línia política més conciliadora”, valorava ahir el politòleg Rasit Kaya. Un altre analista, Ahmet Öncü, assenyala que un factor addicional que ha passat factura al partit d’Erdogan ha estat la crisi econòmica, amb un atur de fins al 26% entre els joves.

Una altra incògnita és si, després del revés a Istanbul, Erdogan mantindrà el calendari electoral que preveu legislatives i presidencials pel 2023, o si avançarà la cita per evitar més desgast.

Una piulada de felicitació a Imamoglu deixava entreveure, però, que no hi haurà avançament electoral: “Ens dirigirem als nostres objectius per al 2023, sense comprometre la democràcia, l’estat de dret, la pau, la prosperitat i l’estabilitat del nostre país, amb unitat”, va escriure Erdogan a Twitter. El president valorarà avui els resultats de les eleccions, segons fonts oficials.

La derrota de diumenge no només atia les divisions a l’AKP sinó que ha posat en qüestió també el suport per al seu soci de govern, el dretà MHP. Erdogan necessita aquest partit per assegurar-se una majoria al Parlament. La remodelació de l’executiu sembla ara més pròxima.

LES XIFRES

54
per cent
dels vots va obtenir diumenge el candidat socialdemòcrata a l’alcaldia d’Istanbul.
500.000
votants
de l’AKP han girat l’esquena al partit –en el poder a Turquia– des del mes de març passat.

L’home del “tot sortirà bé”

Redacció

L’ajustadíssima victòria, al març, sobre el candidat d’Erdogan en les municipals d’Istanbul va catapultar a la fama Ekrem Imamoglu, l’alcalde electe per segon cop diumenge, després que el partit del president turc forcés la repetició dels comicis. De 49 anys i originari de la província de Trebisonda, a la costa del mar Negre, s’ha fet famós amb l’eslògan de campanya “Tot sortirà bé” i un estil conciliador que contrasta amb el discurs polaritzador del president turc. Molts votants el consideren un líder capaç d’enfrontar-se a Erdogan i desbancar-lo de la presidència en els comicis del 2023.

Imamoglu comparteix la visió laica del seu partit, socialdemòcrata, però no amaga que prové d’una família conservadora i que freqüenta la mesquita, fet que desperta simpaties entre sectors més inclinats a votar l’islamista AKP. Per contra, entre les seves files, hi ha qui li retreu falta d’un clar fonament ideològic i li critica que reparteixi “roses a tothom”.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.