Política

Macron assaja la seva ‘mili’

Uns 2.000 adolescents participen com a voluntaris en la primera fase experimental del servei nacional universal

El govern francès vol que aquesta iniciativa sigui obligatòria a partir del 2026

Desenes d’adolescents formen en fila com si fossin soldats o policies. Van vestits amb un polo blanc, jaqueta i pantaló blau marí i una gorra en què hi ha una insígnia amb els colors de la bandera francesa i les sigles SNU (Servei Nacional Universal). Tots canten a l’uníson La marsellesa. És una de les imatges icòniques que ha deixat l’inici de forma experimental a l’Estat francès del servei nacional universal, també conegut com la mili ideada per Emmanuel Macron. D’aquest manera, veu la llum una de les promeses electorals més controvertides del president francès, amb què vol “afirmar els valors de la República i reforçar la cohesió social i nacional”.

Uns 2.000 adolescents francesos, de 16 anys, participen, des del dilluns passat, en la primera fase de prova d’aquesta iniciativa. Fins al 28 de juny, aquests seguiran un singular programa: es desperten a les set del matí, comencen la jornada fent una salutació a la bandera i cantant l’himne nacional, després es reparteixen en grups per participar en tallers sobre el sistema judicial i la igualtat entre homes i dones i també fan excursions i activitats a l’aire lliure en què simulen que busquen una persona desapareguda en un bosc o protegeixen els afectats per una catàstrofe natural. Els participants es reparteixen en tretze centres diferents, com ara residències d’instituts o militars i casals de colònies, en departaments diferents d’aquells d’on procedeixen.

“La idea inicial era generalitzar-la [aquesta mili ‘soft’] cap al 2026, però el president de la República va assegurar, en la seva compareixença davant la premsa del 25 d’abril i en l’últim consell de ministres, que vol que guanyi en força de forma molt ambiciosa. Farem tot el possible perquè sigui plenament efectiva uns quants anys abans el 2026”, va explicar el secretari d’estat adjunt al Ministeri d’Educació, Gabriel Attal, en una entrevista publicada, divendres passat, al diari Ouest France. “Volem que estigui present en gairebé tots els departaments a partir de l’any que ve i que hi participin uns 40.000 joves”, va afegir Attal, impulsor d’aquesta iniciativa.

En la seva versió final, la mili de Macron es dividirà en dues fases. La primera serà obligatòria per a tots els joves de 16 anys (uns 800.000 en el conjunt de l’Estat francès) i consistirà en dues setmanes de formació en règim d’internament i unes altres dues en què es faran tasques d’interès general en associacions o en organismes públics. La segona tindrà un caràcter voluntari i podran participar-hi els joves de menys de 25 anys, a qui s’invitarà a implicar-se en cossos de policia, l’exèrcit o els bombers o en activitats relacionades amb la preservació del medi ambient i el patrimoni durant un període mínim de tres mesos.

Tot i que el jove president francès va defensar que seria un “servei nacional de curta durada” que comportaria “una experiència directa de la vida militar”, aquesta iniciativa s’assembla, de moment, més a unes colònies que a un servei militar. L’executiu desitja combinar la cultura republicana de l’escola francesa, l’exèrcit i l’educació popular. “No hi haurà objecció de consciència, ja que aquesta estava relacionada amb el fet de portar armes”, va declarar GabrielAttal, reafirmant així la controvertida voluntat de l’executiu que aquesta iniciativa sigui obligatòria, tot i que no va precisar quin tipus de sancions adoptarien contra aquells adolescents que desobeïssin i no hi participessin.

A més de la seva obligatorietat, aquesta mili ‘soft’ ha causat polèmica a l’Estat francès per l’important cost que tindrà per a les arques públiques, al voltant d’uns 1.500 milions d’euros anuals. També ha estat motiu de befa a les xarxes socials per l’acumulació d’imatges relacionades amb un nacionalisme banal. No només els joves formen fila repetides vegades durant el dia, sinó que algunes de les activitats han estat mirar el partit de França-Nigèria del mundial de futbol femení i cantar La marsellesa dempeus al mateix temps que ho feien les jugadores de la selecció francesa.

De fet, 29 joves voluntaris van marejar-se, dimarts passat, en haver d’assistir dempeus durant una hora a la inauguració d’una estàtua del general De Gaulle a la localitat normanda d’Evreux, on feia un sol que asfixiava. La mili de Macron comença amb mal peu.

LES FRASES

Volem que estigui present en gairebé tots els departaments a partir de l’any que ve i que hi participin uns 40.000 joves
No hi haurà objecció de consciència, ja que estava relacionada amb el fet de portar armes
Gabriel Attal
secretari d’estat adjunt en el Ministeri d’Educació

La nostàlgia del jove president

La creació d’una mili ‘soft’ no és l’únic fet que denota certa nostàlgia i gust pel nacionalisme banal en l’acció del president francès, Emmanuel Macron. La majoria presidencial va aprovar, al febrer a l’Assemblée Nationale, una nova llei educativa en què s’imposen la presència en les classes de la bandera francesa i l’europea i la lletra de l’himne nacional.

El ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, també va mostrar-se favorable al fet que les escoles introdueixin l’uniforme de manera obligatòria, després que fos adoptat en els centres educatius de la localitat de Provins, al sud-est de París. De fet, Macron ha participat, els últims mesos en múltiples actes en record de l’expresident Georges Pompidou, de qui es commemora els cinquanta anys de l’elecció. “Per a milions de francesos, el nom del segon president de la Cinquena República [Pompidou] està associat a una època feliç, la de la plena ocupació i el creixement econòmic”, va escriure el dirigent centrista en el pròleg del llibre La Présidence de Georges Pompidou.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.