Trasllat sense dir si són lliures
El Suprem avala el retorn dels presos a penals catalans abans de dirimir si queden en llibertat
Capella el prepara des de fa temps i dimarts o dimecres deixaran Soto i Alcalá en viatges ordinaris
Del Moral veu la sentència a l’octubre
Acabada la vista oral del judici de l’1-O i entonat el “vist per a sentència” del president del tribunal i de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, el pas primer que s’esperava dels jutges era la deliberació de si els presos polítics són posats en llibertat o bé si han d’esperar fins a la sentència en aquesta situació de presó preventiva en la qual ja acumulen més de cinc-cents dies. El Suprem, però, va sorprendre ahir saltant-se la prioritat de resoldre la llibertat o no dels jutjats i va donar llum verd al trasllat a presons catalanes de Carme Forcadell i Dolors Bassa des d’Alcalá Meco i d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart des de Soto del Real.
Tot i que la majoria dels advocats defensors i els familiars són pessimistes sobre una posada en llibertat, Xavier Melero, lletrat de Forn, hi creu. “L’únic argument que queda és el risc de fugida en ple judici; quan acabi el judici, aquest argument desapareix”, és la tesi de Melero contra el sentir general.
La intenció de la sala del Suprem que acaba de jutjar els líders polítics i socials independentistes durant quatre mesos és no oposar-se al trasllat als centres penitenciaris de Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses. Institucions Penitenciàries, que té com a secretari general Ángel Luis Ortiz i que depèn del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, havia posat sobre la taula la petició per a l’inici del retorn dels presos a penals catalans i havia reclamat al tribunal que informés si preveu alguna diligència més que obligui els presos a continuar en sòl madrileny.
Preparació de Justícia
La intenció d’Institucions Penitenciàries és que els trasllats es desprenguin de tota excepcionalitat i la primera mostra serà que es faran entre dimarts i dimecres en viatges ordinaris com els programats setmanalment i no en uns desplaçaments ad hoc. A la Generalitat, la consellera de Justícia, Ester Capella, hi treballa des de fa setmanes, ja des d’abans del final del judici al Tribunal Suprem, en constant contacte amb Institucions Penitenciàries.
El Suprem desarma Cs
Amb el llum verd al seu trasllat imminent, el que ha fet la sala del Suprem és desarmar Albert Rivera en la croada contra el mer retorn a presons catalanes. Tot i que Pedro Sánchez viu en funcions i no hi ha sessions de control, Ciutadans va registrar el 12 de juny una pregunta escrita al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè expliqués a la comissió d’Interior del Congrés –ni tan sols s’ha constituït– si acostaria els presos i amb quin criteri. L’objectiu de Rivera d’agitar la teoria dels privilegis xoca ara amb el vistiplau de Marchena. El que suposa el trasllat no canvia tant la vida dels reclusos com la dels familiars, que ja no són condemnats a agafar el TAV o l’avió per fer els 600 quilòmetres del pont aeri i després llogar un cotxe a Atocha o a Barajas per al recorregut addicional fins a Alcalá Meco (de 40 quilòmetres) o a Soto del Real (50 quilòmetres).
Mentre el Suprem no resol si els presos optaran o no a la llibertat, el magistrat Antonio del Moral, un dels set jutges del tribunal de l’1-O, va augurar ahir que la sentència no arribarà fins a finals de setembre o principis d’octubre. A més de l’objectiu de Marchena de teixir la unanimitat, hi ha una data que el Suprem té al cap: el 16 d’octubre els Jordis compliran dos anys de presó, límit de la presó preventiva, la qual cosa accelera les ganes de tenir la sentència abans per no engrossir l’abús de la presó preventiva ja denunciat pel grup de treball de l’ONU.
LA DATA
Ribó explica l’1-O a Westminster
El síndic de greuges, Rafael Ribó, va denunciar ahir davant del Parlament britànic la “violència” i la “desproporció penal” en el cas de l’1-O. En la ponència exposada per Ribó, el síndic va alertar de les “violències perpetrades per les forces de seguretat durant el referèndum” i les preocupacions posteriors sobre la llibertat d’expressió i el dret de reunió i la supressió de l’autogovern. En l’acte, organitzat pel grup parlamentari britànic sobre Catalunya, també va participar un dels testimonis exclosos pel Tribunal Suprem en la causa especial sobre el procés, Sir Hugh Orde, l’antic màxim responsable de la policia a Irlanda del Nord. Orde va ser l’autor d’un informe relacionat amb el 20-S i l’1-O, en què va concloure que, en les dues dates, la gentada no va tenir cap intenció de ser violenta o de cometre cap delicte. En la seva presentació, Ribó també ha apel·lat al “diàleg polític, la participació i la llibertat com l’única manera de resoldre el conflicte català. El Suprem va rebutjar també el síndic com a testimoni.