Òmnium tanca el judici amb el lema ‘Ho tornarem a fer’
Una pancarta a Arc de Triomf subratlla el missatge de Jordi Cuixart de persistir
Centenars de persones segueixen l’últim dia de la vista des de les pantalles gegants en una quarantena de ciutats
-
A l’Arc de Triomf i la plaça de la Independència es van situar les pantalles de Barcelona i Girona JUANMA RAMOS/G.B./MARTA PÉREZ/EFE. -
A l’Arc de Triomf i la plaça de la Independència es van situar les pantalles de Barcelona i Girona JUANMA RAMOS/G.B./MARTA PÉREZ/EFE. -
A l’Arc de Triomf i la plaça de la Independència es van situar les pantalles de Barcelona i Girona JUANMA RAMOS/G.B./MARTA PÉREZ/EFE.
La idea de persistir en el camí cap a la independència va ser ahir llargament aplaudida pels centenars de persones que es van aplegar a l’Arc de Triomf de Barcelona per seguir el desenvolupament de la recta final del judici a través de la pantalla gegant que hi va instal·lar Òmnium Cultural. Cada cop que un dels processats argumentava al tribunal que el procés cap a la independència no està mort i que encara menys l’enterra el judici al Tribunal Suprem, els aplaudiments es deixaven sentir amb més força que mai. Aquesta va ser la idea amb què el mateix Jordi Cuixart va acabar el seu parlament, en el torn de l’última paraula, moment en què una pancarta gegant s’elevava per sobre de la pantalla que projectava les imatges amb un lema molt clar i definitori de l’objectiu futur del moviment sobiranista: Ho tornarem a fer.
D’aquesta manera, l’últim dia del judici, lluny de convertir-se en un element per al pessimisme en espera d’una sentència que serà dura, va transmutar a una jornada de reivindicació i esperança amb la nova proclama abanderada en la pancarta d’Òmnium: “Manifestar-nos, expressar-nos, mobilitzar-nos, ho tornarem a fer.”
L’ambient a Arc de Triomf es va anar animant a mesura que van anar intervenint els diversos processats, des d’un inici més fred per la intervenció breu que va fer Oriol Junqueras fins als aplaudiments més sentits quan el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va reiterar que el seu interès no és sortir de la presó, que no sent penediment per res del que ha fet i que el poble de Catalunya continuarà protestant en la defensa dels seus drets perquè “aquest és el motor que ho fa avançar tot”.
Uns aplaudiments similars s’havien sentit quan Jordi Sànchez va parlar de la mateixa perseverança en afirmar que “no hi ha porta que es resisteixi”, quan Jordi Turull va advertir al jutge que “després de nosaltres en vindran més” o quan Josep Rull va parlar dels seus fills –com van fer diversos dels acusats– per assegurar que els transmet un “testimoni de dignitat”.
Xiulets a Vila
Els aplaudiments es van convertir en xiulets i mostres de rebuig quan Santi Vila va agafar la paraula per enfilar un discurs unionista. En aquell moment, i en mostra de desaprovació, algunes del mig miler de persones que es van congregar a Arc de Triomf van començar a marxar del lloc.
Fins al final dels parlaments hi va ser, a primera fila, el vicepresident d’Òmnium, Joan Vallvès, que va estar acompanyat al llarg de la tarda per algunes cares conegudes de la política, menys que en altres ocasions. Hi van ser Carles Riera i Eulàlia Reguant, de la CUP, o l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall.
Canvi de lloc a Girona
La de Barcelona va ser una de les més de quaranta pantalles que Òmnium Cultural va posar arreu del país per seguir l’últim dia del judici. A Girona, Òmnium Gironès va triar la plaça de la Independència, una ubicació diferent de les trobades independentistes que habitualment es concentren a la plaça del Vi. Tot i el canvi de punt de trobada, unes cent vint persones van seguir al llarg de tota la tarda el torn de les últimes paraules.
La Montse, una veïna de Barcelona que era a Girona per un afer familiar a l’hospital Josep Trueta, es va voler acostar a la plaça del centre de la capital gironina per “airejar-se” i donar suport als empresonats, ja que participa en tots els actes que pot. “Molt emotives”, recalcava sobre les paraules dels encausats. “Anem esperant Europa, i Europa es quedarà quieta, com sempre”, reblava amb un to pessimista que també es respirava en l’ambient de la plaça.
En canvi, el president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, posava èmfasi a “no afluixar” i a continuar, arran de l’últim testimoni davant del tribunal: “És un orgull escoltar les declaracions finals de cada un perquè t’adones que estan molt forts.” Per Font, “posa la pell de gallina” sentir els agraïments al poble de Catalunya com a representants que en són.
“Molt emotives, fermes i amb molt de convenciment del seu pensament” era l’opinió d’en Xavier, un gironí que anava cap al cinema quan es va topar amb la pantalla gegant mentre escoltava Carme Forcadell. Lluint el pin de “Llibertat presos polítics”, en Xavier explicava que en aquests quatre mesos “les acusacions no han pogut provar res del que diuen que va passar i els que érem aquí als col·legis sabem que no és veritat”.